Publicitat

El foc de la catalanitat s'apodera de la ciutat

Fotografies: Jordi Pascual

La Flama del Canigó com a símbol de la unió dels Països Catalans. Aquesta ha estat la crida més defensada a les hores prèvies a la revetlla de Sant Joan. A les set de la tarda d'ahir, 23 de juny, la Plaça de la Vila rebia la Flama del Canigó que acabaria encenent, una hora i pocs minuts després, la foguera ubicada a la Plaça Octavià.

A l'acte institucional estaven presents els diables i membres d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana mentre que a la Plaça Octavià ja es respirava festa amb ballada de sardanes i de bastons. L'alcaldessa, Mercè Conesa, va ser la primera en fer el seu discurs, després d'una petita actuació de percussió dels diables.

“Avui donem la benvinguda una vegada més a la Flama del Canigó, símbol de confraternitat amb tots els pobles i ciutats dels Països Catalans”, territori reivindicat per Conesa com aquell que va de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Hi destacava els valors de la Flama, “la solidaritat entre els pobles, la defensa de la catalanitat i l'estima cap a la llengua i la nostra cultura”. “Amb la rebuda d'aquesta Flama, Sant Cugat referma el seu compromís amb totes les persones que treballen per una Catalunya lliure”.

Raül Romeva, antic eurodiputat d'ICV, casteller i compromès independentista, era l'encarregat de llegir el missatge de la Flama del Canigó del 2015. “Únicament us transmeto les paraules que ha escrit el Nemesí Solà”, membre de l’Associació Tradicions i Costums, encarregat de redactar el missatge d'aquest any.

Aquesta nit màgica i tota la diada de demà dia 24 de juny, Festa Nacional dels Països Catalans, ens agermana a tots, siguem del nord o del sud, de terra endins i de mar enllà, fruit de l’herència de l’antic solstici d’estiu que d’origen mil·lenari i que amb el pas dels segles, la seva celebració ha esdevingut tradició i costum, la més antiga del nostre País i fins i tot dels racons d’Europa on s’estimen i respecten la democràcia i la llibertat, tant pròpia com la dels altres.

L'acte de la Plaça de la Vila ha acabat amb els diables encetant un cercavila que portaria la Flama del Canigó fins la Plaça d'Octavià. Allà, sota l'atempta mirada del Monestir, centenars de persones es reunien en forma de cercle per deixar que els bastoners fessin la seva actuació. Tan bon punt els diables arribaven a la plaça, la festa va créixer. Els Gausacs van alçar un petit castell mentre que la gent que participava a la marxa, amb globus fent la senyera, van situar-se al davant de les carpes d'Òmnium i l'ANC. Romeva va repetir la lectura del manifest, els bastoners van acabar la seva interpretació i abans que els diables encenguessin la foguera, els castellers van fer una nova torre.

L'encesa de la foguera tenia l'expectació de tothom. Grans i petits es van situar a sobre del reixat que separava el públic de l'espai de la foguera fins que els diables van començar a fer la seva actuació a mode de bufons temeraris. Una explosió de foc que concloïa amb un ball de sardanes amb la música de Cobla Mediterrània i amb coca de Sant Joan, fins que es va acabar. Un cop finalitzat l'espectacle començava una revetlla especial, arreu del municipi.

Notícies relacionades