Publicitat
En els últims temps tots els Governs s’han vist obligats per llei a deixar participar a la gent en els projectes de la seva ciutat. Hem vist com la premsa ha donat veu en aquesta nova política per fer arribar informació, als veïns i veïnes interessats i que volien intervenir en la presa de decisions del poble. Això és bo? Tots diríem que si, clar que és bo. Pues permetin que discrepi.
L’any 2017 va ser l’any en que l’Hospital general de Catalunya va omplir els titulars i la gent del Vallès els llegíem preocupats. Va ser a l’abril del 2017 quant el fugit conseller Comín donava la notícia de la compra de l’hospital per valor de 50 milions d’euros, després de dir que no renovaria el conveni entre el Siscat i l’Hospital General perquè aquest últim absorbís part de la assistència sanitària pública.
Mira que hi ha temes d´actualitat política aquesta setmana però per una vegada i per ser aquestes dates tan especials, aparcarem la política i parlarem d’il·lusió. Ja s´han acabat les festes de Nadal i l´últim tret ha estat la cavalcada de Reis. A Valldoreix és típic, com en qualsevol poble amb més d’un parell de nens, que cada 5 de gener voltin pels seus carrers Ses Majestats els Reis d’Orient que vénen a deixar presents a aquells que han estat bons minyons.
Sabeu aquesta sensació que fa que tornis el cap per comprovar que ningú t'està mirant? Aquesta percepció punxant en el clatell? Doncs això mateix ens està passant als catalans i no és nou, que ho sentim ja fa temps. Qui pensi que més enllà de les nostres fronteres no es parla de nosaltres va equivocat i si ens creiem que es parla positivament… uf, llavors vas més equivocat encara. Tothom observa, del nord, del sud, de l'est i oest. Esquerra, dreta, del centre.
L’altre dia vaig intentar aparcar al nou i flamant pàrquing que el senyor Puig ens ha fet a prop de l´estació per tal que els veïns puguem aparcar amb comoditat i no tenir que anar voltant pel barri a la recerca d’una plaça d’aparcament.
Últimament les causes judicials, per bé o mal, han interromput les nostres vides i sembla que tots som juristes i sabem de lleis. Igual que quan veiem un partit de futbol tots en sabem més que l’entrenador de tàctiques i posicions dels jugadors al camp.