Aquest mes de març ha sigut el Dia Internacional del Teatre. Una efemèride important a la nostra ciutat, si tenim en compte la gran quantitat de companyies "amateurs" que hi ha a Sant Cugat. De fet l'any passat es va marcar una gran fita com va ser reunir a totes les companyies per interpretar junts una mateixa obra, en aquest cas una obra de teatre de l'autor santcugatenc Víctor Aleixandre sobre el centenari de l'arribada del tren a la nostra ciutat: La vida en un tren.
A aquestes alçades, qui no ha sentit a parlar de la Greta Thunberg? Aquesta activista contra el canvi climàtic de 16 anys ha fet posar vermells a polítics d’arreu del món, organismes internacionals, cimeres contra el canvi climàtic i científics i ha posat sobre la taula l’emergència, la necessitat vital i la duresa que calen per abordar aquest tema. A Sant Cugat, aquest moviment que ha generat Thunberg arriba en forma dels Fridays 4 Future.
Apple ho ha tornat a fer. La presentació del mal anomenat 'Netflix de la premsa' aquesta setmana al Steve Jobs Theater a Cupertino, Califòrnia promet sacsejar el món editorial. Els subscriptors del nou servei tindran accés a més de 300 publicacions de manera il·limitada, per 9,99 dòlars al mes. Capçaleres financeres com el Wall Street Journal, del món de la moda com Vogue, l'esportiva Sports Illustrated, la tecnològica Wired o la il·lustre National Geographic s'han afegit a la iniciativa.
Un immoble. Buit, a mig acabar. Sense ús des de fa anys. Una veïna, com tantíssimes d’altres, amb la necessitat d’un sostre per viure. La història recent de Sant Cugat, cuinada durant les darreres dècades amb color blau convergent; l’emergència habitacional o l’exclusió residencial, com li vulgueu dir. Capitalisme en qualsevol cas. Així doncs, hi ha qui opta legítimament per l’okupació com a únic mitjà per poder accedir a un habitatge. És també el cas de centenars de persones i famílies arreu del l’Estat.
En el que portem d'any ja van 33 víctimes. Això era fa uns dies. Ara potser en faig curt. Sembla com si ens estem habituant, com si fos un depredador humà habitual.
Quan vas a peu o conduint i veus les barrabassades que es fan al volant, te'n fas creus. És llavors quan et sorprens que no hi hagin més de víctimes.
I mentrestant, les autoritats intentant reparar –o no– les vies públiques i buscant desesperadament llocs d'aparcament. No és que en faltin, és que hi ha massa cotxe.
Sempre al centre de les nostres vides. Ens passem el dia denunciant la seva sobrerepresentació en l’esfera pública, diem que el món està fet a la seva mida i que als llibres d’història només hi surten ells. Expliquem, també, que aclaparen els llocs de poder i que són el rostre de la violència. Què passa, però, quan hi mantenim una relació afectiva? (Drama).
Moltes ànimes ens han deixat en poc temps.
El passat 8 de març ens conjuràvem multitudinàriament totes i tots: “No hi som totes, ens falten les mortes”. Són dones que ens han deixat físicament als Països Catalans (31 dones el 2018, 7 dones durant els 3 primers mesos del 2019) però que s’incorporen eternament a la nostra lluita. En la memòria sempre s’alçaran al costat nostre.
Ànimes liles, blanques, trobades esteses a casa seva, a la platja o esclafades al terra, caigudes d’un balcó.
Divendres dia 22, en sortir de l’Ajuntament, passades les dotze, vaig veure que canviaven les flors que hi ha davant la porta principal. Totes les noves flors eren gorgues. Casualitat? Potser sí, però cal reconèixer, i no vull fixar càtedra ja que no sóc botànic, que el ventall de colors possibles va més enllà del groc.
El passat 15 de març vam assistir, en directe, a una massacre. Aquest fet ha passat el cicle de noticies català i espanyol sense massa incidència. Les tertúlies ho van tractar un parell de dies. Es van emplenar columnes i articles i, després, vam tornar a parlar del Procés™. Aquest tristíssim episodi, però, crec que mereix una mica més de deteniment.
El dilluns 25 de març es compleixen 3 anys de l'històric concert gratuït dels Rolling Stones a la Ciudad Deportiva de L'Havana com a punt final de la seva gira triomfal per Sud-amèrica. La gira, amb el nom comercial de "Latin America Olé Tour 2016" (sic), va consistir en catorze concerts en vuit països diferents incloent ciutats com Santiago de Chile, Rio de Janeiro, Mèxic DF o la ja citada ciutat de L'Havana.
