Blogs

L'altre dia anunciaven una nova residència intervinguda per la Generalitat. Ja anaven 10. En una d'elles, a causa del tracte deficitari als residents.

I és que, amb aquesta societat tan atrafegada i aquesta gent gran que cada cop viu més anys, les residències en van plenes. Les públiques no donen abast i la iniciativa privada, s'hi posa. Més que un servei a la societat, veuen un possible negoci.

Veiem sovint articles i reportatges sobre el cost de les pensions públiques (jubilació, incapacitat, permanent, viudetat, etc., on les de jubilació són les més habituals) i de vegades em fa l´efecte que tracten els pensionistes quasi com paràsits que xuclen la sang a l’estat en forma de diners que  calen per a d’altres necessitats de l’Estat del Benestar com:  Sanitat, Educació, Serveis Socials, etc.

Sembla incomprensible que el primer dia que s’ha permès fer esport i passejar, per torns,  hagi coincidit en dissabte. Hauria sigut molt més lògic començar entre setmana per valorar de manera els resultats i preparar, amb temps, la sortida del següent festiu. Ahir va passar el mateix que el diumenge 26 d’abril amb la primera sortida dels menors. 

Segurament el títol d’aquest article no coincideix amb la realitat dels nostres temps i, potser, pocs dels lectors estaran d’acord amb aquesta afirmació. De fet, en la situació actual, és veritat que a primer cop d’ull sembla difícil creure que el sindicalisme al nostre país esdevingui una eina real de lluita per exigir un nou model d’economia garant de  la dignitat de les persones treballadores.