Aquest estiu sortia la notícia que nou dones havien denunciat al tenor Plácido Domingo per assetjament sexual. Ell sortia responen que "els valors d'abans no són els mateixos d'avui en dia" i que no sabia que les seves relacions amb les dones no fossin desitjades per ambdues parts. Elles començaven les seves carreres artístiques i a canvi de favors sexuals les dones deien que ell les ajudava a situar-se i a les que es negaven els dificultava el camí.
Entrar a Twitter i topar-se amb un anunci de Lidl amb el text: "¡En Cataluña ya hemos eliminado las bolsas de plástico de sección para fruta y verdura y las hemos sustituido por bolsas 100% biocompostables!" és, si més no, intrigant.
Només a Catalunya han eliminat les bosses de plàstic per a la secció de fruita i verdura? Per què només a Catalunya? Què passa amb les bosses de plàstic de les altres ciutats del Reino de España com Coslada, Palma, Majadahonda o Boadilla del Monte on Lidl té botigues? Deu ser cosa de l'algoritme de Twitter.
Se n’ha anat sense fer soroll, com va decidir viure la política en els seus darrers dies. Maria Dolors Renau, socialista de cor i de cap, va deixar enrere l’etapa institucional per a entrar a l’activisme de barri des de l’Associació de Veïns del Centre-Estació. Amb el seu currículum pot semblar una anècdota començar un comiat per ací però, ben vist, la seua implicació des de la base abans i després de la vida institucional demostra aquell saber fer que malauradament bona part de la política actual ha perdut.
Contra la lacra dels feminicidis i de les agressions sexistes envers les dones, la lluita és col·lectiva i alhora individual, però, sobretot ha de ser social i institucional.
Es confirma la cinquena víctima de violència masclista a Catalunya, amb la darrera víctima assassinada el passat 2 d’agost, a l’Hospitalet de Llobregat.
L'extraordinària perícia de la Guàrdia Civil posa fi a l'escapada romàntica dels gegants del Vendrell.
Una caixa de preservatius de la marca Elefanh 4XXL i el poema d'amor, "Salva, ens han pillat!", Escrit pel que sembla per Teresa, la Gigantina, trobats al lloc dels fets.
La sortida del sol és el millor espectacle diari. A les set del matí tocades surt per l'est i el mar sembla entrar en ebullició. On hi ha ocells hi ha peix, diuen els pescadors. Si ens hi fixem bé podrem veure com salta el sonso i, amb una mica de sort, algun peix més gros a la caça. Hi ha qui diu que ha vist molts dofins aquest estiu, altres diuen que les meduses no els han deixat banyar i sempre hi ha qui presumeix d'haver pescat el peix més gros. Tots exageren perquè el mar és impossible d'explicar amb una frase.
L’impàs entre el final de curs i l’inici del següent és el verdader canvi d’any i moment de balanç de múltiples índoles. És quan et mires davant l’espill i dius: A veure com ha anat l’any? I, hòstia, acabes veient que malgrat moltes coses ahí estàs, dret i fet gràcies a moltes persones que fan de xarxa –gràcies a totes elles, ja saben qui són–. I sí, has canviat en algunes coses, potser en moltes; potser has caigut, potser t’has alçat, potser encara no saps on estàs, potser ho comences a construir...
L’Open Arms és un remolcador construït l’any 1974 de 37 metres d’eslora i 9,5 de màniga. El seu nom anterior era Ibaizabal Tres, tenia base a la Corunya i va ser donat per la naviliera Ibaizabal a Proactiva Open Arms l’any 2017. L’interior i les cobertes del remolcador es van adaptar per acollir a les persones rescatades i es van instal·lar nous equips de comunicació.
Vivim en un món en què ja hi ha una generació sencera de Millennials que no recorden viure sense Internet. En aquest món digital immers en les xarxes socials i les noves tecnologies les persones interaccionen, creen i destrueixen relacions personals, i comparteixen fotografies, status i posts... i molt més.
Per a les persones que ens agrada compartir moments, aquests es converteixen en mil·lèsimes de segon, ja que tot és accelerat, molt ràpid, a còpia de like, tuit, feed o direct.
Quan comença l'estiu una s'imagina ja agafant el camí que porta a la platja, imaginem, per exemple Cadaqués. La bossa, la tovallola, la crema solar, el banyador, aquell llibre que d'ençà que has començat no pots deixar, les ungles dels peus pintades del color que remarca el bronzejat i una mica d'efectiu per si pares a fer un vermut al xiringuito de torn.
