Les esquerres santcugatenques veuen en les eleccions municipals del mes vinent una oportunitat per a un canvi de govern. De fet, veuen una oportunitat única per a aconseguir un govern sense CiU –i els hereus del seu espai polític–, un o ara o mai.
Aquesta primavera serà coneguda històricament i amb tota seguretat com un dels períodes de temps en el que han concorregut i conviscut políticament més convocatòries electorals. Primer es van anunciar les municipals i les europees, conjuntes, i després es van convocar les estatals generals per tal de celebrar-les abans.
Amb cada convocatòria s’engega una complexa maquinària, de drets, de deures, de discursos, de relats. Va de democràcia, va de ciutadania, va de llibertat.
...i aquí acabeu com vulgueu, que està clar que cadascú, si participa de la Festa Major, s'estima més la seva plaça (tot i que se les estimi una mica totes).
A mitjans de gener una noia de Pontevedra, Jessyca Ocampo, va posar en marxa el Mapa de la Por per a un treball de fotografia. El projecte consistia en recollir testimonis de dones gallegues que havien patit agressions sexuals en espais públics i geolocalitzar aquestes agressions per alertar a altres dones. Aquesta iniciativa estava inspirada en una altra que havia portat a terme una associació feminista al Brasil amb la mateixa intenció alertar a les dones dels punts negres del territori.
El pronòstic meteorològic anuncia pluges per aquestes dues setmanes que queden del mes d’abril. Hem estat molts mesos amb un gran anticicló sobre el nostre territori però res dura per sempre i les borrasques han tornat, sobretot, el dia 28 d’abril que sense massa marge d’error tot apunta a l’entrada de l’ultradreta espanyola, com un gran tsunami, al Congrés del Diputats.
Tots els veïns de Valldoreix tenim consciència dels problemes que patim perquè els vivim dia a dia i perquè lluitem contra ells buscant solucions de tot tipus. Són els problemes visibles, aquells que ens trastoquen l’existència i que rebaixen la qualitat de vida que hauríem de gaudir en un poble com Valldoreix. Penseu que parlo de la seguretat? Efectivament, d’això parlo, a dia d’avui és l’exemple més evident del que vull dir.
Que el moviment animalista cada cop té més força és una realitat més que evident. Les perspectives de vot de PACMA en les eleccions vinents generals els auguren algun diputat, cosa que és tot un mèrit per a un partit petit i sense mitjans, en el sistema de circumscripció electoral que tenim.
És primavera i estem en el pic de reproducció dels gats de carrer o ferals. Si us trobeu en la sempre trista circumstància de creuar-vos amb uns cadells de gat aparentment sols o abandonats, i teniu l’impuls lícit i lloable de voler-los ajudar, si us plau llegiu aquest article.
El dissabte 6 d’abril els alemanys van sortir al carrer a Berlín, Colònia, Frankfurt i Munic per protestar per l’augment desorbitat del preu dels lloguers els darrers anys. La disputa amb el recompte de manifestants també és tradició a Alemanya i, mentre els organitzadors afirmaven haver-ne congregat 40.000, la policia de Berlín en va comptar només 10.000.
Ser adolescent no sempre és fàcil. La cerca de l’acceptació social i la construcció d’una identitat i personalitat pròpies no sempre van en consonància i sovint generen etapes més que convulses. En tot cas, és una època de moltíssims aprenentatges i experiències en àmbits ben diversos com ara l’emocional, el relacional o el dels coneixements acadèmics. Cada jove té uns orígens familiars diferents, sigui per raó cultural, social o de classe. Així doncs, cadascú tindrà unes necessitats pròpies més enllà de les comunes.
