Foto: Aula de So
Que el teu nadó s’interessi per la música no hauria de ser difícil, però si no saps com ajudar-lo a explorar i treure’n el major benefici aquí tens alguns consells:
1. Deixa que s’hi sumin:
Quan cantes amb el teu nadó prova a fer petites pauses puntualment per a donar-li la oportunitat d’intentar cantar o imitar allò que fas.
2. Incorpora instruments sempre que puguis:
El dimarts passat, Sant Cugat es va sumar a les convocatòries que s'estan fent arreu del país des de fa unes setmanes. Primer van ser una vintena, principalment a Barcelona, la setmana següent van ser quaranta, i aquest dimarts passat es van convocar més de seixanta concentracions arreu dels Països Catalans.
L’escriptor Truman Capote es va convertir en una celebrity assídua als platós de televisió després de l’èxit fulgurant de Cold Blood, la novel·la publicada el 1966 després de gairebé set anys de recerca, definida per ell mateix com novel·la de no-ficció. En una d’aquestes aparicions, Capote va ser entrevistat al Tonight show de Johnny Carson a la cadena NBC el 20 de maig del 1975.
Recordo de petit a escola, la interiorització del reciclatge, de com agafant un objecte inservible aparentment, el podíem tornar a la vida. La vida útil hem d’entendre. Estic convençut que a les escoles del municipi i totes les del territori proper i llunyà, es troba molt interioritzat i ja és prou bo que es faci des de ben petit. No tots els alliçonaments son dolents.
El passat desembre, l’Ajuntament va declarar l’emergència climàtica a la nostra ciutat per fer front a la crisi climàtica que estem patint. De moment, però, poques són les accions que hem vist en aquesta direcció, per això crec que s’han de celebrar propostes com l’Anella Verda que ha entrat en funcionament aquesta primera setmana de juny als carrers del centre de la nostra ciutat. Lògicament, queda molt per fer i aquest és només un petit pas per assolir una ciutat lliure de fums, sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
En temps convulsos i complicats, la rialla és la defensa més gran que podem utilitzar davant allò desconegut. D’aquesta manera, presento al personatge d’aquest article. Ell roman en la memòria col·lectiva. És complicat trobar algun racó en el món en el qual no es conegui aquesta silueta tan característica. Una barreja de gentlemani sense llar… Un home burgès que ha anat a menys, vestit amb bombí, armilla estreta, pantalons massa amples, sabatots de pallasso, l’emblemàtic Charlot.
Sort que aquest temps de confinament hem disposat de la tecnologia de les pantalles. En la informació, en la relació familiar, en el treball no presencial, en el comerç i en infinitat d'aspectes. I en l'escola, que Déu n'hi do, la feina que han fet els mestres!
Vaig a explicar, espero que d'una manera fácil, com distribuir el producte social, que a partir d'ara anomenarem “EL PASTÍS”. Aquesta distribució, o repartiment, és una qüestió de política, és a dir, una qüestió de poder entre els membres d’una comunitat, societat, grup humà… i també és una qüestió deprioritats.
Crec que a aquestes alçades poques persones dubten que l’estat d’alarma i el robatori de competències a les comunitats autònomes, passant per sobre dels preceptes de la Constitución Española, és, per sisena vegada, l’oportunitat per tal de dominar la política comunicativa del Gobierno i així poder gestionar les dades epidemiològiques del Estado y construir el seu relat.
La relació entre famílies i centres educatius va variant durant les diferents etapes escolars dels fills i filles: durant les primeres etapes, la implicació de les famílies i la seva integració en el projecte del centre és pràcticament total. Tant el centre com la família dialoguen permanentment cada pas i cada aprenentatge però, a mesura que l’infant va creixent i va passant d’etapa, tant famílies com educadors deixen de cantó aquesta complicitat amb el centre educatiu i es troben poc vinculats.
