Que la política és a vegades molt bruta és una cosa que no ens pot agafar per sorpresa. Però fins i tot així hi ha línies vermelles que no es poden creuar. I una d'elles és l'escarni cap al patiment personal i familiar d'un rival polític.
Aquesta jornada electoral ens ha dut una imatge dantesca i increïble, com és el fet que Javier Ortega Smith, secretari d'organització de Vox i advocat de l'acusació particular en el judici del Procés, hagi decidit venir a votar a Sant Cugat.
Recent passada la sempre bonica diada de Sant Jordi, és bon moment pensar en el que s'ha viscut i en la història que se'ns ha explicat generació rere generació. Novel·les, contes, poemes i relats recullen la fita del valerós cavaller Jordi, que salvà la princesa “indefensa” de les urpes del Drac, de la sang del qual en sortiren roses rojes. El Drac atemoria la població: ja havia devorat el bestiar “propietat” dels ramaders i amenaçava amb engollir els veïns; així doncs, calia eliminar-lo.
Hi ha notícies i hi ha rumors. Estem tan avesats a què ens bombardegin cada dia que ja no som capaços de distingir una de l’altre. La propagació de rumors sense contrastar-ne l’origen, la defensa aferrissada de falses veritats i la mentida nua i crua ho emmerden tot.
Que diu el govern que la Festa Major Alternativa i l’espai multicultural hauran d’esperar encara a confirmar els permisos per saber si tindran lloc, espai i cabuda a la Festa Major de Sant Cugat. Que diu el govern que són criteris tècnics o de veïnat els que els fan prendre aquesta mesura. Que diuen, aquests, els qui es creuen que la ciutat és seva, com si d’un cacic es tractés, que potser s’haurà d’esperar al proper govern. Estaríem parlant, doncs, d’esperar al 15 de juny. Menys de quinze dies abans del començament de la Festa Major.
Aquest cap de setmana toquen eleccions i, per variar, vist el panorama fa de mal votar... fa de mal votar depèn. L’upper-Diagonal, com sempre, està molt ben representat.
Abans, la gent es moria de més jove. I, fins el dia anterior a l'òbit, havien estat treballant en l'hortet o traginant per la casa. O gairebé.
Ara, amb un allargament de l'esperança de vida, ja no tinc clar quan comença allò que diem “la tercera edat”.
Una cosa queda clara: que és el darrer tram de la cursa, que sabem quan acaba. El començament és ambigu i difús.
Segons els cànons, a partir dels 65, es considera que comença. Quan un es jubila. Malgrat que, entre prejubilacions i jubilacions anticipades, el tema, sembla que s'hagi tornat boig.
L’origen del 8 de març és en una vaga obrera protagonitzada per dones. D’aquesta manera, com no hauríem de celebrar les dones el 1er de maig? Les dones treballadores mai ho hem tingut fàcil: no només hem hagut de lluitar contra la patronal sinó també contra les desaprovacions dels nostres companys de feina.
Dijous em vaig quedar atrapat en un embús de trànsit al carrer dels Àngels, al barri del Raval de Barcelona. Per matar el temps enmig d’un concert de botzines que sembla un assaig general de la celebració de la sisena Champions de Barça, em dedico a Googlejar sobre el carrer on m’he quedat atrapat.
La lustració fou un ritu que s'adoptà a l'Antiga Roma al volant del 550 a.C., importat de l'Antiga Grècia, amb el que es procurava protegir la bondat i la divinitat. No en va lustratio, en llatí, es tradueix com a "purificació". Els destinataris de dita lustració o purificació podien ser molts i variats: el camps i el bestiar; els exèrcits; les ciutats; o els recent nascuts. Mitjançant aquesta cerimònia, es pretenia lliurar dels mals esperits a certs pilars de la societat romana.
Les esquerres santcugatenques veuen en les eleccions municipals del mes vinent una oportunitat per a un canvi de govern. De fet, veuen una oportunitat única per a aconseguir un govern sense CiU –i els hereus del seu espai polític–, un o ara o mai.
