100 anys del tren i un repte tarifari i de model per davant

Foto: Jordi Pascual

Diumenge s’ha celebrat el centenari de l’arribada del ferrocarril a la ciutat, una efemèride que s’ha decidit organitzar des de l’Ajuntament i de la mà amb les entitats socials per la importància de l’esdeveniment. Quan al 1917 va arribar el primer comboi a l’estació, el poble tot just arribava als 2.000 habitants, 100 anys després ja en té 90.000 i l’eix ferroviari que es va començar a construir en aquell moment, el dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), és una xarxa indispensable en la vida quotidiana de milers de santcugatencs.

La història del ferrocarril és la del progrés industrial i la de construcció de les ciutats-jardí que van acabar esdevenint barris del Sant Cugat actual. “El tren va ser un element d’urbanització per a la ciutat, va donar la possibilitat d’un desenvolupament ordenat”, explica el director d’FGC, Enric Ticó. Considera que si el municipi exerceix una certa capitalitat és per les bones comunicacions amb transport públic ja que sinó hagués quedat empetitit entre els pols que representen Barcelona i Terrassa-Sabadell.

La mateixa visió té la tinenta d’alcalde de Cultura, Carmela Fortuny: “Fa 100 anys el tren va fer que canviés la nostra ciutat, de rural als serveis, més ben comunicada i més moderna”. Per això defensa la celebració de l’efemèride que portarà prop de 30 activitats que ja s’han fet coincidir amb la Festa de Tardor i que també es relacionaran amb les activitats de Nadal –enguany sota el lema de Nadal a tot tren– i de la Festa Major. De la tasca conjunta amb les entitats destaca la capacitat multiplicadora que durant la Festa de Tardor ha permès omplir les places de la ciutat.

Si bé, més enllà de recordar la història, com s’ha fet amb un acte central a la plaça Lluís Millet, els 100 anys de l’arribada del tren a la ciutat també han de servir per fer una reflexió de l’avenir. “Aquests actes ens han de fer pensar què seria la nostra societat sense un bon sistema de transport”, diu Picó. El dirigent d’FGC considera que cal obrir un debat social sobre el transport públic i, sobretot, fer una anàlisi de fons de la mobilitat, una tasca que, diu, ja s’ha iniciat en el marc de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) però que va per llarg.

Es tracta d’analitzar l’evolució social –creixement poblacional, adaptació dels horaris laborals i del temps lliure, canvis tecnològics i de propietat o compartició dels vehicles privats– per preveure un efecte sobre el transport públic i, en conseqüència, fer les adaptacions corresponents. “Actualment FGC funciona a Sant Cugat com un sistema de metro amb un tren cada dos minuts però, si la població no para de créixer, el sistema pot entrar en col·lapse”, exemplifica. En cas de donar-se aquesta situació es podrien intentar incorporar més combois o fer-los més grans adaptant les estacions. “És un debat apassionant que trigarà cinc anys o més a tenir una resposta”, assegura.

Mentrestant, tal com diu Fortuny, el repte més immediat del transport públic a Sant Cugat és el tarifari. La tinenta d’alcalde considera que cal trobar un equilibri respecte a d’altres zones de Catalunya, això sense oblidar la gran quantitat de reptes aconseguits i que al seu parer han permès tenir una ciutat molt ben comunicada. Aquest avenç tarifari té un nom, T-Mobilitat, però encara no té data. Tot i que al març passat es va anunciar la tardor del 2019 com a data aproximada, Ticó no s’atreveix a concretar més. Només diu que l’ATM hi treballa i que la T-Mobilitat arribarà properament, espera que en un o dos anys.

 

L’acte central de celebració del centenari ha comptat amb la presència de Josep Rull, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat substituït per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució o encara vigent en el marc de la República Catalana, en funció de qui ho miri. Ha anunciat que pretén seguir treballant amb normalitat. Si bé, aquesta incertesa política també és present a FGC com una de les empreses afectades per la intervenció de l’autonomia.

Ticó, però, vol mostrar tranquil·litat, apel·la al contracte programa que els dóna garanties econòmiques i a la seva tasca exclusivament de gestió per dir que el servei no es veurà afectat davant la incertesa política. El director de l’empresa pública assegura que mai cap conselleria li ha donat instruccions de com gestionar el servei i espera que en un futur segueixi igual. Destaca que mai han estat una “empresa política” i assegura que en les seves mans està l’obligació de “garantir aquesta independència”. Demana seguir tenint una relació fluïda amb les administracions públiques.

Notícies relacionades