Josep Canals: “Lamento moltíssim que Sant Cugat no hagi entès el seu poder culturalˮ

Fotos: Jordi Pascual

El galerista santcugatenc Josep Canals va anunciar abans de l’estat d’alarma que la Biennal d’Art Contemporani Català, impulsada per ell l’any 1977, seguiria en peu tot i la decisió de l’Ajuntament de treure-li el suport. En la nova etapa estarà codirigida per la revista Bonart Cultural i farà una retrospectiva sobre l’art emergent del país i els artistes que s’han donat a conèixer a través de la mostra durant els darrers 43 anys. Ara a l’espera de saber quan acaben les restriccions marcades per la COVID-19, Canals explica com s’ha pres la decisió, el sentit de l’aposta i què li sembla la gestió cultural a Sant Cugat.

Com va ser el trencament amb l’Ajuntament?

– Al setembre em van dir que la biennal es faria tot i que s’havia de retocar alguna cosa. Ho vaig acceptar perquè ja en les darreres edicions preveia que l’Ajuntament agafés més protagonisme per així també tenir més suport de la Generalitat, que ara posava uns 12.000 euros d’ajut. També vaig proposar crear un comitè de treball. Vam acordar que en parlaríem més endavant.

Amb aquest acord vaig preparar les bases i des de l’Ajuntament em van respondre que s’havien de canviar algunes coses. No hi vaig posar cap objecció. Al febrer, veient que la situació seguia encallada, vaig demanar que la biennal tingués un format com el que venia seguint fins ara perquè si sortia malament me la carregaria jo com a Galeria Canals. Per això vaig escriure una carta a l’alcaldessa demanant que hi intervingués.

Et va respondre?

– Em va convocar a una reunió uns dies més tard i és allà on em va explicar que retiraven el suport a la biennal perquè consideraven que no funcionava perquè només s’havia fet a Sant Cugat, que el model estava caduc... Però tot això no era veritat. El model no podia estar caduc perquè el que fem és tenir un jurat que selecciona l’art contemporani jove de Catalunya. Es renova a cada edició! També és fals que no fos itinerant. Tot i que l’Ajuntament no va pagar la itinerància, Galeria Canals es va encarregar de fer-ho. Qui va assessorar l’Ajuntament no tenia ni idea de què parlava.

Has rebut molts suports?

– Sí, vaig fer la meva nota de premsa com a resposta. A partir d’aquí vaig començar a rebre suports de Sevilla, Madrid, d’arreu de Catalunya... Professionals del sector, intel·lectuals, polítics... Va ser així com Bonart Cultural va contactar amb mi. En conseqüència, abans de fer-ho públic, vaig enviar una carta explicant que la biennal no desapareixia.

L’Ajuntament va dir en el seu comunicat que faria una nova proposta...

– És l’excusa per carregar-se una cosa, que en aquest cas són 43 edicions d’art jove amb marca Sant Cugat. De fet, jo estava disposat a parlar-ne perquè per edat no podria haver fet gaires edicions més. Tinc la sensació que l’Ajuntament desconeix com es troba el país a nivell cultural i quines mostres d’art jove es fan a Catalunya. A més, a la ciutat ens falten equipaments museístics. Per preparar un projecte com el que plantegen cal temps i no es pot enllestir en un mandat.

Manca de museus? El Museu municipal, Can Quitèria, el Maristany...

– A Can Quitèria es va fer una exposició inaugural sobre l’escola catalana del tapís que era molt bona però després ja no ha tingut cap altra exposició itinerant. Allò està mort si no s’hi aposta. Lamento moltíssim que Sant Cugat no hagi sabut entendre el poder que té dins del món de la cultura. A la ciutat hi ha galeries d’art, fundacions... Quan promocionen la ciutat no ens fan cas! No fomenten que som una ciutat d’art. El panorama a nivell oficial és molt trist perquè sembla que no hi ha cap política d’arts visuals ni veuen què passa al país. Tant al Maristany com a Can Quitèria cal un director.

Com serà la nova biennal?

– Continuarà sent una biennal de país però aquesta vegada organitzada conjuntament entre Canals i Bonart Cultural. En la propera edició, Bonart Cultural tindrà més pes. En aquesta edició, com vam fer l’any 2000, farem una selecció d’artistes que durant aquests anys han començat de zero però ara ja tenen un reconeixement públic important.

Hem demanat al jurat que escullin artistes destacats d’aquests 43 anys de biennal. Seran uns 15 artistes que, de certa manera, serà com el meu testament; la demostració de la feina feta per una petita galeria de comarques. També hem de veure com serà la continuïtat, si seguim amb la convocatòria oberta o si escollim artistes en base a la seva participació en altres biennals més petites. L’objectiu de seguir donant suport als joves segueix vigent.

Com finançareu la part que fins ara pagava l’Ajuntament?

– La part itinerària ja estava coberta perquè són ajuntaments i entitats dels municipis que l’acullen els que posen els recursos, que no en són gaires perquè només és transportar i muntar l’exposició. El principal interrogant era on s’inaugurava. L’Ajuntament no ha volgut que sigui a la ciutat així que, gràcies a la col·laboració de la Fundació Lluís Coromina (de Banyoles), ho farem a la seva seu de Barcelona.

El pressupost que tenim és gràcies a la fundació, a la Generalitat i a alguns espònsors, entre elles una empresa santcugatenca d’inversió artística que s’ha compromès a comprar part de l’obra exposada per un valor de 12.000 euros. M’hagués sabut molt greu que es deixessin perdre 43 anys d’història d’art contemporani santcugatenca.

És una decisió política...

– Sí, però no paren de pifiar-la: amb Pep Tugues, amb la no celebració per ara dels Premis Ciutat de Sant Cugat, amb Sant Jordi traient-me el pressupost per a les lectures poètiques [l’entrevista es va fer abans del confinament]... Malgrat tot, seguirem treballant per la cultura d’aquests poble. Fa uns dies em reunia amb Lluís Ribas per intentar prendre les regnes de la nit de l’art i reimpulsar-la.

Hi ha moltes coses que es fan per entusiasme de la societat civil. A Sant Cugat tenim molta gent potent en l’àmbit cultural: periodistes, editors de llibres, escriptors, poetes, pintors, actors, músics... Tenim dues peces claus: l’Àngels Ribé i el Joaquim Xanxo. Em sap greu perquè sembla que soc l’únic que ho denuncio: Tripartit, l’has pifiat!

Sembla que la gent passa de la cultura a Sant Cugat perquè som una ciutat molt dormitori. Però tard o d’hora hi haurà un esclat cultural perquè ja som una ciutat cultural.

No hi havia cap opció de fer la inauguració de la biennal a alguna sala privada de Sant Cugat?

– Vam mirar-ho al Mercantic però no ho vèiem clar. Cal Gerrer té una sala massa petita per a la biennal. Volíem intentar que es fes, si no la inauguració com a mínim en forma d’exposició d’estiu, al Claustre; però estan per una altra cosa. Em fa la sensació que s’intenten polititzar els espais i, si no poden o no els interessa, no els hi fan cas.

No fas cap autocrítica?

– Bé, és una biennal que ha aconseguit molta projecció tot i estar feta des d’una galeria de comarques i sense els suports –grans mitjans i patrocinadors– que s’aconsegueixen a les capitals. És una proposta que ha representat dignament Sant Cugat i Catalunya. Bona mostra és que la Generalitat ha encapçalat el catàleg des de la segona edició. També l’alcaldia participava en el catàleg, permetent la projecció de Sant Cugat. El contingut artístic depenia d’un jurat dels millors professionals de tota Catalunya. La propera edició en serà una bona mostra perquè servirà per mostrar tots els artistes que van començar la seva carrera exposant a la biennal.

Notícies relacionades