José María Perceval: “Vivim a una presó de vidre”

Perceval en la presentació del llibre a la Llibreria Alexandria. Foto: Jordi Pascual

El humor y sus límites és un llibre d'història sobre l'humor i el riure amb una part psicològica i sociològica. Una reacció davant d'un atac d'animal frustrat és probablement l'origen del somriure, per això s'ajunten i es mostren les dents. Des de llavors, el riure ha estat present i la creació de l'humor amb acudits, assumptes lògics amb finals il·lògics però que descobreixen coses lògiques, és una de les bases de la humanitat.

Aquest és el plantejament que José María Perceval, autor del treball, exposa. En la presentació que va fer a la Llibreria Alexandria el 4 de març de la mà de Gent Creativa, va assegurar que les societats occidentals han reprimit el riure i això és senyal de decadència ja que solament els forts són capaços de riure d'ells mateixos. És el que passava amb l'església temps enrere amb l'humor pasqual que es va fer a Sant Cugat fins el segle XVII en què el capellà ensenyava els testicles davant dels creients en plena pasqua.

Actualment es trobem immersos en el debat del bon gust de l'humor i els límits que s'han de fixar. Perceval és partidari d'evitar l'aplicació de lleis restrictives a l'humor ja que considera que, a la pràctica, només funcionen per beneficiar qui vol treure'n rèdit econòmic però no per protegir els dèbils. Ha de ser la societat qui rebutgi l'humor que no consideri adequat. “Quan la gent no segueixi Bertín Osborne, deixarà de fer acudits masclistes”, exemplifica.

En aquest sentit, considera que els atemptats a Charlie Hebdo van ser un error policial que han permès beneficis polítics. En cap cas són, però, un error de l'humor per si mateix ja que en mans de la societat està no fer-li joc a unes vinyetes que “toquen l'antisemitisme”. Creu que la prohibició dels acudits per via legislativa, com el cas de Zapata a Madrid, pot portar conseqüències perilloses. Creu, a més, que els jihadisme ja està força controlat a Europa i solament hi ha errors puntuals: “Vivim a una presó de vidre”.

Aquesta concepció implica l'existència de mecanismes de seguretat amb la intenció de crear terror. Creu que la millor forma de vèncer la falta de llibertat és riure-se'n del control, tal com passa als guetos. “Està molt estudiat el riure com a resposta a la por”, explica. És un dels efectes socials de l'humor que és capaç de crear un “nosaltres” i, en conseqüència, un “altres”. Fins i tot una jerarquia dins del “nosaltres”. Per això, depèn com s'utilitzi el riure també pot ser perillós.

La presentació d'El humor y sus límites és, tal com va explicar Maria Dolors Renau al principi de l'acte, una de les activitats que pretenen revitalitzar el centre-estació. Més endavant se'n faran altres. Totes es podran consultar a l'agenda d'elCugatenc.

Notícies relacionades