JR Armadàs: “La política i el crim van de la mà en aquest paísˮ

Fotos: Jordi Pascual

La presentació del darrer llibre d’Edicions Xandri, Política criminal, va encetar divendres la tercera edició del festival de novel·la negra Sang Cugat, que s’ha allargat durant tot el cap de setmana. És una celebració múltiple: el primer cop que l’editorial santcugatenca incorpora la política a relats criminals, el cinquè aniversari d’Edicions Xandri, la tercera edició del festival i la primera en què s’hi incorpora el cinema. JR Armadà, que és impulsor de l’editorial, el festival i el mitjà El Cinèfil, en parla amb elCugatenc.

Com valores els cinc anys d’Edicions Xandri?

– Estem molt contents. Va començar com una aventura cultura de l’Eduard Anguita i meva. No ens ho vam plantejar com una feina a temps complet sinó com un complement per fer alguna cosa amb la cultura i les lletres. També era un vehicle per publicar històries que teníem al calaix. En aquests cinc anys hem publicat 14 llibres i seguirem amb aquest ritme de dos o tres llibres a l’any. Ara la Irene Solanic és l’editora que ha substituït l’Eduard però mantenim el plantejament. Quan traiem un llibre busquem que tingui el seu lloc i posar en contacte persones que ja han escrit i debutants.

Heu passat de tradicions catalanes a política...

– Sí, vam fer dos llibres de crims nostrats en què el fil conductor era elements propis de la nostra cultura amb títols com Botifarra negra, Bon cop de falç, El caganer..., coses que nosaltres entenem però que costa d’explicar a persones d’altres països. Reivindicàvem que podíem fer novel·la negra en català i amb referents propis. No cal que l’investigador porti gavardina i visqui a Michigan sinó que el relat pot ser a Castellfollit de la Roca i després d’una calçotada.

Més tard van decidir tematitzar els relats. Hi ha molts àmbits de la societat en què el crim és present, sobretot on hi ha diners i poder. Com un dels llocs on hi ha poder i diners és el futbol, vam dedicar un dels llibres a aquest espai. A la política també hi ha diners i poders: presó, corrupció, terrorisme d’estat, assassinats en estranyes circumstàncies... Per això aquest darrer llibre. Vaja, que la política i el crim van de la mà en aquest país.

Vivim un moment polític delicat i tu mateix, que has escrit el relat titulat Presos polítics, no parles del cas català.

– Tot i que hi ha relats que sí que en parlen. Quan em va tocar aquest tema vaig pensar que el més fàcil potser era escriure alguna cosa relacionada amb els presos polítics actuals però, com soc periodista, això seria parlar de la realitat. Em resultaria incòmode parlar des de la ficció d’uns fets que passen en la realitat. Hauria traït la ficció o el periodisme, segurament el segon.

Per això he buscat altres vies i he buscat la inspiració en el cinema. El meu relat de presos polítics s’estableix en un món imaginari i incorpora homenatges a pel·lícules com Algunos hombres buenos o Star Trek.

Com heu fet la tria d’autories?

– Sempre busquem persones que tinguin a veure amb la temàtica. Des del principi vam voler polítics però molts dels que estan en actiu van preferir no fer-ho, suposo que per prudència. Els que van acceptar són expolítics o polítics que no estan en primera línia, com Antonio Baños, Marina Geli o Esperança Camps. A més, no tothom havia escrit ficció abans. Per exemple la Marina Geli no ho havia fet però se n’ha sortit molt bé.

També hem incorporat periodistes, que ja sabem que escriuen bé, el que no vol dir que dominin la ficció. Són persones vinculades a l’actualitat i molt inquietes. La tercera vessant és la de barrejar-los en autors que ja han escrit novel·la negra, com Enric Marín, guanyador del premi Crims de Tinta. A partir d’aquí fem un sorteig dels noms dels capítols i els donem dos mesos per escriure els relats.

La presentació del llibre va donar el tret de sortida al Sang Cugat. Com ha anat l’edició d’enguany?

– Molt bé. Hem aconseguit ser una referència més en el panorama festivaler català de la novel·la negra. Hem aconseguit que el públic assistent sigui meitat de dins i meitat de fora, és a dir, que hi ha un grup de fans que es va movent de festival en festival. Totes les xerrades van ser plenes.

Estem satisfets per haver incorporat el cinema a la iniciativa. Des de la desaparició del festival de cinema negre de Manresa, hi havia una mancança al país. De moment, hem posat el nostre granet de sorra i ja veurem si es converteix en una cosa més gran. Aquest any hem tingut cinc pel·lícules, triades per la seva qualitat i per ser de llocs diferents del món.

No sabeu cap on portarà la introducció del cinema?

– No. Tenim la incògnita de com quedaran els Cinemes Sant Cugat al setembre que ve. De moment hi ha una pròrroga en la gestió. És possible que al setembre ja hi hagi una altra empresa encarregant-se dels cines però no és segur. La nostra voluntat és continuar i créixer pel que fa al cinema.

Per mantenir la flama viva, feu altres activitats durant l’any.

– Amb Sang tot l’any volem fer més actes però de moment no tenim res previst perquè dependrà de les novetats. Possiblement abans de Nadal farem alguna activitat i per Sant Jordi una altra.

Quines dificultats i coses positives us heu trobat en aquests tres anys?

– La resposta del públic és bona. Els autors i les editorials estan encantats de venir. Aquest any han passat més de 20 escriptors de novel·la negra per Sant Cugat. Ara bé, començar de zero sempre costa i segurament necessitaríem més pressupost. Però l’Ajuntament ens ha ajudat i Cal Temerari ens deixa l’espai. Anem bé però per créixer necessitarem més recursos i més mans. És normal que en una etapa inicial estiguem així. Tampoc seria normal començar un esdeveniment anant a parar la mà a l’administració.

Notícies relacionades