J.R.Armadàs: “Moltes vegades la novel·la negra ha estat vista com un gènere fàcil i no se li ha donat la qualitat o l’interès que mereix”

Joan Ramon Armadàs, un dels impulsors del Festival. Fotografia: Rosa P. Gispert

Sant Cugat acollirà entre el 5 i el 8 de novembre el primer festival de novel·la negra organitzat a la ciutat per Edicions Xandri i Cal Temerari. ElCugatenc parla amb J.R. Armadàs per descobrir-ne els secrets.

Suposo que la raó és perquè tant Edicions Xandri, que tenim una línia oberta de novel·la negra i un segell de novel·la negra com Cal Temerari diguem que estàvem interessats amb la temàtica. Si a aquestes inquietuds personals i professionals li sumes l’auge i el bon moment de salut del gènere a Catalunya on hi ha més festivals cada any, doncs sabem que hi ha un públic. Ho sabem perquè hi hem anat a aquests festivals i sabem que hi ha gent que espera i té ganes de debatre sobre el tema, de què es presentin les novetats i de conèixer els autors. Sant Cugat també és un lloc on hi ha molta activitat cultural i hi ha referents amb molta més experiència com, encara que sigui d’un altre gènere, seria el festival de poesia que tenen molt d’èxit. Doncs hem decidit posar la primera pedra perquè això també sigui una referència cultural de l’any a Sant Cugat primerament i després doncs qui sap si a la resta de Catalunya com són altres festivals.

D’entrada serà un punt de trobada entre lectors i autors que és una cosa molt sana i que està molt bé perquè moltes vegades els llibres que llegim, de novel·la negra en concret, doncs vénen de Suècia o vénen dels Estats Units o vénen d’altres llocs. Aquí a Catalunya hi ha molta producció de novel·la negra i de molta qualitat i, per tant, és una manera que els lectors i la gent que està interessada en el gènere pugui conèixer, parla, debatre i, tocar, fins i tot, a aquests autors i que els hi signin els llibres i això és una cosa que a Sant Cugat com a mínim en aquest gènere no s’havia fet mai. Ja et dic, s’ha fet fa molt poc amb el tema de la poesia i en aquest cas doncs també volem intentar-ho amb el tema de la novel·la negra. També perquè és un gènere que no sé si per sort o per desgràcia és més consumit que la poesia. La poesia té el seu mercat, tampoc vull desmerèixer-la, a Edicions Xandri també tenim una línia de poesia però, la novel·la negra és com més popular. Per tant, també esperem que això doncs tingui més, no més tirada que el festival de poesia, no volem comparar està clar que no però vaja, que tingui també bastanta tirada i que la gent s’acosti a conèixer i a debatre sobre el tema.

Doncs si la sabés probablement a Catalunya l’estaríem aplicant i jo com a editor, el primer (riu). És una cosa que sorprèn molt i justament hi ha una taula rodona que es diu El negre internacional: més enllà de Suècia, vull dir que en parlarem d’això i intentarem esbrinar el perquè. Ara, no hem de negar que segurament tenen una molt bona campanya de màrqueting dels seus llibres i dels seus autors, cosa que aquí no sé si la tenim o no però, en tot cas, no arribem als mateixos llocs que arriben els suecs, malgrat siguem un país més o menys en nombre d’habitants similar i amb una producció cultural similar però, no arribem més lluny. No sé si és un tema com ja dic de màrqueting perquè jo penso que no és un problema de qualitat, perquè aquí hi ha molta producció i molt bona. Jo espero que amb aquesta taula rodona, surtin alguns dels perquès i jo serè el primer interessat a saber-ho i a veure si traiem aquesta clau de l’èxit perquè com a editor m’interessa.

El primer de tot és que hagin fet una novel·la negra i si no són autors, que siguin convidats en aquest cas que parlin del gènere. El segon criteri és que també les editorials –siguin en català o castellà–siguin autors catalans, d’editorials d’aquí a la vora i, que en aquest cas, hagin fet alguna novel·la negra o que negregi en algun sentit. No cal que sigui negre clàssic del detectiu de la gavardina amb la lupa com els anys 20 o 30 i, justament, una de les coses que es veuran és que hi ha molts tipus o molts matisos de negre, per tant, bàsicament els criteris eren aquests. També sense deixar de banda diguem les novetats perquè Edicions Xandri, per sort, no som l’única editorial que publica novel·la negra a Catalunya  –Llibres del delicte, crims.cat, RBA i altres editorials– i molts dels llibres que es presentaran són novetats que han publicat aquestes editorials que tenen una línia engegada amb aquest gènere.

Bé, es lliga fàcil perquè tu pots estar llegint o escoltant una presentació i si et posen unes tapes o en aquest cas, amb els menús de matança que farem... La idea és vincular, sigui amb les presentacions fent que hi hagi una mica de menjar o sigui després amb activitats que siguin directament gastronòmiques. Potser es fan algunes lectures criminals o, per exemple un Crim Tònic que és una manera de fer un GinTònic o altres còctels amb productes que puguin recordar a la novel·la negra. Potser amb bandes sonores de pel·lícules o de sèries negres, vull dir, és una manera d’ajuntar el tema perquè, ja que, una cosa ens entrarà bé per l’oïda, que també ens entri bé pel sentit del gust.

Espero que els periodistes que vinguin a parlar del tema en parlin amb coneixement de causa. Però a Sant Cugat hi ha hagut casos criminals diguem sonats i mediàtics i no és perquè Sant Cugat sigui una ciutat especialment procrim però lamentablement passa a les millors famílies i a les millors ciutats. Per tant, aquí tenim des de crims històrics que no han tingut una persona com una víctima –podem parlar del Pi d’en Xandri per exemple, que va ser un crim en aquest cas molt sonat que va donar i encara dóna molt de sí, molta literatura judicial– fins a casos com l’assassinat de l’empresari Joan Alsina, les bandes de que veien a robar a les cases... A veure, ja et dic, suposo que els periodistes podran fer un resum una mica més clar i, en tot cas, més que un resum una antologia dels principals crims de Sant Cugat. El que sí que ens interessa és una mica veure com els periodistes s’enfronten amb aquests casos a la vida real perquè estem cansats de llegir-ho a les novel·les i, en canvi, el que és interessant és veure quina és la relació entre un periodista i policia, mossos d’esquadra, policia local... Quina és la relació entre el periodista i una víctima, en el cas que estigui viva estar clar (riu) i quins són els límits de l’ètica. Debatre també sobre el tema del morbo perquè aquestes notícies són les més vistes, debatre una mica i analitzar el perquè d’aquests fenòmens. En aquest cas parlarem de coses macabres reals, no fictícies i, per tant, jo crec que serà una xerrada que tindrà molt d’interès i, si tot aquest morbo que hi ha a les notícies el traslladem en el bon sentit per interessar-nos i analitzar el perquè de tot plegat doncs, jo crec que serà una xerrada molt positiva i molt atractiva d’escoltar pels oients i tothom que estigui interessat.

Doncs, com és una festa serà una manera d’acabar la jornada a La Bohèmia hi haurà m’imagino tot el personal del local ambientat i vestit com els gàngsters dels anys 30, d’allò del Chicago de l’època. Bàsicament serà una manera per esbravar-se després d’un dia intens de parlar de coses molt serioses, serà per un moment oblidar-nos del tema però sempre amb la temàtica negra.

Sent sorpresa, entendràs que no pugui revelar el secret (riu). Sí que les revelarem abans del dissabte però mantindrem el suspens perquè com posa al programa, “el misteri forma par de tota bona novel·la negra”.

Hi ha moltes dones escriptores de novel·la negra i cada vegada més. L’Anna Maria Vilallonga que és una de les que vindrà a parlar-nos del tema i que fa una mica de ponent mare d’aquesta taula, és la que pot explicar millor com les escriptores en general i, en el gènere negre en concret, estan cada vegada sent més proliferes. Parlaran de casos concrets com són les Antologies d’elles també maten i Les noves dames del crim que s’han editat fa molt poc i, també d’Els crims nostrats, que s’ha editat amb Edicions Xandri. Només amb aquests tres llibres tens 30 “escriptores negres”, vull dir que està clar que estaran representades i òbviament hem volgut que hi estiguin, fent èmfasi amb una xerrada. 

Avui en dia i més a Catalunya és una cosa que està, no sé la xifres però potser 50-50 però, en tot cas, no és un gènere que jo crec que, ni tingui més consumidors ni més creadors masculins que femenins. En coneixem, per sort, tant masculins com femenins de lectors i escriptors tots dos amb molta qualitat i, potser, una de les coses que sí que sortiran a la taula rodona aquesta és sí el fet que una dona escrigui un llibre influeix diguem en el resultat, si la sensibilitat o el punt de vista femení, canvia el resultat de l’obra, això sí que és una cosa interessant de veure.

És una bona pregunta, tampoc tinc una resposta concreta i m’agradaria tenir-la però sí que és veritat que tant amb literatura com en cinema o sèries hi ha moltes modes i molts booms. Vam viure amb el tema infantil el Harry Potter, també a nivell juvenil vam viure vampirs, mons distòpics i triangles amorosos amb Divergentes, Juegos del Hambre, Corredor del laberinto i coses d’aquestes. En el cas de la novel·la negra, jo potser penso que el boom va venir una mica gràcies justament de Suècia, de l’èxit que van tenir les novel·les d’Stieg Larsson i com van ser rebudes pel públic. Abans veníem per exemple d’un boom de novel·la històrica de Catedrals del mar i gent que feia esglésies i mira, va canviar la moda i durant un temps va estar i, jo crec que continua havent-hi, el tema de la novel·la negra. Molts dels llibres més venuts són de novel·la negra i, moltes vegades, la novel·la negra ha estat vista com un gènere fàcil i no se li ha donat la qualitat o l’interès que mereix com a obra literària. Sembla que per guanyar premis hagis de descriure una cadira amb cinquanta pàgines i ser super filosòfic i metafísic i, que a vegades, pots fer una història sobre persona mata a altra persona, persona investiga que pot ser infinitament més interessant que algú que descrigui una cadira –sense desmerèixer al que descriu la cadira que també pot ser molt interessant–, però vaja en aquest cas, se li ha revestit a la novel·la negra també realment del lloc que es mereixia com a literatura de qualitat.  

Notícies relacionades