Fotos: Jordi Pascual

Aquest article forma part de la campanya d'intercooperació de diversos col·lectius de la ciutat sobre els reptes i oportunitats de l'habitatge cooperatiu a Sant Cugat #HabitatgeCooperatiuADebat.

El bloc del carrer Princesa, 49, és una de les primeres promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impulsades per l’Ajuntament de Barcelona i, alhora, una de les referències a nivell català d’aquest model d’accés a l’habitatge. Es tracta d’un bloc de cinc plantes amb un apartament per pis, dos espais comuns i elements per fer-lo sostenible com plaques solars i una caldera de pèl·lets comuna per a tot el bloc. Ander Estébanez, un dels veïns del projecte Pincesa 49, atén elCugatenc per explicar la seva experiència per a la campanya #HabitatgeCooperatiuADebat.

– Com neix al projecte?

– Va ser una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona quan Xavier Trias era alcalde. Va ser dels primers projectes, de la mà de la Borda. Aquest es va acabar abans perquè era rehabilitació i d’un immoble més petit. Som al centre de la ciutat, en el nucli de l’especulació i dels preus caríssims.

– L’Ajuntament us cedeix els terrenys i passeu a treballar des de Sostre Cívic, com una fase de la cooperativa.

– Exacte. Som Sostre Cívic però les fases tenim autonomia de gestió. Ser una fase implica que hem de complir normes de la cooperativa, sobretot de solidaritat i per evitar que el projecte es corrompi. Una de les claus de Sostre Cívic és que impedeix la revenda tant en cessió d’ús d’administracions públiques com en projectes impulsats pels propis cooperativistes.

– La rehabilitació de Princesa 49 té una mirada ecològica important.

– Venia marcat per l’Ajuntament, que cedia l’edifici amb diverses condicions: que siguin habitatges de protecció oficial (HPO) i el més eficients possible des d’una perspectiva ecològica. Un cop compromès, l’Ajuntament va cedir l’edifici i el projecte amb les seves despeses depenien de la cooperativa.

– Una de les preocupacions de les persones que volen accedir a un habitatge cooperatiu és el capital inicial a aportar i la quota mensual. Vosaltres vau tenir una aportació inicial baixa (9.000 euros) en comparació a altres promocions i pagueu entre 450 i 620 euros mensuals. Per què?

– Una rehabilitació és més barata que una obra nova. Tenim una quota mensual que podria ser més baixa però el manteniment és car perquè és a repartir entre cinc habitatges. De la hipoteca de la rehabilitació paguem prop de 400 euros al mes.

– Quan amortitzareu la construcció?

– En 17 anys. Ara bé, en una rehabilitació pots optar per no fer algunes actuacions que en obra nova són indispensables. Per exemple, nosaltres vam decidir no canviar les finestres, tot i que les que hi ha ara són velles. Això ens va permetre pagar una quota baixa i més endavant, quan haguem amortitzat una part de la hipoteca i tinguem estalvis, podrem canviar-les.

– La quota mensual incorpora l’amortització de la hipoteca. Què fareu quan l’hageu amortitzat?

– A Sostre Cívic considerem que s’ha de pagar una quota mínima, un 75% del lloguer HPO. Ara serveix per pagar la hipoteca. Més endavant servirà per mantenir l’edifici en condicions sense haver de fer derrames, per reduir l’aportació inicial i per pagar nous projectes.

– Explica’m com es redueix l’aportació inicial mitjançant la quota quan ja s’ha amortitzat la hipoteca. És per a quan marxi un soci i n’entri un de nou?

– Sí. Aquí només hem pagat 9.000 euros, que és poc, però igualment hi ha molta gent que no els pot assumir. Tenint en compte que a Barcelona costa molt estalviar, l’aportació inicial de capital és més impediment que la quota per a molta gent.

Realment és una cosa a futur i encara no està parlat ni definit. Però per fer-nos una idea és que cada mes passéssim a pagar 520 en lloc de 620 i els altres 100 es descomptessin de l’aportació inicial de capital, permetent que el capital pugui baixar de 9.000 a 8.000 o més fins a un mínim. Així quan algú marxi i entrin nous veïns, aquests hauran de pagar 8.000 o menys i no 9.000.

– Com ajuda la quota un cop amortitzada la hipoteca a finançar altres projectes?

– Com que no la rebaixarem, cada mes disposarem de 1.200 euros aproximadament que es poden fer servir per ajudar un projecte naixent, per reduir-li l’aportació inicial de capital… Això es fa a Alemanya.

– Fer una promoció d’habitatge cooperatiu HPO implica que els residents han de complir els requisits HPO. Com ho vau fer a Princesa 49?

– Per ordre d’antiguitat dels socis de Sostre Cívic. Jo no vaig ser al principi del projecte però una persona es va fer enrere. Es van obrir llistes i hi vaig accedir. No és tan estrany que la gent es faci enrere perquè no només és pagar l’aportació de capital, un projecte cooperatiu suposa viure d’una forma diferent, amb obligacions i comissions. A més, com que no és un model conegut, molta gent dubta i pensa que és una estafa.

– Es creen comissions i es busca un retorn social. Com us heu organitzat?

– Som només cinc habitatges i per això potser ens falta més incidència al barri. Tot i les limitacions, intentem evidenciar que hi ha un altre model d’accés a l’habitatge. Ara bé, a nivell intern, ens organitzem en tres comissions: neteja, manteniment i comunicació i representació en sostre cívic. També fem assemblees quan cal però com que en som pocs ens podem coordinar fàcilment per correu electrònic o per telèfon.

– Sou a un barri amb molta pressió turística.

– Sí. Molta gent passa per la porta i s’atura a veure el cartell. Ara bé, el projecte no és més difícil per ser en aquest barri perquè tenim el suport de l’Ajuntament. En canvi, si fos una promoció amb compra de l’edifici o del terreny, seria inviable perquè resultaria molt car. En canvi, aquest model s’ha pogut seguir a Cardedeu, on el preu del sòl no és tan car.

– Com que els projectes existents són incipients, tots esteu pagant quotes per amortitzar les hipoteques i, per tant, no hi ha fons per replicar el model. És aquest el principal repte de l’habitatge cooperatiu?

– El repte sempre són els diners però els nous projectes tampoc han de dependre dels existents. Vull dir que quan acabem de pagar les hipoteques no necessàriament tot ha d’anar més àgil per replicar el model perquè els projectes existents potser tenen més despeses de manteniment i rehabilitacions, per exemple. És a dir, les quotes han d’ajudar a alleugerir la càrrega inicial però no són la solució definitiva.

– La XES ha iniciat la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu on també parlen de com fer més assequible l’accés a sòl privat. Això permetria fer una mossegada al mercat i no dependre només de la cessió del dret de superfície.

– Per això el projecte de Cardedeu és tan rellevant. S’hi va comprar el solar a partir de títols participatius, és a dir, s’ha col·lectivitzat patrimoni privat. Per fer-ho també ens ajuda el dret a tanteig i retracte. Certament s’ha de tenir més incidència que demanar solars públics però amb els preus actuals és difícil.

– Però la compra preferent via tanteig i retracte no és per a l’administració?

– Sostre Cívic també pot exercir-lo en nom de l’administració. A més, l’Institut Català de Finances (ICF) té un finançament específic per a aquest tipus de compres a canvi de quedar-se la propietat durant 75 anys. Però en definitiva, aconsegueixen col·lectivitzar propietats privades. L’objectiu s’aconsegueix. Per això si una promotora fa fallida i s’executa la hipoteca, la prioritat de compra és ideal. Arribes a edificis que potser l’administració pública no compraria.

– Quina aportació feu com a fase a la cooperativa?

– Participem en la governança: al consell rector, a taules de projectes… Ens ha de permetre veure com millorar. Dins de la quota hi ha una part de solidaritat que serveix per assumir un possible impagament en un projecte. A nivell econòmic també aportem per sufragar el cost de gestió de la cooperativa.