Publicitat

El último emperador / The Last Empereror. Regne Unit (1987)

Al 1908 Pu yi, que encara no ha fet els tres anys, hereu del títol per raó de llinatge, és anomenat Emperador de la Xina i des d'aleshores viurà a palau, en el seu cas anomenat la Ciutat prohibida.

I viurà com un rei, o sia, podrà fer el que voldrà (des de la més absoluta arbitrarietat), tant pel que fa als afers públics com als privats i disposarà de recursos econòmics il·limitats. Una vida de luxe. Una vida de luxe alhora que antinatural en un entorn ple de servituds. El protocol, la tradició i les persones que el serveixen s'ocuparan de fer-lo/que pugui mantenir un sistema de vida totalment irreal i caduc.

I és que de la Ciutat prohibida no se'n pot sortir, és un món totalment a part, en el qual el que regeix impera sobre el territori però no té cap mena de contacte amb el què hi succeeix; hi ha una vida a dintre i una altra a fora. I entre les dues un estol de servidors amb tants interessos com ell mateix que s'encarreguen de manegar i treure benefici de tot.

Arriba a tal punt la desconnexió entre els dos mons que al 1912 el seu regne esdevindrà república... sense ell assabentar-se'n! I seguirà exercint el càrrec fins al 1924, això sí: exclusivament dins de palau, on encara mantindrà totes les prerrogatives fins que serà obligat a abandonar la Ciutat prohibida i pseudoexiliar-se (a la mateixa Xina però en una zona controlada pel Japó).

Farà nous intents per recuperar el seu estatus anterior (qui ha nascut per a ser rei o emperador, perquè hauria d'estar-se'n, no?) i finalment acabarà la seva vida com a bibliotecari i jardiner, fent una vida "normal" com qualsevol persona, en temps de la Revolució Cultural de Mao.

Salvant totes les distàncies -d'espai, temps, tradicions, religió, etc.- no es fa gens difícil de trobar similituds entre la situació que ens mostra la pel·lícula i la que estem vivint nosaltres mateixos en l'actualitat.

La pel·lícula, dirigida per Bernardo Bertolucci -autor entre d'altres de Novecento, L'últim tango a Paris o El conformista- està molt ben feta, és llarga, regala els ulls i l'oïda i va estar molt premiada (gens sorprenent d'altra banda): 9 Oscar, 3 BAFTA, 4 Globus d'Or, 9 David di Donatello, 1 Cercle de crítics de NY, 2 Ass Crítics de LA, 1 DGA, 1 WGA, 1 Cèsar i 40 nominacions en total.
 

Argument

Biopic de la vida de Pu yi, el que va ser el darrer emperador de la Xina, ja en ple segle XX.

Pura Piera, espectadora

Notícies relacionades