Handicap per al reconeixement artístic de Sant Cugat: la Biennal canvia de data i perilla la itinerància

Foto: Ajuntament de Sant Cugat

La XXI Biennal d’Art Contemporani Català se celebrarà per primer cop en els seus prop de 40 anys d’història al setembre, segons explica el seu impulsor Josep Canals, perquè el consistori li ha comunicat que haurà de ser així en funció de la programació prevista. Per a ell, aquest canvi és una mala notícia ja que significa encetar la Biennal just en l’inici de temporada de molts museus i galeries, corrent el risc de ser “un més”. Canals, explica, ha fet tot el possible per saber els motius de fons i demanar que la mostra comencés, com cada dos anys, durant la primavera. Ara, però, la convocatòria ja és oberta i la planificació respecta la voluntat de l’Ajuntament, que no ha cedit en les reivindicacions del galerista.

Aquest no serà l’únic canvi de la Biennal, de moment la mostra no té assegurada la seva itinerància ja que, pel moment polític i social que viu el país, el govern li ha demanat a Canals centrar esforços a Sant Cugat. A més, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i l’acomiadament de diversos secretaris generals de la Generalitat deixa la convocatòria d’enguany sense un interlocutor per seguir portant l’exposició arreu de Catalunya a través dels serveis territorials. Ara per ara els esforços se centren en Sant Cugat i a les bases de la convocatòria no es fa referència a cap possible itinerància. Malgrat tot, Canals diu que farà tot el possible per portar la mostra més enllà de la nostra ciutat i, alhora, espera que en qüestió d’unes setmanes la Generalitat torni al seu funcionament normal.

Aquests dos canvis són tot un handicap per a la Biennal ja que, d’una banda, potser tindrà menys visibilitat durant la seva inauguració i, d’altra, menys visitants en cas de fer-se només a Sant Cugat. Per a Canals la itinerància, que es fa des de la segona edició, és un valor importantíssim perquè permet als artistes mostrar la seva obra a molts indrets de Catalunya, amb un impacte major, alhora que la ciutat es beneficia perquè situa el seu nom com a referent artístic a tot el país. Canals reconeix que Sant Cugat no ha sabut situar-se com a pol d’atracció artística, un desmèrit que atribueix tant a galeristes i museus com a l’administració pública, però creu que amb la Biennal s’havia guanyat un lloc al món de l’art contemporani que ara pot perillar.

Malgrat tot, creu que si s’aconsegueix, de nou, mostrar obres d’artistes primerencs que poden esdevenir grans referents, és a dir, obres de qualitat, no ha de ser difícil seguir tenint impacte als mitjans de comunicació i entre la crítica. “Hem incidit amb noms com Pep Agut o Ignasi Abellí”, enraona tot dient que descobrir aquests artistes també els permet fer un pas més en la seva carrega per ser reconeguts. El repte és, però, aconseguir que la crítica vingui a Sant Cugat, que no se l’hagi de perseguir, un fet que de moment no ha aconseguit la Biennal com tampoc ho ha aconseguit la Casa Aymat amb l’exposició de tapissos. Canals creu que la nou museu dedicat a Grau-Garriga, que tot just es construeix a Can Quitèria, no ho aconseguirà perquè l’espai és molt petit per garantir unes exposicions temporals atractives que complementin la mostra fixa.

Des de la perspectiva dels galeristes, Canals diu que cada vegada hi ha menys compradors i col·leccionistes. A banda d’unes poques persones, només grans empreses tenen fons d’art que, així i tot, no acostumen a posar en valor de portes enfora. Per revertir la situació complexa, proposa una reunió de tots els agents de les arts visuals de la ciutat que tinguin en compte accions diverses per tornar a situar Sant Cugat com a referent, ja sigui donant estabilitat a propostes com la Biennal com fent apostes més atrevides, com col·locar més escultures al carrer que serveixin d’atracció i de sensibilització artística a la ciutadania.

Notícies relacionades