'Foxtrot'. Israel. (2017)

El foxtrot és un ball i alhora és un control de carretera en mig del no res. Quan amb encert s'ajunten les dues coses en resulta un sòlid tractat antimilitarista.

· Estem davant d'una magnífica pel·lícula que planteja temes tan "senzills" com ara: el dol i el dret de viure'l en la intimitat o en la forma en què cadascú desitgi; o, fins a quin punt el poder de l'estat disposa, com a propietari(?), de la vida i de la mort dels seus ciutadans. També mostra l'empatia de la que pot fer gala (o no) la professionalitat obedient i perfectament ensinistrada.

El dolor i la ràbia.

· Més assumptes: les seqüeles que deixa la guerra i les conseqüències que tenen, que sempre, sempre determinen, i per sempre, tant les morts com les vides. I afegeix l'absurda pèrdua de temps imposada durant els anys de servei acompanyada d'un immens avorriment, que es fa suportable gràcies a la lògica camaraderia i a la gratuïta humiliació del veí.

L'exèrcit.

· Encara n'hi ha d'altres: el silenci, l'encobriment i la impunitat oficials, amb que es tracten accions/crims de guerra comesos de forma voluntària o accidental.

L'estupefacció. La barbaritat.

· I complementant això: el pes de l'herència i la tradició. El paper que juguen l'home i la dona, el tracte que se'ls dispensa, la pèrdua d'un fill (tan diferent si és el propi o si és el d'altri).

La por, la culpa.

Foxtrot és una pel·lícula impressionant, sorprenent, dura, d'imatges molt belles i encara que sembli mentida, amb moments plens de sentit de l'humor. Val a dir també que la crítica que proposa amb tanta lucidesa arriba al nivell d'haver provocat la indignació del govern israelià, feta pública a través de la seva ministra de Cultura.

 

Samuel Maoz, guionista i director d'aquesta cinta, va estar mobilitzat en la guerra del Líban de 1982. Fruit d'aquesta experiència els dos llargmetratges que ha fet tracten el conflicte que viu Israel i la incidència que això té en els seus habitants i en els països veïns. Per la seva vàlua en ambdós casos ha estat àmpliament reconegut: amb el Lleó d'or de Venècia i diversos guardons més per Lebanon (2009). I amb el Gran Premi del Jurat al Festival de Venècia de 2017 per Foxtrot que entre 2017 i 2018 també va rebre altres premis i nominacions (Seminci, Toronto, Satellite Awards, NBR, Oscar, Cinema Europeu, etc).

Argument

Jonathan Feldman està fent la mili (obligatòria per a tot jove israelià) amb tres companys més, tots ells destinats en un control fronterer en ple desert. A Tel Aviv els pares patiran per la seva absència.

Pura Piera, espectadora

Notícies relacionades