'Vacaciones de ferragosto' / 'Pranzo di ferragosto'. Itàlia (2008)

Aquesta no és una pel·lícula delicada; és una pel·lícula que tracta les persones amb delicadesa, amb respecte, amb atenció.

Unes persones que, en aquest cas, són unes senyores grans que per circumstàncies compartiran durant un temps les seves vides.

Unes circumstàncies que deriven d'aquesta necessitat imperiosa de fer vacances a l'agost per satisfer el desig de marxar/fugir generat pel nostre entorn.

Unes vacances que atrauen turistes a les ciutats al mateix temps que les buiden dels seus habitants. On només s'hi queda qui no pot marxar, sigui (p. ex.) per raons econòmiques, sigui per la presència de "llasts" a la família que es considera dificultaran desplaçaments i activitats.

Un llast fet de persones grans que, en viure amb un ritme més pausat s'entenen com un destorb pels plans que es volen realitzar, com uns éssers incompatibles amb la vida.

Unes "incompatibilitats" que tenen desitjos, calor, xacres, dignitat, manies, educació, necessitats, experiència, capricis, bon humor; que senten solitud, alegria, nostàlgia, tendresa; que són trapelles, còmplices, presumides, amables, múrries, pesades, vitals, tolerants, intransigents, solidàries, vulnerables, rondinaires, disposades, afectuoses, simpàtiques, emmurriades, comprensives; que fan amistats, rebequeries, companyia, xerinola... És a dir, que són persones. Com els nens, com els adolescents, com els joves, com els adults. Com tothom.

Unes amistats que naixeran gràcies a la naturalitat, l'empatia, la senzillesa, la bonhomia, la facilitat de fer fàcils les coses complicades, l'afecte, la llibertat, la satisfacció de complaure l'altre, els petits (i importants) detalls en la vida quotidiana, la paciència, l'entusiasme, la humanitat... que pot desenvolupar qualsevol tractant les persones amb delicadesa, amb respecte, amb atenció.

Gianni Di Gregorio (fins aleshores guionista i ajudant de direcció) és el guionista, intèrpret i director d'aquesta petita i refrescant pel·lícula gens pretensiosa i plena de sentit de l'humor que fa un entranyable retrat dels seus personatges. Val a dir, a més, que està filmada a casa seva, que totes les actrius i actors en realitat no ho són, i que la història parteix d'una situació real que va viure ell mateix (una proposta que va rebre però va declinar).

Merescudament va rebre el Premi David di Donatello a la millor òpera prima (2008) i diverses nominacions als Premis del Cinema Europeu (2009). Posteriorment va dirigir Gianni y sus mujeres (2011) i Buoni a nulla (2014).

Argument
A l'Alfonso, l'administrador del pis que tenen llogat en Gianni i la seva mare li agradaria marxar uns dies de vacances, però...

Pura Piera, espectadora

Notícies relacionades