Publicitat

El Museu municipal acull una exposició sobre els 900 anys d’història de Sant Cugat

Fotos: Jordi Pascual

L’any 1120, quan Sant Cugat era un petit nucli de població que havia començat a sorgir al voltant de la parròquia de Sant Pere d’Octavià –on ara és el Mercat Vell–, apareix per primer cop una referència documental a la “vila del cenobi”, a l’empara física i jurídica del Monestir. Aquesta és la primera referència documental de la qual es té constància, recollida al Cartulari de Sant Cugat, del s.XIII, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

És la data que es pren com a referència del naixement de Sant Cugat com a nucli de població consolidat. Ara, 900 anys després, esdevingut ciutat amb més de 90.000 habitants i havent deixat enrere el seu passat agrícola, el municipi mira la seva història amb l’exposició Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur, una mostra produïda pel Museu municipal sota el comissariat d’Alba Rodríguez. Es pot visitar al Museu fins el 4 de juliol tot i que actualment amb un aforament restringit al 33% en motiu de la COVID-19.

La comissària explica que, tot i que la preparació de l’exposició va començar poc abans del confinament, la mostra no podria existir sense la feina realitzada pel Museu durant molts anys per tal de recuperar la història de la ciutat. Per fer-la possible han comptat amb la col·laboració de famílies històriques, que han cedit alguns dels objectes exposats. S’hi pot trobar des de la placa de Cal Prat fins a una samarreta del Sant Cugat Esport FC passant per un fullet d’una cooperativa vinícola, un conjunt fúnebre, una placa franquista de l’antiga plaza de los Caídos (actualment, plaça Rafael Casanova) i un penó de la Coral la Lira, entre d’altres.

“Que Sant Cugat sigui com és avui dia s’explica pels darrers 50 anys, especialment els darrers 20 o 30, amb un procés gradual que es dona a finals del segle XX, un segle definitiu”, explica Rodríguez, “la substitució de l’entorn agrícola per un d’urbà és un fenomen representatiu del món occidental durant tot el segle XX però a Sant Cugat el procés inicialment és molt lent i creix de cop durant els darrers anys”.

La comissària explica que, posant la mirada segles enrere, el segle XI és un moment de canvi perquè comença a néixer el fenomen urbà. És en aquest marc que neix Sant Cugat i n’apareix la primera referència documental. “Inicialment Sant Cugat segurament seria una carrer amb poques cases”, exposa, “en l’època baix medieval hi va haver un creixement que es va trencar amb la pesta negra, que va fer que la vila quedés estancada durant segles”. Fins els segles XVIII i XIX, amb el conreu de la vinya, Sant Cugat no fa un nou salt important, doblant la població fins l’aparició de la fil·loxera.

El següent moment determinant per a Sant Cugat és l’arribada del tren, ara fa poc més d’un segle. Aquell fet va connectar el que encara era un poble agrícola amb la ciutat de Barcelona, permetent que el nucli de població comencés a omplir-se de cases d’estiueig –un fenomen analitzat a Sant Cugat, vila d’estiueig, un quadern de l’historiador Domènec Miquel elaborat pel Grup d’Estudis Locals que pots aconseguir amb la subscripció a aquest diari–. L’esclat de l’estiueig perd força i a la dècada dels anys 60 i 70 del segle XX topa amb el desenvolupisme, moment de creixement dels primers eixamples en forma de blocs de pisos i l’arribada d’unes poques indústries; un model que posteriorment es transformaria per l’urbanisme actual i l’arribada d’empreses d’alta tecnologia.

Vila de Sant Cugat, 900 anys. De 1120 al futur repassa la història de com el poble va deixar de ser-ho per esdevenir ciutat i això suposa també tractar les lluites que s’hi van acollir com la revolució liberal del segle XIX o l’antifranquisme. Es fa així un repàs als canvis de mentalitat, que inicialment estan marcats per una il·lustració que aparta la població de la religió i permet el qüestionament del poder del Monestir, i posteriorment permeten expressions com la Lira, la Unió, el Paga-li Joan, l’Escola Catalana del Tapís, la Festa de Tardor...

“De moment tenim aquesta exposició, que és temporal, i potser algun dia pot acabar sent fixa perquè a nivell de museus tenim el del Monestir, el Celler Cooperatiu, la capella de Sant Domènech, la Casa Aymat i Can Quitèria però encara no tenim un espai on explicar tota la història de la ciutat”, defensa la comissària, “també el director del Museu, Lluís Campins, creu que aquesta exposició pot ser el germen d’una cosa més fixa”. Un espai més estàtic permetria exposar més objectes i fotografies del fons municipal ja que Rodríguez reconeix que una de les tasques més dures ha estat haver de triar quines peces mostrar a l’exposició.

Sense poder fer una inauguració formal, una visita de l’alcaldessa, Mireia Ingla, i la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, amb els mitjans de comunicació ha servit d’inici simbòlic de l’exposició. Ingla ha posat en valor la feina feta pel Museu i ha defensat que l’exposició permet veure clarament el creixement exponencial dels darrers anys, l’evolució del paper de la dona a la societat i el coneixement de moments històrics com el franquisme. “Conèixer el passat ha de servir per conèixer-nos més, vincular-nos-hi i buscar un futur”, ha defensat tot dient que la mostra és una bona oportunitat perquè les persones nouvingudes coneguin la seva nova ciutat.

Notícies relacionades