Dani Roig: “Enterrarem una càpsula del temps amb aprenentatges i reflexions de la COVID-19 i l'obrirem quan tot hagi passatˮ

Fotos: Cedides

El creatiu santcugatenc Dani Roig, que al 2013 va guanyar amb tres altres companys el premi d’emprenedoria Yuzz Sant Cugat amb aplicació mòbil per superar temors i fòbies Phobious, ha impulsat amb el també creatiu Pablo Quijano una iniciativa sense ànim de lucre per comprovar si realment hi haurà un canvi social un cop passada la pandèmia de COVID-19. Amb el projecte Kiokufy es proposen recollir reflexions sorgides en el marc de l’emergència sanitària i posar-les a una càpsula del temps que desenterraran al 2022. Llavors comprovaran quines de les reflexions es mantenen o fins i tot han suposat algun canvi social, un exercici que faran amb la producció d’un documental.

Com sorgeix la idea de fer Kiokufy?

– La idea va sorgir durant el confinament, ens vam adonar que en molts mitjans, gairebé diàriament apareixien notícies que inspiraven o directament mostraven grans ensenyaments; com ara els makers que van imprimir en 3D les peces necessàries per als ventiladors altruistament. Vam decidir que aquest moment tan excepcional que vivíem estava catalitzant aquest tipus de reflexions en la gent; que l'abandonament obligatori de la zona de confort de tots nosaltres estava fent que obríssim la ment a les coses importants.

Ho concebeu com un experiment social. Partiu d’alguna hipòtesi?

– Bé, imagino que més que una hipòtesi és una esperança basada en fets històrics. Després de grans crisis han vingut periodes de canvi i revolució. En certa manera, ens agradaria que així fos i volem contribuir amb el nostre granet de sorra a que succeeixi.

El context actual ha evidenciat dos eixos importants: les desigualtats socials i la crisi climàtica. Creieu que poden canviar les consciències en aquests dos temes?

– Crec que precisament les injustícies relacionades amb aquests dos temes han sigut de les que més ha visibilitzat la pandèmia.

En el cas del clima ha sigut gairebé immediat l’efecte revitalizant que ha tingut sobre el planeta el confinament i, el conseqüent aturament de l’activitat econòmica. Del que no hi ha dubte es que tan bon punt com es restauri la “normalitat” es perdrà ràpidament tot el guanyat. No obstant, les imatges obtingudes han sigut tan potents que potser queden graveades a la ment de algunes persones que adquireixen hàbits més sostenibles. Però sens dubte, el canvi hauria de venir de dalt i en aquest cas dubto que les pulsions capitlistes posin per davant el planeta a el benefici economic.

En en cas de les desigualtats, encara que ja eren flagrants en el dia a dia abans de la COVID-19, aquests dies s’han posat de manifest també de manera indignant. Des de la diferència de sou entre un metge i un futbolista, a l’accés a tests. Crec que aquesta lacra de la nostra societat és la que s’hauria d’adreçar primer si volem canviar alguna cosa.

Les previsions econòmiques auguren temps molts difícils, on la gent més vulnerable ho passarà malament. Esperem que el terrabastall social sigui prou important per fer trontollar les estructures de poder.

Com funcionarà la càpsula del temps?

– A través de la nostra pàgina web www.kiokufy.com es recopil·len els aprenentatges i reflexions de tothom. Nosaltres les filtrem i les anem publicant a les nostres xarxes socials (Twitter i Instagram). Seleccionarem 10 persones anònimes per a fer-los una entrevista en més profunditat i 10 personatges públics del món de la cultura i la ciència també per enregistrar el seu testimoni.

Enterrarem la caixa a l’estiu a Collserola amb una còpia física i objectes significatius seleccionats pels participants.

Quan tot hagi passat i haguem tornat a la “normalitat”, que calculem que serà a principis del 2022 o finals de l’any que ve, tornarem a obrir la caixa i revisarem el material. La intenció és tornar a entrevistar les persones que van deixar el seu testimoni un altre cop. Volem comprovar si segueixen pensant el mateix, i com ha evolucionat el món la respecte.

Amb tot el material i farem un documental que difondrem gratuïtament.

Quin tipus de reflexions esteu rebent?

– Ateses les circumstàncies i el context vital de cada persona, les reflexions que rebem són molt diferents. Cadascú ha aportat el que més significatiu li ha resultat. Hem rebut tot tipus de reflexions des de algunes de caràcter personal i altres sobre la societat actual.

Tot ensenyament és vàlid perquè expressa un exercici de reflexió que a la vida que portàvem uns mesos enrere no era possible fer.

L’objectiu final és fer un documental. Què hi voleu mostrar?

– Consistirà en un petit documental on mostrarem tot el procés que hem dut a terme per recol·lectar els aprenentatges. Des com va sorgir la idea de crear la caixa, la recopilació dels mateixos, les entrevistes que hem realitzat amb els personatges anònims i amb els personatges públics i el soterrament de la caixa.

Una cosa que ens interessa molt i en què se centrarà el documental és analitzar com han evolucionat les opinions dels protagonistes, veure si segueixen pensant igual i per què. I alhora analitzar el context per entendre quin impacte real va tenir la pandèmia al món.

Haurem après alguna cosa de tot això o ho oblidarem i tot tornarà a ser igual? Ja sabem que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra... Bé, pot ser que sigui així; esperem que no, però almenys aquesta vegada quedará tot documentat per a la posteritat.

En el fons, el motiu de tot el projecte és que tots aprenguem d'aquesta situació extraordinària i vam pensar que un format audiovisual és la millor manera de difondre-ho i que arribi a el major nombre de gent.

Com es finança el projecte i, especialment, el documental final?

– És un projecte personal i sense ànim de lucre. Ho farem tot nosaltres assumint els costos.

Notícies relacionades