Fotos: Localpres i projecte de l'obra de la sala polivalent

L’habilitació de la sala polivalent precisaria d’una inversió extra d’1,25 milions (sense IVA) per poder fer concerts i altres esdeveniment. Així queda recollit en un document oficial intern de l’Ajuntament que va circular ahir pels despatxos municipals i on es desgrana la despesa en dos conceptes. D’una banda, 345.500 euros per a una nova fase d’obres que hauria de contemplar el tractament acústic, la revisió del bar, de la sala del vestíbul i de les taquilles, la climatització i la infraestructura elèctrica. D’altra, 904.500 euros per al projecte escenotècnic, que incorpora la maquinària, els recursos audiovisuals i d’il·luminació, la grada retràctil i la senyalització, cortinatges i equipament de camerinos.

Aquests 1,25 milions queden molt per sobre dels 780.000 euros pactats en l’acord pressupostari entre PDECAT-Demòcrates i ERC-MES. És per això que quan els republicans van tenir constància del document, van reunir-se amb el govern per exigir explicacions i, si calia, revisar l’acord per garantir que la sala polivalent esdevingués una sala de concerts polivalent, és a dir, un espai preparat per fer concerts i on també es puguin acollir altres activitats. Per assegurar-se que amb el pressupost pactat es podrà transformar la sala seguint els criteris acordats, el grup d’ERC-MES ha forçat que el director d’àmbit d’Urbanisme, Antoni Serra, elabori i signi un document acreditatiu.

En l’informe es recull una partida de 280.000 euros (amb IVA) per a l’adequació acústica (tractament i insonorització, climatització, infraestructura elèctrica i sostre i terra tècnics) i 600.000 (amb IVA) per al projecte escenotècnic (maquinària, il·luminació escènica, audiovisuals i senyalització, cortinatges i varis). Totes dues partides s’hauran de sumar als 474.348 euros (amb IVA) de la licitació de les obres de conversió de les dues sales de cinema en una sala plana i diàfana, sobre els quals es preveu un estalvi de més de 70.000 euros que haurà de servir, conjuntament amb els 780.000 de l’acord, sufragar les despeses recollides al document signat per Serra.

Segons Èric Gómez, regidor d’ERC-MES, el primer dels documents –el causant de les reunions a hores vista del Ple extraordinari per aprovar el pressupost– mai s’ha arribat a incorporar a l’expedient de la sala i, per tant, no té validesa. Està signat pel director del Teatre-Auditori, Pep Tugues, a data de l’1 de febrer d’aquest any però, segons explica el representant dels republicans, cap altre càrrec va acceptar la proposta ni s’hi va sumar, el que no implica que en un futur no es puguin ampliar els usos per incorporar les propostes de Tugues, que aproximarien l’espai a una sala B del Teatre-Auditori.

Tot i que finalment l’acord pressupostari queda intacte, l’estira i arronsa que va durar gran part del dia previ a l’aprovació del pressupost demostra com de feble és l’acord. El grup d’ERC-MES ha recordat en diverses ocasions que el nou acord no parteix de la confiança dels pactes d’estabilitat pressupostària del 2016 i del 2017 ja que en aquells exercicis no es van complir bona part de les mesures acordades. Cap membre del govern s’ha pronunciat al respecte.

Una proposta sense pla d’usos

La sala polivalent emana del que havia estat un compromís històric i mai complit: la construcció d’una sala de concerts. Reivindicant l’espai que s’adaptarà a la planta superior dels antics Cinesa com una sala de concerts polivalent, ERC-MES i, especialment, les JERC –ara Jovent Republicà–, havien acceptat la concreció de la proposta amb una partida d’un milió d’euros en el pacte d’estabilitat pressupostària al 2016 –llavors encara no se sabia la ubicació–. Més tard, però, es va retallar el pressupost a la meitat.

Conscients que les obres que es troben en licitació són insuficients, els republicans han aprofitat l’acord pressupostari per augmentar la partida però, sobretot, per demanar un informe de sonometria i un altre d’usos que fins el moment no havien aparegut enlloc. Gómez diu que la primera obra no ha de comprometre l’ús de l’espai, que sí o sí ha d’albergar la realització de concerts.

No ho veu així un expert consultat per aquest diari, que considera que el projecte tal com està definit no té les característiques necessàries per garantir que es podran realitzar concerts sense intercedir amb la resta d’activitats de l’entorn (els cinemes de la planta baixa i el Teatre-Auditori). Així mateix apunta que no tot passa per una segona fase d’obres que millorin la primera ja que hi ha disposicions del projecte actual que condicionen l’espai: “Si es col·loca l’escenari en la millor ubicació des d’una perspectiva de sonometria, es bloquejarà una de les sortides d’emergènciaˮ.

Però la principal crítica d’aquest expert així com del grup que encapçala l’oposició, la CUP-PC, és que no té sentit licitar unes obres ni dissenyar nous projectes complementaris sense haver enllestit un programa funcional i un pla d’usos. Aquests documents haurien de determinar les necessitats de l’espai així com les especificacions tècniques. Les obres en licitació no preveuen camerinos, backstage ni zona tècnica i, a més, tampoc donen cabuda als bucs d’assaig que el govern ha decidit concentrar al Casal de Torreblanca.

“Fins que no hi hagi un pla d’usos, el millor seria aturar l’actuacióˮ, argumenta Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC, que disposa d’informacions que no han arribat a les entitats malgrat el compromís del govern de treballar de la mà del teixit associatiu. La cap de l’oposició considera que es va fer un anunci a mode de titular sense tenir cap concreció i critica que no s’ha facilitat el seguiment de la proposta. Davant les preguntes d’elCugatenc, fonts institucionals expliquen que encara no poden donar detalls de l’afer tot i que properament explicaran novetats.

Encara amb el dubte, els documents demanats per ERC-MES hauran de servir per veure si realment és possible l’ús com a sala de concerts sent un espai que es troba paret amb paret amb els cinemes i el Teatre-Auditori. Si bé, Gómez assegura que el compromís està pres i, per tant, en cas que els informes siguin negatius, caldrà implementar totes les mesures necessàries perquè l’espai esdevingui la sala de concerts polivalent que reivindiquen des del seu grup municipal: “No volem que sigui un equipament més ni una sala B del Teatre-Auditoriˮ.

Què hi ha fins el moment?

Les obres per convertir les dues sales de cinema de la planta superior dels antics Cinesa en una gran sala pensada per tenir un ús polivalent es troben en concurs públic des del passat 8 de gener. Segons els terminis marcats, en breus es podrà donar a conèixer l’empresa guanyadora, que seguirà el projecte aprovat per Junta de Govern on es preveuen bàsicament les actuacions d’anivellament, les sortides d’emergència, el reforç estructural i la instal·lació de lavabos i un muntacàrregues.

La sala polivalent havia quedat sense concreció fins que al gener de l’any passat la llavors tinenta d’alcalde de Cultura, Carmela Fortuny, va anunciar que la decisió de Cinesa de no mantenir el contracte d’explotació dels cinemes del centre de la ciutat anava a ser aprofitada per l’Ajuntament per adaptar aquest espai, deixant dues sales de cinema i creant una sala polivalent al primer pis. L’anunci va anar acompanyat de la proposta d’una gestió compartida entre l’Ajuntament i les entitats, tot i que fins el moment no s’ha determinat quin serà el model exacte.

Mentrestant, el teixit associatiu segueix al marge. Cap de les entitats consultades per elCugatenc té constància de l’estat de la qüestió i diuen que no han estat cridades per donar a conèixer quin ús els agradaria fer de la sala ni tan sols per recollir propostes per al model de gestió compartida. Aquest diari ha contactat amb la Taula d’Arts Escèniques, Cal Temerari, la Xesca, Dissidència Sònica i la Joventut Socialista (JSC). Cap d’aquests col·lectius sap en quin punt es troba la sala polivalent. Només els partits polítics –i el Jovent Republicà pel seu vincle amb ERC-MES– tenen alguns detalls de la proposta.

L’interrogant de la gestió i la manca d’espais

Des de l’Ajuntament no especifiquen encara com es traduirà a la realitat la gestió compartida mentre l’associacionisme lamenta que no ha estat cridat a parlar-ne. “Ens preocupa la insonorització ja que la sala estarà paret amb paret amb l'escenari de l'Auditori i amb els cinemes a la planta inferiorˮ, explica Ferran de Juan, membre de la Taula d’Arts Escèniques, “l'Ajuntament tampoc té clar quin ús donarà a aquesta sala i hem sol·licitat que es consensuï amb les diferents entitats culturalsˮ.

Julià Mestieri, representant de Cal Temerari, explica que tampoc té constància de cap passa, un fet habitual perquè “l’Ajuntament no té una actitud activa en els espais de participació, que esdevenen burocràtics i ineficientsˮ. Tot i que celebra que es facin passes per acabar amb la manca d’espais, considera que sense un pla d’usos l’anunci de la sala polivalent només es pot entendre des d’una òptica electoralista: “El context no permet fer debats amplis, és a dir, negociar el model de gestió no permet parlar de la manca d’espaisˮ.

Marta Vidal, membre de la Xesca, fa una anàlisi semblant: “Ara per ara al casal donem resposta a la manca d’espais quan una entitat ha de desplaçar una activitat a un espai tancat quan plouˮ. Considera, però, que el govern té por de donar massa empoderament al teixit associatiu pel que fa a la gestió. Sense detalls de la sala polivalent, a la Xesca demanen espais per al jovent –recordant que el Casal Torreblanca ja no és un Casal Jove– i aposten per l’autogestió com a forma d’empoderament de les entitats.

Quimantú Segura, membre del sindicat de músics Dissidència Sònica, explica que la cogestió és una fórmula indefinida que s’ha de concretar. El seu col·lectiu aposta perquè la participació sigui real, és a dir, que les entitats que s’hi impliquin tinguin capacitat de decidir el futur de l’espai. El problema de la cogestió, tem, és que serà l’Ajuntament qui decideixi quines entitats s’hi poden implicar i quines no, caient de nou en els errors que al seu parer s’han vist en experiències com els pressupostos participatius, el Consell de Cultura i el Pacte per la Nit.

Com ja van explicar quan es va fer l’anunci ara fa un any, Dissidència creu que el model de gestió comunitària és el millor: “Es tracta d’una qüestió d’accés a la cultura i, alhora, de creació d’un espai musical que ha de tenir formació i bucs d’assaig propisˮ. Davant això, tem que s’ha acceptat que la nova sala polivalent serà un contenidor d’activitats diverses tot i que sense tenir un pla d’usos que determini exactament què s’ho podrà fer i, en conseqüència, quines característiques tècniques i estructurals haurà de tenir el lloc.

Finalment, pel que fa a les joventuts polítiques que fins el moment havien fet posicionaments públics al respecte, el Jovent Republicà fa seguiment del cas a través del grup municipal d’ERC-MES. La JSC, explica la seva primera secretària, Aina Lasauca, no té noves informacions i segueix apostant per una sala pública gestionada des de la regidoria de Cultura per garantir que és un espai a qualsevol entitat sense que cap la patrimonialitzi.

Dissidència impugna el marc general de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament

El sindicat de músics és el col·lectiu que va més enllà per plantejar una crítica a la gestió cultural plantejada per l’Ajuntament. Segura explica que l’àrea de Cultura està supeditada a la resta dins de l’estructura del consistori, fent, per exemple, que en un concert al carrer tingui més pes la vessant de via pública que no la de Cultura. “Amb la nova ordenança de sorolls fins i tot es tracta la cultura com si fos un problema de contaminacióˮ, denuncia, “les úniques excepcions són els anomenats actes de ciutat que tria el mateix Ajuntament, fomentant la xarxa clientelar amb unes quantes entitatsˮ.

En del debat sobre ocupació de la via pública per a usos culturals i d’oci, Segura denuncia que només s’ha tingut en compte el descans dels veïns i la pròpia ocupació del carrer deixant de banda elements centrals com l’accés igualitari a la cultura, amb el corresponent component de classe i de gènere. “A la pràctica es limita que els col·lectius petits puguin fer actes a la ciutatˮ, denuncia, tot dient que amb l’actual normativa seria impossible consolidar un acte com el Ball de Gitanes ja que en els seus inicis no hagués estat reconegut com un valor per part del consistori.

En definitiva, Dissidència denuncia una sectorialització de la cultura, que topa amb barreres burocràtiques i no té en compte l’element generacional per donar una resposta d’oci al jovent. A més, critica, des de l’Ajuntament s’imposen temps de gestió professional quan s’intenta impulsar algun projecte, fent que moltes entitats siguin incapaces de programar actes. Segura diu que el cas de la sala polivalent és només una part més del despropòsit i, per això, Dissidència en farà boicot fins que no canviï el model.