Una casa a punt de ser enderrocada a Sant Cugat amagava un tresor. Dues capses amb més de cinc mil negatius ben conservats i el positivat en paper de set-centes imatges inèdites de la Guerra Civil que el fotògraf Antoni Campañà havia amagat al garatge de casa seva.
Aquest divendres passat, dos accidentats més. Dos més en una llarga llista.
I és que aquesta travessa té un embruix especial.
Quan era jove em va agafar la fal·lera de voler caminar-la. En feia d'excursions, però mai no trobava l'ocasió ni els acompanyants. Això sí, no la féu mai sols.
L'ocasió va arribar quan ja era un senyor madur. Els dos excursionistes que venien amb mi, si fa no fa, eren de la meva edat. O un xic més joves, però més experimentats que jo.
14 anys... La mateixa edat de la meva filla, a la que, sense que ella se n’adoni, estic mirant mentre fa els deures. Una nena i dona alhora. En quin món vivim?
14 anys tenia en el moment dels fets, la nena que va patir una violació múltiple a Manresa, a mans de 5 individus. El sisè s’ho mirava i no va fer res, i ha estat absolt de la comissió dels fets.
Ken Loach i Paul Laverty ho han tornat a fer. Sorry we missed you és una pel·lícula que retrata perfectament el món on vivim, la precarietat en la qual vivim i estem sotmesos. Feines que ens condemnen a passar el màxim temps fora de casa, on podem ser acomiadats d'un moment a l'altre o on ens obliguen a ser autònoms sota la gran premissa de la llibertat falsa d'horaris.
L'adolescència transcorre, en la majoria dels casos, sense masses conflictes, o si més no els conflictes habituals d'aquesta etapa: portar la contraria als adults, estar més centrat en la diversió que en el deure, desafiar i contestar les figures d'autoritat, etc. En la nostra cultura, l'adolescència s'entén com una etapa de transició en la qual els nois i noies s'exposen a situacions d'adult sent encara una mica nens.
Aquest article està basat en els següents llibres: Eric S. Weitz, La Alemania de Weimar, Taurus, febrer de 2019, 525 pàgines; Wolker Weidermann, La república de los soñadores, arpa, setembre de 2019, 254 pàgines; i David King, El juicio de Adolf Hitler, Seix Barral, setembre de 2019, 639 pàgines.
Divendres 1 de novembre es van veure les típiques escenes de cada any als cementiris del nostre país. Cues de gent carregades amb productes de neteja per endreçar les tombes dels seus éssers estimats. Una vegada a l'any no fa mal.
L'escena té els dies comptats si fem cas de les estadístiques. Al nostre país la incineració dels difunts és una tendència a l’alça i el 2017 va suposar el 38,43% dels casos. Lluny encara de països com els Estats Units on la taxa de cremació ja havia superat a la d'inhumacions l'any 2015.
La participació ciutadana promoguda per l’Ajuntament està en vies de transformació a Sant Cugat, o almenys això sembla. El tripartit ha fet una aposta raonable i racional per als Consells de Barri: canviar els límits territorials per aconseguir consells més iguals a nivell sociològic, urbanístic i demogràfic. Pot semblar un poc trellat però és una primera passa indispensable per a millorar la participació.
La música pren un rol molt important a l'inici de la vida d'un infant i en el seu desenvolupament.
Cantem nanes per a fer dormir un nadó, els movem de forma rítmica per calmar-los o els ensenyem paraules i accions amb cançons a mida que van creixent.
Però ja saps com de beneficiosa pot arribar a ser la música? T'expliquem cinc àrees on la música marca la diferència:
1_ La música ajuda a desenvolupar el llenguatge, l'alfabetització i les habilitats comunicatives
Tendim a creure que el nostre pensament, la nostra forma de relacionar-nos o inclús de vivenciar les experiències són comunes al que ens envolta. De fet, ens incomoda la diferència, tot allò que no referma el nostre jo, la nostra mirada de com han de ser les coses. Acostumem a viure en bombolles, bombolles unitàries. Acostumem a veure les coses d'una forma reduccionista i molt semblant, neguem altres mirades, el que és diferent, reforcem d'aquesta forma la nostra identitat.
