El fluir de les identitats
Al segon aniversari del primer d’octubre i, sobretot, en l’acte sobre el Consell per la República del dia següent es va dir en diverses ocasions la paraula identitat, en aquest cas vinculada a la catalanitat.
Al segon aniversari del primer d’octubre i, sobretot, en l’acte sobre el Consell per la República del dia següent es va dir en diverses ocasions la paraula identitat, en aquest cas vinculada a la catalanitat.
La nostra ciutat, com la resta de la comarca i el país, envelleix. És previst que el 2030 a Catalunya una de cada quatre persones tingui més de 65 anys. Es calcula que a les mateixes xifres arribarà l’Estat espanyol l’any 2033, que també veurà envellir exponencialment la seva població. Pel que fa a nivell local, Sant Cugat l’any 2018 tenia un 13,6% de la població amb més de 65 anys, un punt més que al 2017, un percentatge que es preveu que creixi els propers anys.
A principis de mes sortia l'informe de la Fiscalia General de l'Estat on s'alertava en la seva memòria anual del 2018 un augment de la violència sexual entre joves i adolescents amb respecte del 2017. Un 20% més de menors condemnats per aquests delictes i feia especial atenció als delictes en contra de la llibertat sexual exercida en grup. La institució ho vincula a l'ús de la pornografia en la xarxes socials i a la cosificació contínua de les dones.
Ja estem endinsats al nou curs i tornem a tenir l’Ateneu bullint matí i tarda de gent que arriba i marxa de cursos, tallers i reunions... Ens agrada observar que gairebé tothom surt de la nostra casa millor que quan arriba, ja sigui més relaxat pels estiraments del ioga, Pilates o taitxí; més animat després d’una bona classe de dansa; més concentrat després d’haver après un idioma o amb la tripa plena en finalitzar un curs de cuina...
Diabetis, colesterol, síndrome metabòlica pediàtrica, hipertensió, trastorns respiratoris o ovaris poliquístics són algunes de les malalties relacionades amb l’obesitat infantil.
Jo vull que Sant Cugat sigui una ciutat que lidera iniciatives intel·ligents, serioses, ètiques i innovadores a nivell de gestió de la fauna, de la convivència amb ella i del respecte per l’ecosistema en el que vivim.
Si tu vas al cel, amb patinet, fes-m’hi un bon lloc que hi pujo jo. Tothom recorda la lletra d’aquesta cançó de la nostra infantesa que torna a estar d’actualitat.
El dissabte 21 de setembre es celebrava el Dia Mundial de l'Alzheimer. Una demència que, donat el creixement d'allò que algú, graciosament, ha anomenat “esperança de vida”, va en augment i, a més, no té cura.
A Catalunya hi ha més de 86.000 afectats d'Alzheimer. Un cost econòmic enorme. Es calcula que entre 27.000 i 37.000 euros anuals costa cada malalt a l'Estat.
Des dels moviments socials –no tots però la majoria- fa massa temps que hem ignorat el tema de l’ecologisme. Si per una banda ens pensàvem que la lluita ecologista estava buida de contingut social, és ara més necessari que mai reivindicar la connexió i interdependència de l’explotació dels recursos naturals amb la precarietat social i laboral.
Des de l’àmbit de l’especulació politològica, els estats requereixen en el seu ser, entre d’altres factors essencials, d’un aparell institucional repressor que exerceixi legalment el control de la seguretat i protegeixi territori, institucions i persones.
En aquest sentit, les normes de convivència que regeixen els estats permeten i regulen l’exercici legal de la violència i a tal efecte es creen cossos de seguretat al servei de l’interès general.
