Publicitat

La crisi de darrere dels escenaris

Fotos: Localpres i cedida per Bernat Llunell

Prorrogar els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) més enllà del 30 de juny, exonerar els treballadors afectats del 100% de les cotitzacions, ajornar el pagament d’impostos, aconseguir una reincorporació esglaonada i flexible... El món de la cultura porta tres mesos sense gairebé activitat i fa una crida a prendre mesures per evitar que s’enfonsi. Perquè no només es tracta dels artistes afectats pel tancament de teatres, cinemes i museus –i la seva reobertura gradual i condicionada– sinó també de tota la indústria que hi ha al darrere: tècnics d’il·luminació i so, programadors...

El dilluns al migdia uns 300 vehicles van participar a una marxa lenta a Barcelona per demanar mesures que facin suport a la indústria de l’espectacle, que s’enfronta a una crisi sense precedents després de mesos sense facturació i una recuperació que no arriba. La cancel·lació de la majoria de festivals deixa les empreses i autònoms a l’espera de la temporada de congressos i de teatre, amb els dubtes sobre fins quan s’allargarà la limitació de l’aforament i si un rebrot de COVID-19 a la tardor suposarà el tancament dels teatres i, en conseqüència, un any perdut que pot portar tancaments d’empreses i acomiadaments.

“Amb la cancel·lació del Mobile World Congress es van iniciar un munt de cancel·lacions així que no hem tingut gairebé activitat des del febrerˮ, explica Martí Cortijos, autònom santcugatenc resident a Figueres que es dedica a la il·luminació d’esdeveniments, “tot i que en un principi l’activitat es comença a reprendre al juliol, la temporada de festivals s’ha perdut i només he aconseguit una feina puntual al Festival Grecˮ. Tot i ser autònom, acostuma a treballar sempre en els mateixos projectes d’empreses diverses però ara no només s’ha aturat l’activitat sinó que tampoc sap quan es podrà reprendre ni amb quin format per garantir les mesures de seguretat.

Cortijos ha calculat que hores d’ara factura un 70% menys i per això s’ha hagut d’acollir a un cessament de l’activitat que li permet cobrar un 70% de la base cotitzada i no pagar la quota d’autònim fins al juliol. “He aprofitat per estudiar i treure’m certificats i títolsˮ, explica tot reconeixent que li agrada ser més temps a casa perquè abans treballava més de 200 dies a l’any, “però si la situació no millora començaran a tancar empresesˮ. Segons l’il·luminador, les poques opcions que té el sector és en l’àmbit de la televisió perquè només s’han mantingut festivals que han de justificar subvencions i, així i tot, per fer-los han hagut de fer moltes adaptacions.

La davallada encara ha estat més important per a Stage llums i so, una empresa santcugatenca que es dedica a la sonorització i il·luminació d’esdeveniments. Bernat Llunell explica que aquest juny tenen previst facturar un 90% menys. Tot i que han recuperat part de l’activitat, bàsicament treballen per fer streamings i festes privades. Els actes cancel·lats i postposats per part de l’administració pública, en ser anul·lacions per força major, no tenen cap clàusula per cobrar un percentatge del que estava previst.

Per això han hagut de tramitar un ERTO que permet cobrar de l’atur un 70% dels salaris i mantenir la cotització. Calculen que podran mantenir aquest ritme fins al setembre però, a partir de llavors, la situació es complicaria. Esperen que la temporada teatral que començarà a l’octubre els permeti salvar l’any però amb les advertències d’un possible rebot temen que un nou confinament torni a aturar-los l’activitat totalment. “Ara comencem a sortir coses però són concerts de petit formatˮ, explica Llunell, “els teatres no saben com començaran ni amb quin l’aforament, el que és important per saber quins artistes pots portarˮ.

L’estratègia seguida per molts equipaments culturals, com el Teatre-Auditori, de postposar molts dels espectacles de la temporada té un doble efecte. D’una banda, es garanteix l’activitat per a la temporada següent. D’altra, en ajuntar-se amb una temporada encara no programada, aquests espectacles seran bona part de la programació i, per tant, l’any vinent les empreses potser treballaran una mica més però no recuperaran tots els diners que han deixat d’ingressar enguany. “També s’ha de tenir en compte que hi ha espectacles que no es poden postposar si no s’allarguen les giresˮ, argumenta Llunell, “per això ha d’haver molta ajuda pública i que aquesta també tingui en compte els tècnicsˮ.

Com ells, l’empresa santcugatenca Gestió Cultural també ha hagut de fer un ERTO perquè han tingut els sis tècnics de so, llum, exposicions i infraestructures aturats durant dos mesos. Dels sis, dos tenen un ERTO parcial per tal de poder assumir les poques feines que els van sortint però són conscients que com a mínim fins setembre no podran engegar tota l’activitat de nou. Així ho explica Martí Bosch, que preveu recuperar les activitats amb públic al juliol i que reconeix que les exposicions són les primeres activitats que han pogut reactivar.

Gestió Cultural és l’encarregada de gestionar els Centres Culturals dependents de l’Ajuntament i aquest treball l’han pogut mantenir des de casa, proposant activitats digitals. “L’activitat presencial s’ha aturat i hem hagut d’adaptar-nos, el que ha suposat programar menys cursos i apostar per propostes digitalsˮ, explica, “també hem adaptat el teatre de Mira-sol per poder fer concerts en streaming i ha tingut bona acollida tot i que la gent té ganes de directeˮ.

L’administració pública, com no pot presentar ERTOs, presenta tres situacions diferenciades. La primera, la de les persones en plantilla, que han seguit teletreballant i cobrant tot i l’aturada d’activitats. La segona, la de serveis externalitzats que es poden ajustar al teletreball i que, per tant, s’han mantingut amb les adaptacions. La tercera, la dels serveis que no podien seguir, que han tingut o la suspensió temporal de contractes o directament la no realització de contractes menors.

Cortijos, Llunell i Martí coincideixen a dir que cal més suport de l’administració ja que fins que la Generalitat ha presentat una prestació extraordinària per als subministraments bàsics per a professionals de la cultura, l’únic suport real que tenien les empreses eren els ERTOs. Si la indústria de l’espectacle sempre ha estat vinculada a l’estacionalitat, ara suma un repte de supervivència immens com és la cancel·lació d’espectacles i Festes Majors però també l’aturada i disminució de l’activitat de sectors en què també treballen com el turisme.

Notícies relacionades