Publicitat

L’estiueig santcugatenc ja perdut al tercer quadern del GEL

Foto: Jordi Pascual

El Grup d’Estudis Locals (GEL) acaba de publicar i presentar el tercer quadern temàtic, una publicació monogràfica que van engegar al 2017 i que en la nova edició explica la història de l’estiueig en clau local. L’historiador Domènec Miquel ha presentat el contingut del nou llibre en un acte celebrat dimarts a la tarda al Museu municipal i on ha reivindicat Sant Cugat com el municipi del Vallès amb la casa d’estiueig més antiga del Vallès Occidental, situada al carrer Major i datada del 1879.

L’historiador diu que l’estiueig, entès com una classe benestant que es desplaça a altres municipis, va créixer a Sant Cugat a partir del 1888 quan la fil·loxera va acabar amb camps i això va fer que les propietats optessin per llogar barat. Els estiuejants que arribaven al poble en aquella primera època no eren la burgesia més benestant sinó la petita burgesia que, sobretot, es dedicava al comerç i necessitava ser a prop de Barcelona per seguir treballant mentre una part de la família –generalment la dona i els fills– restaven a la casa d’estiueig.

És a principis del segle passat que Sant Cugat es posiciona com a poble d’estiueig. Els barcelonins comencen llavors a construir les seves segones residències al que ara és l’Eixample Sud. Hi ha un nou eixample a la Plana del Pi del Cos –el barri del Monestir– tot i que aquí la majoria de cases són primeres residències gràcies a la venda de propietats per part del senyor Coll, que tenia la titularitat de la majoria de terrenys.

Més a lluny del poble es va intentar fer una urbanització a la font de la Rabassada, zona que es va anar popularitzant primer amb l’hotel del Rabassalet i posteriorment amb el Gran Hotel i el Casino, que també incorporava un parc d’atraccions. L’activitat d’aquests grans equipaments va desanimar els estiuejants que buscaven un destí tranquil i que van buscar terrenys on construir a Can Bell i rodalies.

Les altres zones d’estiueig començades a construir ara fa aproximadament un segle, explica Miquel, van ser primer la Floresta i després Valldoreix. La Floresta va estar carregada de veïns de Gràcia i persones influenciades pel socialisme utòpic i l’anarquisme, el que va suposar que el primer model pensat fos el de colònia bosc. Aconseguir l’estació de ferrocarril al 1925 també va suposar l’arribada d’una burgesia més individualista tot i que, segons l’historiador, la primera etapa explica moments com l’etapa hippy.

A Valldoreix, a diferència de la Floresta que es va construir bàsicament en base a la venda de terrenys de la finca de Can Buscarons, la urbanització va dependre de cinc finques i la disputa entre els seus propietaris. Al parer de Miquel, el perfil d’estiuejant era més individualista que el florestà. L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, que tot just ha celebrat el seu centenari, va ser determinant en la urbanització i en la consecució de l’Entitat Local Menor, predecessora de l’actual Entitat Municipal Descentralitzada (EMD).

Mira-sol és l’altre districte que s’explica en part gràcies a l’estiueig. Es va començar a impulsar als anys 40 del segle passat com una extensió de Valldoreix, tot i que finalment es va optar per no mantenir el vincle administratiu. A partir dels anys 60, però, la majoria de cases d’estiueig van quedar deshabitades, convertides en primers habitatges o derruïdes per fer edificis. L’arribada del cotxe va fomentar l’estiueig a les zones de costa i en qüestió de poques dècades Sant Cugat va deixar de ser una ciutat d’acollida d’estiuejants fins al punt que al canvi de mil·lenni l’estiueig ja era anecdòtic i record del passat. Gran part del creixement de Mira-sol, per tant, ja va ser directament a base de primeres residències.

La transformació de la ciutat, argumenta Miquel, també va suposar un canvi de paradigma per als barris, que no tenien gairebé equipaments ni botigues. Sant Cugat s’enfronta encara avui dia a realitats dissenyades per a l’estiueig però que han esdevingut barris on resideixen persones durant tot l’any.

Reivindicació del patrimoni vinculat a l’estiueig

Jordi Casas, president del GEL, diu que la tercera edició dels quaderns recupera bona part de la feina que ja es va fer per a celebrar el centenari de l’arribada del ferrocarril a la ciutat ja que és en bona part aquest mitjà de transport el que va facilitar l’estiueig. D’aquella època queden torres i masies arreu de la ciutat i Casas fa una crida per a recuperar-les per a fer un ús social, com ja passa al Xalet Negre i s’ha anunciat que passarà al xalet de la cruïlla entre l’avinguda Cerdanyola i l’avinguda Torreblanca.

La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, també ha acudit a la presentació del tercer quadern del GEL i ha posat en valor la recuperació del patrimoni històric amb la possibilitat de fer equipaments on es mantingui la vida social que ja contemplaven els edificis en la seva primera construcció com a viles on passar l’estiu. En aquest sentit ha valorat que l’entitat fa una bona feina per mantenir viu el llegat, el patrimoni i la història.

Notícies relacionades