Publicitat

Por i infidelitats a la primera nit de Lectures a la Fresca al Claustre

Fotos: Jordi Pascual

La nit ha començat amb la por, convertida en cartell i personificada en os de peluix, trucant a la porta del Claustre i ha seguit amb un matrimoni discutint i fent riure per totes les infidelitats que l’han portat al divorci. La primera nit de les Lectures a la Fresca –Confitades en aquesta edició del 2020– ha ajuntat propostes escèniques –tant pel text com per l’escenografia, que en els dos casos ha estat senzilla– ben diferents però amb dos grans punts en comú: les dues són obres santcugatenques i giren al voltant del confinament.

Amb la solvència de qui es dedica al teatre –habitualment com a actriu i per segona vegada (primer a les Lectures) com a autora i directora–, Martina Vilarasau ha optat per un monòleg en forma de diàleg. La por ha estat el personatge fictici que ha acompanyat la protagonista, representada per l’actriu Gisela Figueras, que ha hagut de combinar la pausa amb la paranoia d’una dona a moments histriònica pel seu propi confinament.

Enfrontant-se a la pandèmia de la por quan aquesta apareix a casa seva, ...I em pica la porta ha convertit fragments del monòleg en una narració de la conversa entre la protagonista i els seus temors, un camí cap a la superació, representada sobre l’escenari amb un desvestiment gradual: la careta protectora, la disminució de la distància... fins acabar traient-se el vestit protector per quedar-se amb un top i uns pantalons fluorescents que simbolitzen la superació d’aquesta por.

Deia Martina Vilarasau fa uns dies a aquest diari que no havia pensat en el paper determinant de la por durant la pandèmia de la COVID-19. Sembla increïble que, sent així, hagi pogut travar una història en què no només la por és present sinó que és la pandèmia; esdevenint així una obra atrevida i atractiva –amb permís de totes aquelles persones que esperaven veure teatre clàssic, en què el moviment, les llums i els complements d'attrezzo i escenografia han esdevingut elements indispensables perquè la protagonista venci la por i el públic ho hagi celebrat entre aplaudiments.

Potser per la seva condició d’escriptor de novel·les i contes, menys espectacular en quant a moviments i attrezzo ha estat Víctor Alexandre amb l’obra Marit i muller, dirigida per Dolors Vilarasau. En aquest cas, un matrimoni heterosexual, representant per Carles Martínez i Míriam Alamany, s’han assegut a una taula en ple confinament per parlar de les infidelitats que els han portat a la ruptura. Tot i que el primer és l’infidel original, ella també ha tingut les seves pròpies aventures, trobades sexuals que expliquen en una conversa en què el diàleg pesa més que el gest.

I és en aquest continu de paraules intercanviades que l’obra, més clàssica –o si més no més propera a la novel·la– que l’anterior, ha aconseguit arrencar el riure de bona part del públic quan els dos personatges han acabat parlant de la mida del penis d’una de les parelles sexuals d’ella o de la decisió d’ell de festejar amb una dona casada amb un amic seu.

Clar que les relacions –i especialment els matrimonis– es trenquen deixant molts moments positius, un construir plegats que, tot i que queda enrere, segueix sent patrimoni comú de les dues persones que en algun moment es deien que s’estimaven i marxaven al llit –o a qualsevol altre lloc– amb una celeritat que només pot activar el desig. El record dels temps feliços de la parella també han aparegut en la conversa entre Marit i muller.

Les Lectures Confitades s’han hagut d’adaptar a la pandèmia no només amb el contingut, sinó també amb el format. Per això l’escenari de les tres nits és el claustre i amb una entrada de 10€ que es destina a projectes socials que lluiten contra la COVID-19. Per a totes aquelles persones que no podien acudir-hi, la representació també s’ha emès pel canal de YouTube de l’Ajuntament. El mateix passarà amb les properes dues Lectures, el 16 i el 23 de juliol.

Notícies relacionades