Sant Cugat ciutat de crim

D'esquerra a dreta: Gemma Artasu, JR Armadàs i Carles Martín. Foto: Patricia Cirera

Ahir dia 5 a la tarda va tenir lloc l’acte que dóna per començat el festival de novel·la negra Sang Cugat.

Després d’una breu introducció de J.R. Armadàs, escriptor i organitzador del festival, es va donar pas a una tertúlia juntament amb Gemma Artasu, escriptora autora de Mariona Cohen i, Carles Martín, metge forense i escriptor.

Gemma Artasu va parlar de Henning Mankell, escriptor de novel·la negra, i sobre el recurs que utilitza l’escriptor de treure a la llum l’altra cara de Suècia. Ho va comparar amb el Nova York dels anys 30, en el que es barrejava el glamur de l’època amb el crim dels barris més decadents, del qual parlava James Cain. Sense dubte, per ella el pare de la novel·la negra és Shakespeare i va posar com a exemple Hamlet. Altres referents de novel·la negra que va mencionar són Cain, Chandler i Hammet. Artasu no veu tan lluny Hamlet del segle XXI. El clàssic de Shakespeare se situa a Dinamarca i apareix la frase “alguna cosa està podrida a Dinamarca”, la qual cosa no està mal encaminat donat que actualment Dinamarca és el país on es produeixen més agressions sexuals, segons mencionava Artasu. “La realitat és una gran novel·la negra. Res no és el que sembla, tampoc a Sant Cugat”, concloïa Gemma. Amb la frase de Carles Martín feta en una entrevista: “Quan treballava als jutjats de Rubí, de cadàvers a Sant Cugat en vaig aixecar molts”, va donar-li pas.

Carles va explicar que és escriptor de novel·la negra de forma natural donat la seva feina professional. Com a sotsdirector de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, assegura que “els nivells de claveguera que teníem abans, els seguim tenint”. Segons una dada curiosa que va oferir Carles, a Sant Cugat hi ha una ràtio molt alt de metges forenses. Hi ha uns 10-15 a la ciutat. Casualitat? Gemma ho va qualificar de “càrrega simbòlica”. Carles també va aprofitar per avançar coses de la sèrie de televisió Nit i dia en la qual ha col·laborat com a assessor.

Per obrir boca, JR Armadàs va avançar com anècdota que en el seu últim llibre, La cicatriu del fill, vincula el Mossèn Blai en un tiroteig que succeeix al Monestir... Segons ell ho va fer com a petit homenatge a les coses i persones que formen part de la ciutat, en comptes de buscar la inspiració o l’escenari fora de Sant Cugat.    

Com va dir Armadàs al principi, hi ha diferents colors del negre alhora d’escriure aquest tipus de gènere. Mentre ell se centra en el crim, Gemma va comentar que ella en la novel·la que està preparant se centra en la perspectiva interior del personatge, com si l’espiessis i el poguessis observar des de lluny.

Una observació que va fer Carles sobre visibilitzar l’aspecte del personatge fora de la feina és que és un recurs més utilitzat a Espanya que no pas a Estats Units.

Què tenen en comú tots tres? Els seus crims succeeixen a Sant Cugat. Preparats?

Acabo com va acabar l’acte ahir Gemma Artasu amb una frase de Hamlet. “Traieu els morts, aquesta escena és apte per un camp de batalla perquè aquí no hi escau”.

Aquí teniu l’entrevista que li vam fer a JR Armadàs amb motiu del festival. També la crònica prèvia que vam publicar com aperitiu

Notícies relacionades