La escafandra y la mariposa/ Le scaphandre et le papillon. França (2007)

Es pot viure tancat? Doncs sí. Val a dir que sí, fins i tot quan la reclusió és extrema.

Jean-Dominique Bauby, editor en cap de la revista Elle a París, va patir un vessament cerebral massiu l'any 1995 quan tenia quaranta-tres anys. Després de passar tres setmanes en estat de coma va obrir un ull, l'esquerre. I prou. Tetraplègic per sempre més. Totalment lúcid i totalment immòbil.

La pel·lícula està basada en aquesta història real, explicada en el llibre del mateix nom i escrit per... el propi protagonista!

En mans de l'equip mèdic que el tracta i dels terapeutes i assistents que hi col·laboren seguim l'evolució del confinat: la seva vida anterior, l'enuig, els desitjos, la gratitud, les pors, els pensaments, el dolor, les expectatives, la impaciència, els afectes, la creativitat, els records, la realitat, la sorpresa, és a dir, la normalitat per a qualsevol de nosaltres que no estigui enllitat de manera irremissible. 

La dedicació de tot aquest equip que l'envolta fa que físicament sobrevisqui i que humanament sigui persona. I tenint en compte el seu únic recurs per comunicar-se amb el món exterior i fent gala d'una dedicació i professionalitat encomiables, qui hauria pogut ser una desferra esdevé autor d'un manuscrit esplèndid.

I és que per poder viure com una persona, siguin les circumstàncies les que siguin, són fonamentals l'ajut d'altres persones, l'empatia, la solidaritat, i l'ús de recursos propis com ara la memòria i la imaginació, el sentit de l'humor i l'optimisme.

L'escafandre i la papallona és una cinta molt, molt bonica, tremendament vital i positiva, d'una gran bellesa, amb una actuació memorable, que trasbalsa pels contrastos de la realitat que mostra, sorprenent i entranyable.

Dirigida per Julian Schnabel amb guió de Ronald Harwood (a partir del llibre del mateix Jean-Dominique Bauby) i interpretada en primera persona per Mathieu Amalric, ha rebut 12 guardons i ha estat nominada en 34 ocasions a 14 premis (Oscar, Globus d'Or, BAFTA, Cannes, Cèsar, etc.).

Argument

Quan Jean-Do desperta del coma comença a rebre estímuls de metges i terapeutes, i visites i telefonades dels seus propers.

Pura Piera, espectadora

Notícies relacionades