La ciberviolència suposa una nova forma d'expressió de control, arrelada en el mateix, en una estructura masclista difícil d'identificar com a tal en molts casos,doncs totes les persones bevem de les seves fonts. No és d'estranyar que la nostra joventut en línies generals no identifiqui la violència a través de les noves tecnologies. I és que aquesta concepció de l'amor romàntic, que contínuament ens bombardeja és per on es cola el masclisme en les relacions reals.
Aprofitant que només estem a tretze dies per a les eleccions municipals, m’agradaria escriure unes paraules: portem trenta dos anys de govern convergent a la nostra ciutat, una ciutat que amb els anys ha anat veient com les desigualtats entre les classes socials (existents, tot i que hi hagi gent que no s’ho cregui) cada vegada siguin més grans.
"¡Libros! ¡Libros! He aquí una palabra mágica que equivale a decir: amor, amor". Aquestes paraules eren recitades als quatre vents pel poeta Federico García Lorca en un país que patia d'alfabetització i on saber llegir era cosa d'afortunats. Diverses dècades després, en aquest mateix país, per fi, ple d'afortunats segueixo pensant com Lorca. Els llibres són amor, els llibres són educació, els llibres són cultura... Són finestres per observar i aprendre. Són miralls en què pots veure't reflectit.
Aquest article serà curt, perquè els comiats com més curts millor i aquestes poden ser les meves últimes paraules a elCugatenc. Heu vist que, convenientment, he utilitzat la paraula "poder", això vol dir que hi pot haver possibilitats de que els fets tinguin lloc com que no ho facin i prefereixo no pensar massa en les esperances o les decepcions.
El foxtrot és un ball i alhora és un control de carretera en mig del no res. Quan amb encert s'ajunten les dues coses en resulta un sòlid tractat antimilitarista.
· Estem davant d'una magnífica pel·lícula que planteja temes tan "senzills" com ara: el dol i el dret de viure'l en la intimitat o en la forma en què cadascú desitgi; o, fins a quin punt el poder de l'estat disposa, com a propietari(?), de la vida i de la mort dels seus ciutadans. També mostra l'empatia de la que pot fer gala (o no) la professionalitat obedient i perfectament ensinistrada.
El dolor i la ràbia.
Ningú llegeix la lletra petita. Probablement si ho féssim, vigilaríem més a l'hora de comprar un bitllet d'avió, a viatjar amb els Ferrocarrils de la Generalitat o contractar el servei Prime d'Amazon. Vegem tres petites mostres de lletra petita.
En una tertúlia a TV3, el periodista i escriptor Ernesto Ekaizer comentava que, durant aquesta campanya electoral l'havia sobtat el fet que els candidats semblaven ficats en una bombolla a l'hora de prometre actuacions que, segons ells, millorarien Espanya. Havien obviat completament que estem dins la Comunitat Europea i que aquesta dicta una sèrie de normes que sovint condicionen i fan rectificar actuacions unilaterals dels països integrants.
Mals temps corren per a l’exercici dels drets que tant ens van costar conquerir després de la dictadura feixista. Aquests són vilment trepitjats, violentats, vulnerats, suprimits, assetjats, colpejats, igual que en aquells temps que voldríem oblidar.
I amb la manca fàctica d’exercici d’aquests drets, es trepitgen, violenten, vulneren, suprimeixen, assetgen i colpegen les persones.
Això que constatem avui en dia, al carrer, en la nostra vida privada i pública té un nom escrit en vermell. Es diu REPRESSIÓ.
No em sembla normal que les imatges de l’accident de trànsit del dilluns 29 als túnels de Vallvidrera estiguin disponibles a Internet. Les imatges es poden consultar a la web de La Vanguardia, El Periódico, 20 Minutos, CCMA, Regió 7, Nació Digital, etc. L’accident va passar el dilluns a la tarda al quilòmetre 4,7 de la C-16. En va resultar mort un home de 53 anys.
La tònica cau suau sobre els gels. A l’altra banda de la barra la cambrera somriu com una mostra de condol a la teua cara de cansat. La barreja del gintònic fa una efervescència que et sembla màgica. És absurd, saps que no és màgia però t’entestes en pensar-ho. Per un moment et ve a la ment que no hauries de prendre aquella copa, que realment no n’hauries de prendre cap. Eres conscient que fas un consum responsable però et molesta sempre que molt puntualment trobes en un beure el moment de desconnexió.
