Esther Madrona: “La Comissió de Carnaval treballa per donar a la gent el que vol”

Comença una nova setmana de disbauxa a Sant Cugat. El Gall torna a agafar la vara de l’alcaldia per fer-se amb el regnat de la ciutat fins al diumenge. El Ball de Gitanes ja registra inscripcions rècords i es consoliden les altres activitats així com la introducció de canvis que conviden a la participació. Parlem amb Esther Madrona, membre de la Comissió de Carnaval, perquè ens expliqui amb detall com neix aquesta festa i la tradició a la ciutat.

–  Aquest any heu volgut fer un seguit de modificacions per tal d’incrementar encara més la participació dels santcugatencs a la disbauxa. L’ampliació de l’horari nocturn del ball de Carnaval i el canvi de dia del cercatasques així com el canvi a la Crida del Gall són els canvis més destacats.

– El canvi més substancial és el del canvi de dia del cercatasques que passa del dissabte al divendres al vespre. Sempre ho fèiem el dissabte a la tarda però el dia quedava massa comprimit amb el concurs de comparses i el ball de nit. Per això aquest any hem volgut esponjar el vespre del dissabte i aprofitar que el divendres al vespre estava buit. A més això ens permet que el ball de Carnaval comenci més d’hora i acabar més tard. Pel que fa a la Crida del Gall li hem volgut donar un canvi d’aires animant a la gent del poble que acompanyi la baixada del gall amb olles i cassoles fins a l’Ajuntament on prendrà el poder de la ciutat.

– En aquests mateix sentit també destacar que es continuen mantenint elements tradicionals com el Ball de Gitanes, que ja ha superat les inscripcions de l’any passat, i també la rua de comparses. Com valoreu el volum d’inscripcions tant gran amb el Ball de Gitanes?

– Sorprenents. Any rere any la gran majoria de participants repeteixen, però el més rellevant és que cada any hi ha més inscripcions noves de participants que ballen per primera vegada, senyal que és un acte de Carnaval que la gent s’ha fet seu. Com tots els altres actes, s’ha de viure en primera persona.

– Per sisè any consecutiu des de la Comissió de Carnaval treballeu per fer possible el Carnaval de Sant Cugat. Quin gruix de feina us genera com a institució i a nivell personal?  

–  La primeria reunió de Carnaval la vàrem fer al mes d’octubre, per tant, imagina’t si fa mesos que arrosseguem la nova planificació i l’exposició de noves idees i propostes que s’han plasmat en el programa actual. Fem allò que els santcugatencs demanen. Hem mogut el cercatasques de dia, entre altres raons, perquè la gent ens comentava que la nit del dissabte anaven molt aclaparats. El Carnaval té la intenció de ser una festa popular perquè tothom s’ho pugui passar bé. Un dia després de la fi del Carnaval d’enguany t’asseguro que ja començarem a pensar en el de l’any que ve. A nivell d’hores i d’implicació que tot això significa no t’ho sé calcular, crec que és incalculable. No deixa de ser feina que fem fora del nostre horari laboral.

 – L’ajuntament proporciona tot el suport possible o us sentiu abandonats per la institució?

–  S’ha de dir que cada vegada ens proporcionen més ajuda, però és cert que hi ha una carència evident en aquesta ciutat i és la sala polivalent. Si la tinguéssim no hauríem de patir cada any per saber on situem el Ball o qualsevol altre activitat gran que es vulgui impulsar a Sant Cugat. Amb la sala podríem proporcionar amb més facilitat el Carnaval que es mereixen els santcugatencs. Ara el que fem per trobar aquests espais és posar pedaços en una ciutat que té més de 85.000 habitants.  

– El Carnaval a Sant Cugat no és una tradició arrelada al poble, això provoca que a vegades aneu a contracorrent?

– La gran quantitat de gent que s’ha apuntat al Ball de Gitanes i el fet que alguns l’estiguin practicant des del mes de novembre mostra que cada vegada està més arrelat a Sant Cugat i que la festa dona símptomes de consolidació. Són gairebé 300 persones implicades en un sol acte. Ens fa la sensació que ja forma part de l’imaginari col·lectiu de la població santcugatenca, des del més gran fins al més petit. Cal dir, però, que la franja d’edat dels 40 anys encara no es fan seu el Carnaval però això es degut a un moment vital i personal de cadascú. Tret d’això, els nens, els joves i les famílies estan integrades a la setmana de disbauxa.

 

– Quan vau decidir tornar a impulsar el regnat del Gall a la ciutat us vau inspirar en documents històrics a Sant Cugat?

El Gall és un dels símbols de la ciutat. Està present en el nostre Monestir i la rèplica que en tenim nosaltres va en relació amb aquest. És un bon símbol de Sant Cugat, ja que segueix la forma i la personalitat que el mateix que hi ha al panell del Monestir.

– Dins de la comissió actual hi ha una part més conservadora i una més aperturista?

La posició de la comissió de Carnaval actual és la de donar el que la gent vol. No volem aconseguir que sigui una festa tradicional ni innovadora sinó que sigui el que el santcugatenc vol. Dins d’això intentem, per exemple, que el Ball de Gitanes tingui el sentiment més autèntic i tradicional, però cada any intentem superar-nos i fer que la gent vingui i s’ho passi bé. La nostra idea final i objectiu és que si un grup d’amics volen muntar quelcom nosaltres els ajudarem amb tot el que puguem. En aquest sentit és evident que no podem ser conservadors.

– Heu rebut queixes per part d’alguns conciutadans queixant-se del soroll o de la dibuixa mentre dura el Carnaval?

– No. Com a Carnaval en sí no. La gent que es queixa de sorolls i de l’ocupació de carrers i festa és la mateixa gent que es queixa amb qualsevol altra excusa. Tot el contrari, la majoria de gent entén que el Carnaval és un moment per passar-ho bé.

– Qui forma la Comissió de Carnaval? És un grup tancat?

–  Som entre 13-14 ara mateix. Animem a tothom que vulgui proposar idees ho faci i a partir d’aquí cadascú agafa el seu grau d’implicació en funció del seus motius laborals i personals. 

Notícies relacionades