El moviment rabassaire durant la Guerra Civil: col·lectivització versus accés a la propietat

per Jordi Pascual

Cultura

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Arxiu Nacional i Arxiu del Celler Cooperatiu (Per veure-la amb més resolució clica aquí. La referència completa de totes les fotografies, al peu de l’article)

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El cop d’estat militar de juliol del 1936 va suposar un canvi en el moviment rabassaire a Sant Cugat. Si després de la victòria del Front d’Esquerres al febrer es van disparar les sol·licituds de reposició de terres i indemnitzacions als rabassaires desnonats després dels Fets d’Octubre de 1934, l’aixecament militar es va respondre amb un procés revolucionari d’apropiacio i/o col·lectivització de terres.

La Unió de Rabassaires va ordenar confiscar tota la collita i deixar de pagar els propietaris en una circular que va emetre el 22 de juliol, només tres dies després de l’inici de la guerra. Per una altra banda els jornalers, majoritàriament de la CNT, es van apropiar de les grans propietats on treballaven. Un mes més tard, el que inicialment era el Comitè de Defensa Local va donar pas a la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat amb membres de la CNT, la UGT, el POUM, ERC i la FAI. La Unió de Rabassaires, representada per Ramon Mas, es va encarregar del tema agrícola dins del Comitè.

El 26 d’octubre del 1936 la Generalitat va emetre el decret que obligava a unificar els sindicats agrícoles, a Sant Cugat: el Sindicat Vitinícola i Caixa Rural de Sant Medir (el Celler), el Sindicat Agrícola la Unió, el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Cugat i la Unió de Rabassaires. Per evitar afectar excessivament l’estructura preexistent, el nou Sindicat, anomenat Sindical Agrícola la Unió de Rabassaires de Sant Cugat del Vallès, es va organitzar per seccions que corresponien a cadascun dels Sindicats precedents. Aquest nou sindicat era l’encarregat d’administrar i repartir les terres.

L’objectiu del Servei de Cooperació Agrícola i de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat era aconseguir una xarxa de petits propietaris per trobar un model a mig camí entre el capitalisme agrari i el socialisme col·lectivitzador. L’aïllament internacional ho va impedir. Pel camí, l’any 1937, ajustant-se a la llei de Sindicació Obligatòria i a la de Sindicats Agrícoles i Bases de Cooperació, la Unió de Rabassaires es va apartar del Sindicat unificat per no ser considerada sindicat per la Generalitat. En conseqüència, el Sindicat unificat va passar a anomenar-se Sindicat Agrícola Pins del Vallès.

En els primers passos, però, el 3 de novembre va prendre possessió la nova junta del Sindicat Agrícola, amb molt de pes de la Unió de Rabassaires i del Centre Republicà Federal (CRF), representant d’ERC a Sant Cugat, i amb presència del POUM i del PSUC, acabat de crear i al qual es van sumar alguns membres del CRF entre els quals el líder local Ramon Mas. Per una altra banda, els jornalers, amb el suport de la CNT, van iniciar un procés de col·lectivització de terres de grans propietaris.

Els jornalers, seguint l’exemple dels seus companys de Cerdanyola i recolzats per la CNT, pretenien col·lectivitzar totes les terres dels seus amos, això afectava els parcers i rabassaires d’aquestes propietats, que el que pretenien era accedir a la propietat de la seva parcel·la.

Davant les diferències, una reunió a la Sala Tadeo va servir per decidir que s’havia de cultivar tota la terra del municipi prioritzant els camperols que la necessitaven i, en segona instància, totes aquelles persones que volguessin treballar-la, cedint els marges de les rieres als obrers industrials. Es van acordar un seguit de condicions provisionals mentre durés la guerra. Amb aquest acord, la majoria de terres del poble eren conreades de forma familiar però sota el paraigua del Sindicat Agrícola mentre una Col·lectivitat Agrícola va passar a conrear en comú les terres d’alguns grans propietats i de petits propietaris que s’unien voluntàriament.

La Unió de Rabassaires també va confiscar i repartir el vi emmagatzemat en les grans masies com Can Fatjó dels Xiprers, Can Canyameres, Can Delaire o Torre Negra, conreades per rabassaires santcugatencs. Es va repartir entre els rabassaires segons la quantitat que els pertocava per rebaixar les rendes i el restant es va entregar a la Conselleria d’Economia de la Generalitat. A més, l’Ajuntament va subhastar la roba i el mobiliari de les masies confiscades. Paral·lelament el consistori va intervenir els boscos, explotats per les col·lectivitats de la UGT i la CNT, i també es van municipalitzar les granges de Jaime Arrieta, assassinat a l’agost, i la Granja Rocamora.

La Col·lectivitat Camperola va guanyar més terres amb accions com la cessió de la finca de Tomàs Musella per part de l’Ajuntament. La relació entre la Col·lectivitat i l’Ajuntament es va mantenir i, de fet, es va aprovar una subvenció de 1.000 pessetes setmanals, que se’ls va concedir de forma provisional. Posteriorment la CNT va demanar poder gestionar crèdit amb destí al Comitè Regional de Camperols tot i que no hi ha constància que s’arribés a materialitzar. A Sant Cugat va intentar ampliar les terres amb la col·lectivització de propietats d’amos que consideraven facciosos, denunciades per la UGT i el PSUC, i va acabar creant un Sindicat Únic que va ser rebutjar per la Unió de Rabassaires per considerar-lo contrari al decret d’unificació de la Generalitat.

El Sindicat Agrícola també va demanar un avançament de 10.000 pessetes a l’Ajuntament per comprar llavors i adobs, el que va generar un debat entre les forces polítiques. Es va acordar la suspensió de tots els crèdits que donava l’Ajuntament pel mal estat de les finances municipals. Acció Catalana Republicana (ACR) com a proposant i ERC i el PSUC hi van votar a favor. La Unió de Rabassaires es va abstenir. El POUM i la CNT van votar en contra, amb els cenetistes negant-se a signar l’acta per considerar-la una mesura antiobrera.

Es van dibuixar així les diferències entre els favorables a les col·lectivitzacions de les terres (POUM i CNT) i els partidaris de protegir la petita propietat, una vegada els rabassaires van accedir a la propietat, sota paraigües sindical (Unió de Rabassaires i PSUC, principalment). La distància va créixer quan la Col·lectivitat Camperola va col·lectivitzar la propietat de Can Major amb l’oposició dels cinc treballadors. La CNT qualificava els actes de legítims en el període revolucionari i va dir que, a més, els treballadors podien seguir cultivant la terra.

La diferència entre les forces revolucionàries es va eixamplar al gener del 1937. El Sindicat Agrícola va denunciar que la CNT havia falsificat el segell oficial per a algunes confiscacions que l’alcalde no va signar per no considerar feixistes els seus propietaris. Al gener del 1937 la Generalitat va decretar l’anul·lació de tots els contractes de conreu vigents, amb un text que no resolia la propietat de la terra i que en dificultava la municipalització.

Tot i això, l’Ajuntament de Pins del Vallès va aprovar estudiar la municipalització de la terra al febrer amb l’única oposició del PSUC, que defensava els petits propietaris. El suport del POUM i de la CNT es deu a què interpretaven la mesura com a un pas previ a la col·lectivització. Però la municipalització es va desestimar a l’agost davant l’aparició de noves disposicions de la Generalitat sobre l’explotació de terres en què es reconeixien les formes d’explotació de la terra familiar, de coparticipació i col·lectiva.

Durant l’estudi, la Col·lectivitat Camperola va seguir acumulant terres i a l’abril del 1938 l’Ajuntament va resoldre cedir-los més terres a canvi d’acceptar dins de la col·lectivitat els prop de 100 aturats que hi havia al poble. Les diferències també es van fer evidents en la constitució de la Junta Municipal Agrària instada per la Generalitat i encarregada de legalitzar la confiscació de terres i de fixar quines propietats es podien repartir entre els treballadors sense terres o amb terres insuficients. Tot i que la Generalitat va ordenar-ne la creació via decrets al juny i a l’agost del 1937, a Pins del Vallès no es va crear fins al setembre.

La Junta Municipal Agrària va legalitzar moltes de les col·lectivitzacions de la CNT (Can Borrell, Can Volpelleres, Can Picanyol, una finca al final del carrer Martorell, Can Rabella, una finca de Valldoreix, Can Major i Can Fatjó dels Urons), tot i que la Col·lectivitat Camperola també tenia el control total o parcial de Can Fatjó dels Xiprers, Can Gatxet, Can Ibáñez, Can Borràs, Can Castanyer, Can Barata, Can Monmany i Can Gener.

L’avanç de la guerra, especialment ja entrat l’any 1938, va fer que cada vegada més camperols no declaressin voluntàriament les seves collites. La prohibició de l’Ajuntament de treure alguns aliments del poble va acabar convertint-se en contraban, sancionat primer amb multes i després amb confiscacions, mentre el Celler Cooperatiu tenia problemes de subministrament elèctric. Tot i això el Sindicat Agrícola no tenia una situació econòmica dolenta ja que al 1938 va tancar l’any amb un superàvit de 200.000 pessetes i quan les tropes franquistes van entrar al poble el Sindicat Agrícola tenia 348.027 pessetes i 276.230 pessetes en caixa. L’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat el 26 de gener del 1939 va suposar la fi del procés revolucionari.

Fonts emprades

El procés revolucionari al camp, José Fernando Mota [darrera actualització: 28 de setembre del 2020]

La revolució polític i social: del Comitè de Milícies Antifeixistes al consell municipal, José Fernando Mota [darrera actualització: 16 de juny del 2020]

El Sindicat Agrícola la Unió de Rabassaires de Sant Cugat del Vallès, Joan Troyano i Cussó [Revista Gausac, 1993]

Fotografies emprades

– 1: Manifestació antifeixista (24-4-1934), Josep Maria Sagarra i Plana, Fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya

– 2: Primera pàgina del diari comptable del Sindicat Agrícola de la Unió de Rabassaires, recuperat a l’article El Sindicat Agrícola la Unió de Rabassaires de Sant Cugat del Vallès[Joan Troyano i Cussó (Revista Gausac, 1993)] i conservat a l’Arxiu del Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article