Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’Associació Gabriel Ferrater està d’enhorabona ja que des que es va crear al 2017 es va marcar l’objectiu que el 2022 fos declarat any Gabriel Ferrater per part de la Institució de les Lletres Catalanes. Des de principis d’any l’entitat realitza activitats al voltant d’aquesta figura i el proper dimarts a les 20h. al Teatre Bartrina de Reus, ciutat natal del poeta, es farà l’inici simbòlic de l’any en un acte organitzat conjuntament pels ajuntaments de Reus i Sant Cugat i per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Paral·lelament, l’associació té el seu propi programa d’actes, que s’acabarà de completar a mesura que avanci l’any. El lingüista Joan Tres és el president de l’entitat, que atén elCugatenc per parlar de l’any Ferrater i de la importància del poeta per a la ciutat.

L'entrevista té una anècdota que ha fet una il·lusió especial a Tres. Quan hem entrat a la Biblioteca Marta Pessarrodona per fer les fotografies, no quedava cap llibre de Ferrater. Estaven tots en préstec. Ho hem comprovat més d'un cop per si la vista ens feia una mala passada (com a prova, la següent foto de l'entrevista) però res, estaven agafats. Potser Ferrater és més popular del que ens creiem, ha dit.

– L’acte d’obertura a Reus es fa el mateix dia que l’espai poètic organitzat per l’associació amb Àlex Susanna. Per què?

– Hem treballat amb molta antelació. Tenim pràcticament tota la programació llesta fins al desembre. En canvi no ens van dir les dates dels actes principals fins fa un mes. Per a nosaltres és més important la programació de Sant Cugat perquè poca gent de la ciutat anirà a Reus per veure l’obertura, tot i que una representació de l’associació hi serà allà també.

– A la presentació de l’any Ferrater es va fer molt èmfasi en el treball conjunt de Sant Cugat, Reus i la ILC però, pel que dius, cadascú ha fet per lliure i després s’ha ajuntat.

– En el nostre cas hem fet el nostre propi programa i només ens hem reunit prèviament amb l’Ajuntament. Amb la ILC i el comissari no ens hem trobat fins al febrer, un cop passada la presentació. No podien obviar-nos perquè tenim una programació molt completa, amb presentacions de llibres, espais poètics... Anirem afegint les activitats al nostre web. L’administració té molts més recursos i accés a espais que nosaltres; el que els permet organitzar activitats més grans com l’obertura i el tancament de l’any. En canvi, nosaltres fem coses més petites però que van al fons.

– I poseu en valor el vincle de Ferrater amb Sant Cugat.

– És bàsic! Ara hi ha el Premi de Poesia Gabriel Ferrater, en el qual no incidim perquè és una iniciativa de la comissió Gabriel Ferrater, que no és activa actualment, l’Ajuntament i Edicions 62. En canvi, al premi dels instituts tenim molta més implicació perquè som al jurat, portem un poeta que va a totes les escoles per animar els joves a escriure i llegir poesia i n’editem un llibre. A finals de l’any passat, amb l’Ajuntament i la UAB, vam crear el premi d’assaig jove Pensar més.

Les nostres activitats sempre són a Sant Cugat, el que no vol dir que puntualment no puguem sortir de la ciutat. Portem poc més de quatre anys de treball i hem aconseguit moltes coses. Som molt coneguts dins del món de la poesia gràcies a la nostra activitat constant.

– Quan vau néixer ja pensàveu en l’any Ferrater?

– Una de les nostres reivindicacions era que el 2022 es declarés any Gabriel Ferrater, sí.

– Llavors et van fer una entrevista a VilaWeb en què deies que la figura de Ferrater era complicada perquè és un “poeta maleït”.

– Més que maleït, difícil. Ferrater no és un poeta popular com Margarit, Martí i Pol... La seva poesia necessita una base, explicar-se. La pots llegir però se t’escapa. És per això que aquest any una de les activitats que hem organitzat és un grup de lectura de Les dones i els dies en què es comentaran els poemes.

A més, el nostre projecte estrella de l’any Gabriel Ferrater és Apadrina un poema. Aconseguim que els millors especialistes de Ferrater comentin per escrit tota la seva obra poètica. Quan acabi l’any, tindrem tota l’obra de Ferrater comentada al nostre web. Mai s’ha fet amb cap poeta!

– Amb Ferrater és més fàcil perquè té una obra curta però intensa.

– Cert! Seria impossible fer-ho amb Maragall o amb Carner. Per ara ho plantegem com una iniciativa digital perquè no tenim la intenció de publicar cap llibre. Ara bé, si alguna editorial s’hi anima i vol publicar-ho, ens posarem d’acord.

– Deies a l’entrevista que potser no coneixíem alguna obra, perquè el marmessor, Jordi Cornudella, potser tenia algun poema guardat.

– Llavors encara no s’havia publicat l’última edició de l’obra de Ferrater. En aquesta, al final de tot hi ha uns quants poemes que no estaven publicats. Per exemple, n’hi ha un dedicat a la Carmen Rojo [impulsora del Mesón i filla predilecta de Sant Cugat que va morir ara fa dues setmanes]. És a dir, tenia una mica de raó.

– Què et sembla Jordi Cornudella com a comissari de l’any Ferrater?

– Estem encantats. Estava clar que havia de ser ell perquè és el marmessor de l’obra de Ferrater. El coneix, el domina i en té els drets de publicació amb Edicions 62. Té tot el seu llegat! Nosaltres volíem tenir el dret de reproducció per al projecte d’Apadrina un poema però no l’hem aconseguit perquè l’Agència Literària Carmen Balcells ens feia pagar 1.000 euros, una part dels quals anaven a Edicions 62. Al final ens van donar el dret de citació però sense publicar els poemes.

– Et vas mostrar crític amb què Edicions 62 fos l’encarregada de publicar el Premi Gabriel Ferrater perquè l’editorial forma part del Grup Planeta, que va traslladar la seu social fora de Catalunya amb el procés.

– Em vaig indignar perquè un premi tan important estigués en mans d’una editorial que va tenir la barra de marxar del país. Les coses s’han reconduït una mica. De tota manera, no estic en contra que Edicions 62 estigui al premi però de vegades he pensat que estaria bé donar l’oportunitat a altres editorials. Per què una de sola ha de tenir l’exclusivitat de publicar-lo?

– És el que passa amb la majoria de premis.

– Bé, es pot canviar, com ho ha fet Òmnium Cultural amb un dels seus premis. També hi ha una altra cosa que no m’agrada del Premi de Poesia Gabriel Ferrater: el publica Edicions 62 i fins ara al jurat hi havia dues persones que havien estat lligades a l’editorial. Penso que el jurat d’un premi ha d’estar deslligat de l’editorial que el publica per evitar que no hi hagi sospites de possibles interessos editorials. Això no treu que Cornudella és un bon crític.

Hi ha un problema de fons: que el premi es va crear conjuntament per l’Ajuntament i Edicions 62. No sé fins a quin punt l’editorial podria demanar canviar el premi si passa a estar organitzat només per l’Ajuntament. No passa res per mantenir-ho però es podria fer que l’editorial només se centrés en la publicació.

– Normalment es parla del Ferrater poeta però va fer assajos i treballs de lingüística. És l’altra gran obra a reivindicar.

– Segons Cornudella, s’editarà tota l’obra completa, incloent els treballs de lingüística, d’art..., en qüestió d’uns quatre anys. De fet, Marina Porras, una gran estudiosa de Ferrater, se centra sobretot en els seus estudis sobre llengua, literatura i art. Ferrater va ser un superdotat. Allà on es ficava, aconseguia uns èxits brutals. Però sembla que es cansava aviat perquè va escriure tres llibres de poesia i prou, es va posar a pintar i també ho va deixar, va escriure uns pocs treballs de crítica literària i no va seguir... No tenim una obra sòlida i gran sinó unes quantes coses de cada àmbit. Quan ho ajuntes tot, tens moltes coses diverses, totes elles trencadores.

– Es va avançar al maig del 68.

– Absolutament! Es va avançar a tot: en poesia, lingüística... Les seves classes eren genials. Ens estem plantejant fer un dia de Gabriel Ferrater el 27 d’abril, el dia que es va suïcidar. Volem donar material a les escoles perquè aquell dia es parli de Ferrater, fer una trobada d’exalumnes, la inauguració de la placa que té previst fer l’Ajuntament, una nit Ferrater amb micro obert...

– El seu suïcidi també és part del poeta maleït.

– Sí, tot i que no m’agrada insistir-hi perquè hi ha molts altres aspectes de Ferrater que ens interessen. La seva obra és importantíssima i això és el realment important. És a dir, no l’hem de mitificar pel fet de suïcidar-se. Els seus motius tindria. Expliquen que sempre deia que als 50 anys es treuria la vida i així ho va fer. També el seu pare es va suïcidar un any després de signar una assegurança de vida que deixava la família en unes condicions econòmiques adequades. Però no crec que sigui rellevant entrar en detalls.

– En la primera trobada de Sant Cugat, territori Gabriel Ferrater, organitzat per Canals Galeria d’Art, es va fer molt èmfasi en el suïcidi.

– Quina importància té que Ferrater se suïcidés? Cap! Només aporta morbositat. En qualsevol cas, el suïcidi no explica la grandesa de la seva obra. És una part de la seva vida que cal conèixer com un element biogràfic. Centrar-se en aquest fet em sembla de mal gust.

– Més enllà de les referències al suïcidi, què et sembla la iniciativa de Canals?

– Jo no ho acabo d’entendre. Hi ha alguna exposició, trobades al carrer... Si Sant Cugat, territori Gabriel Ferrater és el que es va veure el primer dia, amb la insistència en el suïcidi, la bossa d’escombraries amb què es va ofegar o si es fixava més en una noia que en una altra, a mi no m’hi veurà perquè no m’interessa. A l’associació i a mi ens interessa el Ferrater poeta. Sant Cugat com a poble també és cultura. La gran aportació de Ferrater a Sant Cugat no és el suïcidi o si bevia més o menys. Allò important és que es reunia amb alumnes, altres professors, feia xerrades i classes d’on han sortit persones amb una empenta i uns coneixements molt grans. Ferrater va fer de Sant Cugat un centre cultural brutal.

Com a associació, amb l’Ajuntament, intentem portar els quadres del Ferrater pintor que hores d’ara estan exposats a l’institut Gabriel Ferrater de Reus. Volem fer una exposició a Sant Cugat però encara no ho tenim acabat de lligar perquè hi ha alguns quadres malmesos. En qualsevol cas, tenim el permís per portar-los a la Biblioteca Gabriel Ferrater, segurament a l’octubre i al novembre. Això ens permetrà fer una visita comentada a l’exposició.

– A Sant Cugat ja s’ha assumit Ferrater com un referent però durant molts anys aquesta empenta era només d’una part de la societat civil.

– Va ser una de les nostres batalles quan vam crear l’associació. L’Ajuntament el tenia com a referent perquè és l’impulsor del Premi de Poesia Gabriel Ferrater però res més. Com a associació vam haver d’insistir perquè se’l nomenés fill predilecte. El govern anterior, amb Mercè Conesa a l’alcaldia i Carmela Fortuny a Cultura, ens va escoltar. En aquell moment també es va crear l’itinerari Gabriel Ferrater, que també serveix per veure alguns dels llocs importants de la ciutat.