Cafè Berlin

Fotos: Associació Jove de Cinema i promocionals

Jaume Claret Muxart i Maria Noguer | Arribem a la zona de premsa a les 08:30. El cel blau i poca lentitud per agafar els bitllets per les sessions de demà. Madeline's Madeline, ens quedem sense tiquets per aquesta sessió i ja serà difícil veure-la un altre dia. En mitja hora s'han acabat, així que avisats ja estem.

Entrem a veure Las herederas.

Las herederas Marcelo Martinessi

L'òpera prima de Marcelo Martinessi, després del seu pas per diferents festivals gràcies als seus curtmetratges, gravada en 16 mm, ens parla sobre la relació entre dues dones, una d'elles enviada a presó. L'altra com a reacció de la marxa de la seva parella, va coneixent la llibertat i l'oportunitat d'enamorar-se d'una noia més jove, però sempre rere la lluita entre la seva moral i la seva passió.

Filmada amb lentitud, troba el seu camí a través d'una estructura clàssica i poc arriscada, establint els tres actes, ajudat amb un bon equilibri rítmic i una maduresa, potser massa acadèmica, formal i narrativa.

El necessari a remarcar és l'ús dels temes, no fàcils de tractar, amb molta delicadesa i una mirada atenta i delicada. Un bon debut, amb esperances d'impulsar una carrera més atrevida i personal.

B+

***

Acaba Las herederas i el ritual d'anar a buscar la revista especial del festival editada per The Hollywood Reporter, no ens impulsa a no tornar-ho a fer.

Damsel

Personatges plans, preocupacions aïllades del món de l'oest, diàlegs perduts per una poca treballada interpretació, David Zellner, Nathan Zellner ens presenten un western senzill, fora de tòpics i preocupacions d'aquest món acompanyat d'una parella estrella, Robert Pattinson i Mia Wasikowska on només destaca l'actuació d'ell.

Junts donen vida a uns personatges histèrics on Samuel (Robert) un jove enamorat i disposat a demanar matrimoni a Penelope (Mia) arrossega a un sacerdot alcohòlic (David Zellner) perquè l'acompanyi a rescatar a la seva futura promesa que ha sigut segrestada. La pel·lícula ens ofereix un gir decadent acompanyat d'un canvi de personatges que juntament amb humor fàcil i un poc aprofundiment de personatges fa que el seu final obert ens deixi amb un mal regust de boca.

C+

***

Football infinit Corneliu Porumboi

El director de The Treasure (2015) torna al cinema documental amb Football infinit, una inspiradora peça que segueix el camí durant uns dies d'un aficionat al futbol que vol o canviar les normes del mateix esport o crear un esport paral·lel.

Corneliu Porumboi tria la millor opció per narrar: no tallar totes les escenes en el muntatge, per així deixar-les respirar, i el documental que mai havia sigut sobre futbol, ara és sobre tradició, records i present polític. Durant el rodatge, no intenta provocar aquests temes. Deixa l'oportunitat que passin, que s'introdueixin històries de la seva família i els seus conflictes de forma natural, a partir d'interrupcions a escena, per generar així una apreciada i estranya frescor.

El film que se'ns presentava sobre tècnica futbolística, es converteix gràcies a un protagonista tenaç i humil, en una obra sorpresa d'aquesta edició de la Berlinale. Una petita joia, tan real, que haig d'admetre que m'ha afectat positivament.

A-

***
Grass Hong Sangsoo

La diversitat en el cinema del mestre coreà és admirable. Curiosament aquesta afirmació ve presidida per una metodologia de rodatge que pren com a model per quasi totes les històries i que després es converteixen en films molt semblants, però molt diversos en matisos.

Precisament la delicadesa dels matisos i la innovació, com la reinvenció d'aquests, és el que destaca l'últim projecte de Hong Sangsoo, un conte, on els personatges es van creuant al voltant d'un cafè i una noia que escolta i recull els seus diàlegs, de tan sols una hora.

Aquesta economia de temps condensa tota l'essència del seu cinema i es permet la renovació de certa forma, centrada en la posada en escena d'alguns plans, a partir del desenfoc i el joc amb la profunditat de camp, inusual en el seu cinema.

La preciosa pel·lícula, i tan plena de llum, tot i tractar temes com la tristesa, la mort o el suïcidi, finalitza amb un col·loqui on intervé el mateix mestre, ja convertit en llegenda, coreà. Ens parla de la seva coneguda metodologia. S'aixeca a les 4 del matí, sense saber que rodarà el mateix dia. Es posa a escriure unes quatre hores i després entrega les pàgines de guió de la jornada als seus actors i actrius que tenen menys d'una hora per estudiar. L'estructura de la història va evolucionant a partir del viatge del mateix rodatge, actors, equip tècnic i director.

A

elCugatenc ha acreditat l’Associació Jove de Cinema de Sant Cugat per acudir al Festival Internacional de Cinema de Berlín (Berlinale). Durant la seva estada a la capital alemanya, ens enviaran cròniques de cada jornada del festival. Pots trobar totes les que han fet fins el moment aquí.

Notícies relacionades