La lectura i els nens

Són temps difícils perquè els nens i les nenes agafin un llibre i es posin a llegir. Els avenços en la cultura de la imatge fan que els menuts dediquin més temps a mirar que a llegir.

Ja queden lluny els anys en què els infants escoltàvem els contes radiofònics d'Armand Matias i Guiu amb la sèrie “Tambor”. En aquell temps, de llibres de paper, hi trobaves les aventures de Julio Verne, mal catalogades com a llibres d'aventures infantils o juvenils. Ho dic perquè eren llibres d'aventures certament, però errava en l'estil. Eren tan feixucs que es feien pesats i costava molt que els infants s'enganxessin a la lectura.

Als anys 70 i 80 va haver un esclat de lectura d'aquesta índole. Recordo les col·leccions dels Grumets de La Galera, el Vaixell de Vapor o Cruïlla amb títols com “La colla dels 10”, “El zoo d'en Pitus”, “El fantasma Santiago” de la Núria Albó o “La troballa sorprenent” d'en Jaume Cela.

Molts d'aquests títols estaven a l'escola i els feia llegir i comentar als meus alumnes. Era una feina escolar sistemàtica que donava els seus fruits; els nens i les nenes s'engrescaven i s'emportaven el llibre a casa per a seguir llegint.

Però qualsevol esforç escolar en aquest sentit està abocat al fracàs si des de casa els pares no s'impliquen. De petits, llegint-los contes abans d'anar a dormir i de més grandets coneixent i comentant amb els fills els llibres infantils.

Però, com fer-ho si els adults són els primers que no llegeixen?

En un article escrit per Víctor Alexandre i publicat al Cugat.cat es parla dels baixos índexs de lectura. Per sota de la mitjana europea. No parlem ja de llegir en català, que encara el tant per cent és més baix. A Catalunya hi ha un 34% de ciutadans que no llegeixen cap llibre. Cap!

Em perdonareu, però, jo, per conèixer una persona em fixo si llegeix o no. Em dóna una idea de com deu de ser. Ja sigui diaris, revistes o en digital; però, sobretot, llibres, sigui el format i tema que sigui.

Tanmateix, tinc la sensació d'estar descobrint la sopa d'all. Quin és el nivell cultural de la població? No cal escalfar-se gaire el cap; només cal mirar els índex d'audiència televisiva i quins són els programes que tenen més èxit. És realment preocupant.

Alguns alumnes meus que ja passen dels quaranta m'explicaven l'altre dia, en un sopar que van organitzar, que encara recordaven la nit que els vaig portar al pont de Besalú (estàvem de colònies allà) a llegir el capítol on apareixia el fantasma Santiago. Hi estàvem asseguts en el punt exacte on deia el llibre que passava l'acció. Molts d'ells conserven el llibre i els han llegit als fills.

Ho dic, perquè penso que cal crear un fil conductor lector-missatge, bé sigui emotiu, afectiu o cultural. A les escoles, molts mestres estan més preocupats en aconseguir una velocitat lectora -ajudats per uns barems dubtosos- que no pas per fer descobrir el plaer de la lectura. Tant se val si un nen o una nena són més ràpids o més lents; el que cal és fruir.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades