A propòsit dels noms per als nostres fills

Bé, ara que ja s'ha acabat tot l'enrenou sobre el nadó de Fuenlabrada que els pares volien posar-li Lobo i el jutge no els deixava, potser que fem reflexió sobre el tema.

Durant el temps del franquisme el marge de tria era tan estret que no havia possibilitat de dubte. Havia de ser noms marcats en el santoral. Si el nom no tenia sant atorgat, ni pensar-hi, no calia fer-te il·lusions. També, si la que naixia era nena s'havia d'anomenar Maria i el nom triat. Després podies prescindir del “prefix” en la vida quotidiana, però en els documents, hi constava.

Després la normativa es va fer més flexible i la imaginació dels pares es va disparar. En els meus anys de docent vaig tenir noms d'alumnes de tota mena.

De vegades, quan passaves llista el primer dia de curs, anaves perdut perquè no sabies si era nen o nena. O com es pronunciava. Alguna vegada els altres companys se'n reien de la meva ignorància, però tot s'arreglava aviat. Més tard, durant l'entrevista, els pares m'explicaven els motius d'haver posat aquell nom. N'hi havien que eren de la muntanya on s'havien conegut, del vaixell on havien fet el viatge de lluna de mel o de personatges històrics admirats.

Llàstima que no es pugui fer amb els cognoms; que els has d'arrossegar tota la vida o canviar-los quan ets major d'edat, quan ja t'has habituat o no t'importa dir-te així. Cognoms com Temprano, Tetas o Guarro els he conegut.

Un dels que més em van sorprendre va ser el d'un estudiant universitari de Madrid que es deia Armando Bronca Segura. El senyor Bronca i la senyora Segura van arrodonir el nom del seu fill – penso que d'una manera humorística– amb el nom d'Armando. Era una conya cada cop que es passava llista.

Penso que és molt lícit que uns pares tinguin el dret d'escollir el nom dels seus fills. Si de cas el que sí aconsellaria seria no pensar tant en les seves vivències i les seves conviccions. Tenir més present que el nen o la nena anirà a escola i tindrà companys, que tindrà amics i veïns que els cridaran pel seu nom. No posem noms als pobres nens i nenes dels que més endavant puguin avergonyir-se. No els compliquem més la vida del que ja, de per sí, se la trobaran.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades