Consum responsable és una secció patrocinada per l’EcoAteneu, el segell de projectes de l’Ateneu que s’emmarquen en la sostenibilitat, per tal de fomentar un consum responsable i conscient des d’una perspectiva ecològica, energètica i de reducció de residus.

Foto: Clara Ontañón

La parada d’Olivetes, del Mercat de Pagès, està plena de recipients de vidre amb olives de diferents varietats, també hi ha caixes amb préssecs, taronges i advocats. Darrere del taulell atén Miquel Pallarès, l’elaborador de les olives, propietari del Mas del Serrano ubicat a Paüls, el segon poble més petit del Baix Ebre. El Mas de Serrano és una finca molt gran d’oliveres, ametllers i cirerers. Pallarès cull les olives i les elabora. Els caps de setmana ven les conserves als mercats locals. Pallarès s’entreté a explicar als clients la unicitat del seu producte, ja que tal com explica a elCugatenc “la meva feina és molt personal, li poso molt de mi”.

– Quina és la història d’Olivetes?

– He sigut pagès tota la vida, m’agrada molt ser-ho. Sempre he estat una mica comerciant, per tant també m’agrada molt anar als mercats i vendre el producte. A la nostra masia les olives són molt bones i ja fa més de quinze anys vaig decidir elaborar-les tal com es feia antigament, amb aigua, sal i herbes aromàtiques. De seguida van agradar, fins i tot vaig guanyar alguns concursos. Llavors vam habilitar tota la finca per a fer cultiu ecològic d’olives.

– L’ecologisme és la base del teu model de producció?

– Més que ecologista d’etiqueta, jo soc ecologista de principis. No he tirat mai herbicides al conreu i no suporto els plàstics. El problema és que hi ha productes que porten l’etiqueta d’ecològic i dubto que realment ho siguin. Per exemple, avui duc préssecs que m’ha donat un amic i no crec que siguin prou bons i adverteixo als clients que no sé quin és el seu origen. És una tècnica per vendre més als mercats, oferir alguna cosa nova i diferent que cridi l’atenció.

– Què és el que no t’agrada d’aquesta “etiqueta d’ecològic”?

– Sota d’aquesta etiqueta hi ha productes de tots els colors. Productes que es venen per un preu molt superior del que realment hauria de ser o que no són realment ecològics. A més, existeix el negoci dels insecticides autoritzats. Per exemple jo faig servir un que s’anomena Spinosad, de la multinacional química BASF, que és dels pocs insecticides ecològics que estan autoritzats i costa 60 euros la unitat.

– Quin producte teniu?

– Els productes que jo venc, sí que me’ls crec. Tinc tres varietats: olives d'empeltre, les cullo a l’octubre, quan canvien de color, les poso en aigua i sal, i les deixo madurar fins al gener. La resta les faig madurar molt més i s’anomenen olives mortes. Obtinc diferents varietats d’olives en funció del temps que les deixo madurar. Fa uns anys la meva dona, que és del Montsià, va heretar una finca amb oliveres mil·lenàries i aquí va començar una altra empresa.

– Oliveres mil·lenàries?

– A mi m’agraden les coses antigues, les gerres, les pedres, crec que tenen una energia pròpia. El terreny de la meva dona, al Parc Natural dels Ports, tenia 20 oliveres mil·lenàries, enormes. Hi havia amb un forat tan gran a la soca que hi podia passar una persona. Però la família de la meva dona les va decidir vendre. I un dia, sense saber res, les oliveres mil·lenàries havien desaparegut, i només n’havien deixat dues. Em vaig sentir molt malament i mira que jo no hi estava implicat directament.

– Va intentar recuperar-les?

– Vaig anar al Departament d’Agricultura a Tarragona per veure què es podia fer, vaig intentar tornar a comprar les oliveres perquè tornessin al terreny, vaig escriure textos en contra de l’espoliació d’oliveres mil·lenàries als mitjans de comunicació. Però res, no va funcionar. Aquesta batalla la vaig perdre, les oliveres no van tornar més.

– Des de la Taula de Sénia, per exemple, s’estan protegint les oliveres.

– Sí, les cooperatives del Montsià han fet oli mil·lenari i ha crescut un moviment de defensa de les oliveres mil·lenàries. Cal una legislació més forta i conscienciar als pagesos. Aquestes oliveres tan antigues no són rendibles produeixen poc, fan el fruit molt petit i és dura de collir. Clar, si et paguen 600 euros i te l’arrenquen i et deixen el terreny buit, els pagesos poden fer conreu intensiu d’arbequines i collir-les a màquina. Però la meva pregunta és: les oliveres han estat al seu lloc d’origen durant centenars d’anys mentre els homes han patit guerres i fam, i ara que tots som rics i tenim el que necessitem, per què les hem d’arrencar?

– I amb les dues oliveres que no van espoliar?

– Les cuido i les conreo. Pel meu compte, fora les cooperatives, faig oliva farga d’oliveres mil·lenàries, la tercera varietat que tenim a l’Oliveta.

– Una de les problemàtiques més evidents dels pobles rurals és que hi ha poca gent jove que es vulgui dedicar a la vida de pagès.

– El camp no està valorat, per això tothom se’n va i els que ens quedem estem desencantats. Jo tinc dos fills, que no volen saber res del camp. Ara tinc un patrimoni però el dia que ja no pugui treballar no sé que faré. A un amic pagès li van donar 6.000 euros per tot el camp amb les oliveres. Clar, a ell així ja li va bé si no en pot treure cap altre profit. Però jo no vull això.

– A part de les olives, tens més productes?

– Al Mas de Serrano he plantat cireres i ametllers. També tinc vaques i 34 toros de lídia que adoben el terreny. Als toros els faig córrer pels carrers dels pobles a les festes majors i després tornen a la finca. Si ho penses bé, la cursa de toros és l’esport més ecològic.