Estat d'emergència social
Des de la humilitat de ser una treballadora pública més, al pas dels anys em pesen les experiències viscudes i els records colpidors.
Des de la humilitat de ser una treballadora pública més, al pas dels anys em pesen les experiències viscudes i els records colpidors.
Bé doncs, sí senyores i senyors, ja està aquí el final del regnat de Convergència a Sant Cugat.
Cal donar la molt enhorabona a les forces polítiques que ho han aconseguit. Tant per la feina local com per la supramunicipal, per les campanyes i per la capacitat d’arribar a un acord. No es poca l’alegria desfermada en una bona part dels i les santcugatenques.
“Els últims cinc anys han sigut els més calorosos de la història i els científics adverteixen que l'increment general de la temperatura pot arribar a 2ºC. A això s'hi suma un índex més elevat d'incendis, un ritme d'extinció d'espècies mai vist abans i episodis més freqüents de tempestes i huracans arreu del món. Estem superant tots els límits i són molts els senyals que ens alerten de l'entrada en un estat crític que ja ens està afectant.” Són paraules de la filòsofa Adrian Parr, que el mes d'abril feia una conferència sobre canvi climàtic al Palau Macaya de Barcelona.
M'estreno en aquesta columna amb una gran il·lusió. Escriure a elCugatenc avui és una oportunitat que li agraeixo enormement al Jordi Pascual i a la Susanna Casta, qui m'ha brindat un nou escenari al poble i a qui m'uneix una bonica amistat. Però us preguntareu qui sóc jo, què hi faig i quina és la història que m'ha portat fins aquí.
La dogmàtica de l'articulista demana una breu introducció, però, aprofitant que la discussió que s'aborda és en boca de tothom, ens estalviarem els circumloquis: té legitimitat el Dia de l'Orgull Heterosexual? Hauríem de permetre-ho?
El dimarts 11 de juny va ploure tot el dia. L’estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya de Sant Cugat CAR va registrar una precipitació acumulada de 14,6 mm amb una punta d’1,4 mm a les dotze del migdia. A l’altra banda de Collserola, l’Observador Fabra en va registrar 20,2 mm. Va ser un dia de pluja típic de l’estació primaveral com típiques van ser les afectacions al trànsit.
Escric açò el matí de divendres, a falta de poc més de 24 hores per al Ple de constitució del nou consistori i encara sense concrecions del pacte de govern, tot i que sembla clar –massa of the records– que el tripartit d’esquerres no té aturador. És interessant deixar unes reflexions prèvies escrites abans que la resolució del misteri ens porte a nous dubtes, com qui va resseguint un camí ple de bifurcacions.
Falten menys de dues setmanes perquè arribi la Festa Major de Sant Cugat. Unes dates les quals –deixeu-me aventurar-me a fer una apreciació poc estadística i molt intuïtiva, però de la qual en tinc pocs dubtes–, la majoria de la gent que viu a la ciutat (això exclou, segurament, els que només hi venen a dormir en cases de luxe però que no tenen cap mena d'interès per la ciutat que els acull), espera amb moltíssimes ganes.
Un no és un no, fàcil i senzill, oi? Si ets dona t'hauràs adonat que malgrat expressis clarament un no hi haurà algun home disposat a insistir i a insistir. Alguns deuen creure que es fa així i que a base de tant insistir acabaran lligant. El nostre codi civil considera que l'alcohol és un eximent, així que si un home agredeix a una dona en estat d'embriaguesa la seva pena serà inferior però no tots els borratxos són capaços d'agredir les seves parelles o altres dones així que cal anar amb compte amb els comentaris d'exculpació dient que no sabia el que feia.
El passat 19 de maig el Festival de Cannes es va omplir d’aplaudiments apassionats en acabar la visualització del film Dolor y gloria. La calorosa ovació va ser el millor premi que el director Pedro Almodóvar i els seus actors, Antonio Banderas i Penélope Cruz, podien rebre. Els assistents a la projecció es van aixecar de les seves butaques per aplaudir ininterrompudament durant dotze minuts.
