Blogs

La república de Weimar (1919-1933) i nosaltres

Aquest article està basat en els següents llibres: Eric S. Weitz, La Alemania de Weimar, Taurus, febrer de 2019, 525 pàgines; Wolker Weidermann, La república de los soñadores, arpa, setembre de 2019, 254 pàgines; i David King, El juicio de Adolf Hitler, Seix Barral, setembre de 2019, 639 pàgines.

Tots Sants

Divendres 1 de novembre es van veure les típiques escenes de cada any als cementiris del nostre país. Cues de gent carregades amb productes de neteja per endreçar les tombes dels seus éssers estimats. Una vegada a l'any no fa mal.

L'escena té els dies comptats si fem cas de les estadístiques. Al nostre país la incineració dels difunts és una tendència a l’alça i el 2017 va suposar el 38,43% dels casos. Lluny encara de països com els Estats Units on la taxa de cremació ja havia superat a la d'inhumacions l'any 2015.

La racionalització dels Consells de Barri

La participació ciutadana promoguda per l’Ajuntament està en vies de transformació a Sant Cugat, o almenys això sembla. El tripartit ha fet una aposta raonable i racional per als Consells de Barri: canviar els límits territorials per aconseguir consells més iguals a nivell sociològic, urbanístic i demogràfic. Pot semblar un poc trellat però és una primera passa indispensable per a millorar la participació.

Cinc beneficis de la música per a infants (i adults)

La música pren un rol molt important a l'inici de la vida d'un infant i en el seu desenvolupament.

Cantem nanes per a fer dormir un nadó, els movem de forma rítmica per calmar-los o els ensenyem paraules i accions amb cançons a mida que van creixent.

Però ja saps com de beneficiosa pot arribar a ser la música? T'expliquem cinc àrees on la música marca la diferència:

1_ La música ajuda a desenvolupar el llenguatge, l'alfabetització i les habilitats comunicatives

Aquí també

Tendim a creure que el nostre pensament, la nostra forma de relacionar-nos o inclús de vivenciar les experiències són comunes al que ens envolta. De fet, ens incomoda la diferència, tot allò que no referma el nostre jo, la nostra mirada de com han de ser les coses. Acostumem a viure en bombolles, bombolles unitàries. Acostumem a veure les coses d'una forma reduccionista i molt semblant, neguem altres mirades, el que és diferent, reforcem d'aquesta forma la nostra identitat.

Novembre de cultura i monogràfics a l'Ateneu

La sorprenent acollida del cicle Òpera entre copes, que vam engegar a l'octubre ens ha portat a duplicar les sessions previstes per la resta del trimestre. Aquest mes, el tenor Marc Sala, president de l'associació Apròpera, ens parlarà de Doña Francisquita d'A. Vives, que es representa al novembre al Teatre del Liceu. Tot i que no queden places des de fa temps per la sessió del dimarts 5, encara pots apuntar-te a la de divendres 15 a les 19 h.

Ara parlem les joves!

Avui dilluns es compleixen dues setmanes des que el Tribunal Suprem va emetre la sentència sobre el judici del procés. Dues setmanes en les quals la resposta popular a la injustícia i la repressió han desbordat les expectatives de tothom, independentistes o no. Fins i tot el Tsunami Democràtic, que semblava que havia de ser el referent absolut de les mobilitzacions –segur que totes ens sentim identificades amb el tràfic de codis QR que es va inicialment– va quedar eclipsat el primer dia per la seva mateixa acció.

Un gat de color negre

Edgar Allan Poe, l’any 1845, va escriure un relat d’horror i terror pur anomenat The Black Cat, atorgant als gats negres malediccions com el mal, l’agonia aliada amb la decadència moral, la mort no complerta o la irracionalitat d’una possessió demoníaca.

Apropa cultura

No sé com va començar tot. Només sé que em vaig acostumar a les pallisses, als insults.

Em sentia aïllada i culpable i no podia parlar-ne amb ningú. Em feia massa vergonya.

Al meu poble totes ho teníem clar: la vida era trobar un marit i cuidar de la casa. Ser una criada com les nostres àvies, com les nostres mares.

La vida val molt poc al meu país. I la vida d’una dona encara menys.

Jo tenia dinou anys quan el vaig conèixer i, després del casament, ell es va transformar.

Jo era com una estoreta de l’entrada, trepitjada constantment i molt, molt bruta.

Entendre el que diuen i el que callen

No sé si us passa a vosaltres, però quan escolto o llegeixo entrevistes a gent mediàtica –polítics, actors, esportistes...– veig que donen respostes que, més o menys, ja te les esperes. Són típiques i tòpiques.

Sembla com si, d'antuvi, ja els haguessin dit el que ha de respondre. El just per a quedar bé i no molestar el partit, el mister, l'amo i el mecenes (el que dona els quartos perquè digui el que ha de dir).

Pàgines

Subscribe to Blogs