El drama de les persones migrants invisibilitzades

Fotos: Jordi Pascual

Fons blanc i una càmera. Una mena de confessionari on un seguit d'homes expliquen la seva vivència en el viatge d'Àfrica a Europa i, sobretot, la marginalitat i condicions precàries que viuen en el vell continent. Van arribar cercant un somni que era una quimera. No se senten víctimes d'un sistema socioeconòmic excloent sinó que ho viuen com un fracàs personal. Han arribat a una terra d'oportunitats i no se n'han sortit. Són les ombres del “primer món”.

El documental Sombras és una clatellada a la consciència dels blancs paternalistes. És evidenciar una realitat ignorada voluntàriament, la de les persones que es juguen la vida al Mediterrani per buscar oportunitats i acaben lluny de la família, sense papers, arriscant-se a ser arrestats, buscant un treball que els doni per sobreviure i, si no poden, recollint aliments i diners d'allà on poden.

L'impacte va arribar a Sant Cugat, al Centre d'Art Maristany, gràcies a l'Associació Veïnal Centre-Estació en una de les seves activitats per revitalitzar el barri. També hi va participar Intermón Oxfam. Ho va fer el 20 d'abril portant, ni més ni menys, al seu director i ideòleg, Oriol Canals. Ell és un barceloní de naixement tot i que santcugatenc de residència durant molts anys que ha viscut a cavall entre Barcelona i París. Ara resideix a la capital francesa, on va fer el salt a la realització.

Sombras és una producció mig francesa i mig espanyola de l'any 2009 i que va estar guardonada amb 9 premis diferents, hi destaca especialment Cannes, el guardó que va obrir camí pels festivals. Si bé, Canals explica que el documental ha tingut molt bona acollida a França mentre que a Espanya no. Just al contrari que les persones migrades que, segons explica, algun cop li han dit que s'han sentit més acollides aquí que al país veí.

La màgia del film és que les persones migrants en primera persona expliquen les penúries que viuen a Europa i diuen a la família que no val la pena arriscar la vida per acabar en la marginalitat. Canals va enviar les cintes als familiars i ha fet projeccions del documental a l'Àfrica negra. “Això no desanima ningú allà”, assegura, “el miratge d'Europa és massa fort, la gent necessita creure-hi”. És per això, que els protagonistes del documental no se n'adonen del cop que significa si no acompanyen el públic europeu, més bé benestant.

És un documental masculinitzat perquè les dones que arriben amb pastera acostumen a acabar com a víctimes del tràfic sexual. “És un tema molt més complex de tractar, gairebé impossible”, diu el director de Sombras. Tot plegat explicat també amb la imatge, amb els recursos gràfics per no només transmetre el missatge parlat, sinó també sensacions. Unes sensacions que el petit públic, força conscienciat prèviament, va agrair a tal nivell que va demanar un esforç i proposar accions perquè el documental arribi a més gent.

Notícies relacionades