‘Cuentos del virus’, un recull de relats de Dionisio Giménez sobre la pandèmia i la vulnerabilitat

per Jordi Pascual

Cultura

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Com una publicació per recollir fons per a Ràdio Floresta, el periodista jubilat Dionisio Giménez ha publicat el llibre Cuentos del virus, un recull d’11 relats escrits en el marc de la pandèmia i que va presentar el divendres en un acte a l’Espai 60 de la Floresta. Es tracta d’una publicació que compagina històries d’esperança, de la vulnerabilitat en el marc de la crisi sanitària i un homenatge al periodista Paco Soto, que va morir pocs dies abans que Giménez comencés a escriure el conte.

“Jo no sé pintar però porto escrivint des dels 15 anys i, de fet, la universitat no em va servir de res perquè quan vaig estudiar periodisme jo ja era a Portugal cobrint la revolució dels clavells”, explica l’autor, que també avança la possible reedició d’un dels seus llibres més venuts, La canción triste de Palestina, un altre recull de relats que narra la situació dels palestins quan va ser corresponsal al conflicte: “L’Estat d’Israel no sap separar la dissuasió del crim. Amb això vull dir que si estic motivat, escric, sinó em costa molt”.

Sobre el llibre sobre el virus, defensa que és el reflex d’una realitat que transcendeix l’autor. En aquest cas, l’impuls per escriure va ser veure la Floresta callada, sense moviment al carrer: “Amb aquest llibre puc establir un paral·lelisme amb tots vosaltres perquè tots ho vam viure acollonats”. Giménez explica que la COVID-19 ha evidenciat les mancances d’un sistema sanitari que durant moltes dècades s’havia reivindicat com dels millors del món, amb l’atenció fixada a Madrid i les retallades en sanitat: “El que va fer Díaz Ayuso és un crim de lesa humanitat perquè va deixar que morissin 7.000 ancians, una realitat que recull al conte La casa dorada”.

Si bé, el conte més destacat per a l’autor és Paco Soto, en homenatge al seu amic periodista de quan Soto treballava a Egin i Giménez a el Independiente. En aquest narra un somni en què es va trobar a Soto a la platja de Tossa de Mar poc després d’haver mort, una conversa que semblava real i, en definitiva, una darrera trobada amb el seu amic que, en somnis, dubtava si era viu o mort. Més enllà de la història, el relat és un homenatge a “l’únic periodista a qui no li importaven les exclusives, el que el feia especialment especial”.

“Cada conte té una intencionalitat, jo no escric per escriure”, defensa Giménez, “és un llibre que he treballat i revisat molt i l’acollida ha estat bona, funciona molt bé”. És un llibre, a més, que juga amb les imatges –i paper fotogràfic– de grafits sobre el virus a tot el món.

Un treball de memòria històrica com a propera novel·la

A pregunta d’un dels seus amics presents a la presentació a l’Espai 60, Giménez ha dit que segueix treballant en la novel·la El bandolero de los caramelos de miel, un exercici de memòria històrica de l’assassinat d’uns joves que robaven per poder menjar i que van ser afusellats per pressions d’un cacic a Granada: “Una de les persones que anava al grup era el meu pare, l’únic que es va salvar i es va passar un any i mig a la presó”. La novel·la esdevé una investigació de per què no van assassinar un dels integrants del grup, el seu pare. Segons Giménez, tot just fa la revisió del llibre i, per tant, espera que es publiqui aviat.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article