El passat 19 de maig el Festival de Cannes es va omplir d’aplaudiments apassionats en acabar la visualització del film Dolor y gloria. La calorosa ovació va ser el millor premi que el director Pedro Almodóvar i els seus actors, Antonio Banderas i Penélope Cruz, podien rebre. Els assistents a la projecció es van aixecar de les seves butaques per aplaudir ininterrompudament durant dotze minuts.
Aquest és el meu darrer article a elCugatenc. Després de les eleccions de 26 de maig, he tingut l'honor i la sort de sortir elegit com a regidor per ERC-MES. Des del pròxim 15 de juny tindré l'orgull de servir Sant Cugat com a regidor d'aquesta ciutat. Una feina que no és nova per mi però que igualment agafo amb la mateixa il·lusió del primer dia. Cap càrrec polític és comparable a la meva manera de veure les coses, al de servir directament a la ciutat on vius.
I regressa... per tercera vegada!
La primera, la real, en persona, i les dues posteriors en el cinema. El cinematogràfic és l'actor Guillermo Montesinos; el de veritat, el de debò, es deia José María Grimaldos, de malnom El Cepa.
Ara, quaranta anys després de participar en el rodatge d'El crimen de Cuenca, un dels protagonistes del relat (en la seva segona tornada) recorre el poble i els indrets on van reproduir els fets terribles que havien començat el 1910 –any en què va desaparèixer– i van acabar el 1926 –l'any del seu (primer) sorprenent retorn.
Els animals ens ajuden a connectar amb la natura, i aquest contacte reforça l’equilibri del nostre cos i de la nostra ment. És per aquesta raó que conviure amb un animal pot resultat molt beneficiós per les nenes i els nens. A nivell educatiu és un suport més a tenir en compte ja que tenir una mascota implica assumir una responsabilitat: la de tenir cura de l’animal.
El carrer Sant Cugat del Vallès de Barcelona està molt a prop del Parc Güell, a tocar de l’anomenada Kasa de la Muntanya. Un edifici catalogat com a patrimoni històric construït per encàrrec de la família Güell el 1909.
Ja han passat uns quants dies des del diumenge 26 de maig i encara som molts els que estem valorant i revalorant els resultats electorals a la ciutat. Per la part que em toca, i primer de tot, vull agrair a les 4871 persones que han tornat a optar per la opció CUP – Procés Constituent. Si bé és cert que hem patit un petit descens respecte al 2015, cal valorar positivament que en una ciutat com Sant Cugat, la nostra proposta política segueix comptant amb el suport de gairebé 5000 veïns i veïnes.
Han passat les eleccions municipals i la política local ha quedat ben capgirada. Sorprenentment capgirada pràcticament per a tothom, per bé o per mal.
Personalment el que més m'entristeix és la poca incidència de la política local en les eleccions municipals. Sense que serveixi de precedent coincideixo amb l'Aldo en la seva última columna en aquest sentit. Segurament per a ells serà especialment frustrant doncs segurament són la formació que més carrer ha fet aquests 4 anys.
Endreçant papers, trobo un retall de diari del 2016. Hi ha un article amb el titular El nou rellotge ‘xuleta’ posa en guàrdia el professorat. Universitats com la de Barcelona ja han enxampat els primers estudiants fent-lo servir als exàmens. Més avall parla que costen entre 20 i 100 euros i que, en temps de selectivitat, ja estaven esgotats a Amazon. També afegeix, en un rampell nostàlgic, els típics sistemes de sempre: el trosset de paper, els escrits a la mà o al braç i en el mateix bolígraf.
Les noves tecnologies (TIC) han suposat un gran avenç en la nostra forma de vida: ens faciliten i simplifiquen tasques, ens donen accés a contingut i a informació de forma constant i ens permeten estar en contacte i comunicar-nos de forma permanent. Però a l'altra cara de la moneda, ens trobem un gran percentatge de població que fa un ús abusiu d'aquestes tecnologies, i algunes d'elles, han acabat manifestant conductes semblants a les addiccions químiques que interfereixen en el desenvolupament de la persona creant problemes físics, psicològics i socials.
Som en temps d’ideologia, en temps de conviccions.
Temps de sentir que el país bull i que les circumstàncies socials i polítiques demanen molt més de les persones que mai, inclús et poden suposar privació de llibertat, imputació, exili...
Es en aquest sentit, que cal ser autèntica, crítica i cohesionadora, però també assertiva, constant, supervivent... resilient.
