Sergi Selvas: “L’art contemporani és un espai de reflexió obert a pensar d’una manera diferent”

Fotos: Jordi Pascual

El proper cap de setmana se celebra la tercera jornada FesCamp, el projecte d’activació i articulació de processos pedagògics i artístics al voltant de la sostenibilitat i el territori que suma artistes, mediadors i agents locals. En el marc de la jornada, que durarà de divendres a diumenge, es presentaran els projectes que s’han desenvolupat en la present edició, que ha passat a ser biennal i amb menys artistes per poder desenvolupar millor la seva tasca. Sergi Selvas n’és un dels impulsors amb qui parlem dels canvis des de la primera edició del 2014 així com dels objectius, reptes i oportunitats del FesCamp.

Quan el FesCamp va començar a caminar al 2014 es va fer a Mira-sol en el marc del Mira-sol Fem Ambient. Què queda d’aquella primera experiència?

– La primera edició es va fer només a Mira-sol però al 2015, en la segona edició, ja es va ampliar a altres barris com Valldoreix i La Floresta. Ara, amb la novetat de ser biennal, agafa pràcticament tot Sant Cugat amb fins i tot la frontera amb Cerdanyola i Rubí i Collserola.

Manteniu l’objectiu?

– Sempre és el mateix. Volem obrir un espai de reflexió sobre la sostenibilitat, el medi ambient i el canvi climàtic. També volem vincular-lo a la justícia social pels aspectes de caire social que tenen aquests temes. Tot això es mostra amanit i treballat des de la pràctica artística.

Quina relació manteniu amb entitats i l’administració?

– Sempre diem que la cultura, la pràctica artística i l’art contemporani han de tenir un suport ciutadà i ha de servir a la ciutadania. Com mai té ànim de lucre, almenys en l’art que nosaltres fem, sempre ha de tenir el suport de les administracions i empreses. Entenem que és responsabilitat de tots fer arribar l’art sense fer de pagar per veure’l.

Organitzar el projecte deu portar molta feina. Com us organitzeu?

– Som quatre persones, Marta Carrasco, Marta Serra, Joana Calsamiglia i jo. Portem dos anys treballant això. Si ho hem canviat a biennal és perquè enteníem que precisava d’un esforç i un treball conjunt amb les entitats i agents locals més extens. El FesCamp sempre havia funcionat com una convocatòria oberta per a artistes en què es donaven tres o quatre mesos per treballar amb una entitat per acabar presentant-ho a la jornada final. Al 2016-2017 hem obert el temps i els artistes han pogut treballar pràcticament un any. Seguim tenint aquest moment de presentació, com és la jornada.

Quants artistes han participat?

– Aquest any tres artistes, Laia Ramos, Quim Packard, al qual s’ha sumat la Caterina Almirall, i Nus Teatre, que col·labora amb l’Aina Hache. Abans se seleccionaven més artistes. Enguany n’hem fet tres per professionalitzar. Volíem dotar-los de més recursos perquè enteníem que els demanaven més temps i calia una remuneració justa.

Com es trien els artistes?

– Es fa una convocatòria oberta, que vam fer al maig-juny. Es van presentar unes 40 propostes, de les quals en vam seleccionar tres.

Cadascú presenta el seu projecte i vosaltres el valoreu?

– No ben bé. Presenten uns interessos explicant que els interessa la sostenibilitat des d’un punt de vista concret. Tenim en compte si són artistes locals; Nus Teatre, per exemple, són d’aquí. Els tres artistes representen diverses maneres de treballar i diversos interessos, sempre en el marc de la sostenibilitat i el medi ambient.

Quin balanç fas del treball dels tres artistes?

– Ha sigut dur perquè hem sigut molt ambiciosos en el treball amb les entitats. És costós perquè requereix molt de temps i converses. El FesCamp no acaba amb aquesta jornada sinó que és un treball que s’allarga en el temps. Els artistes continuaran treballant fins a final de curs i farem alguna activitat al setembre perquè entenem que la reflexió no es pot enfocar només en una jornada. Cal aconseguir que aprofundeixi més.

Art i sostenibilitat en l’ideari més comú són conceptes separats. Quin tipus de projectes són?

– Poden ser conceptes no separats però tenim la idea de l’art contemporani centrada a les arts visuals, l’escultura, el vídeo... Volíem convidar artistes que no fossin només visuals. La Laia Ramons, per exemple, treballa les lluites ecologistes que hi ha hagut al territori i el seu impacte amb diverses entitats. El Quim Packard i la Caterina Almirall treballen el tema del senglar, que genera debat no només a Sant Cugat sinó arreu de Catalunya. Ho treballen des de la idea d’allò salvatge; la relació que tenim amb la natura; qui té més drets, el senglar o l’home,... Ho fan des de la performance. Nus Teatre fa teatre social i ens interessava perquè obrim el camp de la practica artística contemporània cap a les arts escèniques.

Com es pot finançar tot això?

– Tenim un conveni amb l’Ajuntament. Enguany hem incorporat Sorea, empresa que gestiona l’aigua a Sant Cugat, amb qui hem convidat a participar el col·lectiu santcugatenc Territoris Oblidats. Entenem que l’empresa privada no és només una institució, també són els treballadors, que alhora són ciutadans. Ens semblava interessant poder treballar des d’aquest nivell. També tenim un conveni amb HP però a través de l’Ajuntament.

Aposteu perquè els artistes rebin diners per la seva tasca al marc del projecte.

– L’artista és un treballador més i, per tant, necessita estar remunerat. Per convocatòria ja se’ls hi remunerava el treball. Els que hem convidat després també ho estan. L’artista ha de poder viure.

Hi ha molta gent que no concep així?

– Sí.

Què podrem veure a la jornada del cap de setmana?

– Com a novetat, hem passat d’un a tres dies, començant divendres per la tarda i acabant diumenge al migdia. Divendres hi haurà un taller de construcció d’una yurta, una tenda d’estil mongol, en què parlarem d’habitatge. Laia Ramos farà la presentació del seu projecte amb una acció musical i poètica en què es recitaran els relats de les lluites. Després es farà, per tancar el dia, la presentació més formal.

El dissabte és el nucli. Hem intentat oferir diverses activitats per a tots els públics. Comencem amb un taller familiar amb Mechu López Bravo, un artista que ve de Xarxa Transversal que vincula diversos projectes del territori. A les 11 començarà un vermut tertúlia informal com a espai de trobada dels agents que han participat al FesCamp juntament amb els artistes. No es tracta només de valorar com ha anat sinó també plantejar reptes de futur. Després es farà un taller d’amanides familiar amb l’Ortiga, com a preparació de l’entrant del dinar popular que es farà després. El dinar ecològic i amb menú vegetarià es farà amb la Civada.

Com a novetat d’enguany, a la tarda de dissabte hem convidat un col·lectiu internacional, Tools for Action, que treballa temes de canvi climàtic i sostenibilitat. Proposarà un taller d’inflables que han fet servir, per exemple, a les manifestacions de la cimera del canvi climàtic de París. Serà un taller lúdic per mostrar com podem lluitar contra el canvi climàtic des de les arts visuals. El dia acabarà amb Nus amb la presentació del seu projecte.

Diumenge es fa una caminada que comença a les nou a plaça Barcelona i acaba a La Floresta. S’ha de ser puntual. Des d’allà Territoris Oblidats ens acompanyarà fins a La Floresta on el Quim Packard i la Caterina Almirall faran la seva performance.

Passar a una jornada de tres dies, que el projecte passi a ser biennal... Els canvis venen de l’anàlisi de les mancances de les primeres edicions?

– Sí, vam veure que el treball amb les entitats necessitava més temps si es volia fer bé i profundament. Això ens ha permès tenir més temps per escollir els artistes i que treballin. Com a diferència dels anteriors FesCamp, hem anat organitzant activitats amb col·lectius i entitats perquè entenem que no s’acaba amb la jornada.

Ha passat de ser un programa tancat a ser un curs?

– Sí, preferíem fer-lo com un cicle.

En base a l’experiència d’aquesta nova edició, què creieu que heu de millorar?

– Podem intuir millores però encara és d’hora. La jornada és un punt d’inflexió, i encara ho serà més el final del curs. Serà llavors quan analitzem què pot canviar. Previsiblement seguirem amb la línia de treball allargat en el temps i amb menys artistes però més remuneració. Seguirem treballant amb les entitats locals tot i que ens hem adonat que quan es tracten temes que afecten a tot el territori treballar amb entitats molt locals et limita. Ens interessa, de cara al futur, posar en contacte entitats de Rubí o Cerdanyola amb les de Sant Cugat. La frontera és administrativa però no és humana. La sostenibilitat i el medi ambient s’estén més enllà dels límits administratius de la ciutat.

Ho heu començat a fer?

– Hi ha converses tot i que no hi ha entitats amb les quals haguem treballat. Laia Ramos, per exemple, al seu projecte ha plantejat l’autopista com a frontera. Planteja com els espais construïts generen un imaginari i identitat amb el territori diferent. No és la mateixa identificació amb el territori la que pugui tenir una persona que viu al centre de Sant Cugat que una que viu al costat de l’autopista o una que viu a Collserola.

A nivell social, crieu que la gent us coneix o encara hi ha moltes persones que no saben què és això del FesCamp?

– Treballar des de les arts contemporànies sempre és una dificultat afegida. Sempre ens ha costat explicar com es poden treballar aquests temes des de les arts visuals. Quan vas a una entitat i els hi dius que anirà un artista, sovint tenen la imatge que anirà algú que els farà pintar. Volem trencar amb això.

Fins que no t’ho trobes i comences a treballar, no veus que és possible canviar-ho. Hi ha entitats que ja han vist que és possible treballar d’una altra manera i que veuen que l’art contemporani no és només pintura i escultura però és una cosa que no se soluciona en un esdeveniment d’un dia ni amb quatre tallers. Entenem que el FesCamp és comunitari perquè coordina i gestiona tots els elements que, allargats en el temps, fan un projecte comunitari.

En l’imaginari col·lectiu l’artista és un personatge que treballa sol al seu taller. En canvi, vosaltres plantegeu treball amb les entitats. És un canvi de concepte.

– Sí. Entenem l’art contemporani com un espai de reflexió obert a pensar d’una manera diferent. Jo, que sóc artista, m’interessa l’art perquè crea espais especulatius en què no has de seguir unes normes. Quan obres l’espai, et permet pensar i reflexionar d’una altra manera. No només l’entitat implicada gaudeix d’això sinó que el treball que se’n deriva és enriquidor per a la resta de la gent amb la presentació o activitats conjuntes.

La gent s’apropa a l’art o més bé li és igual?

– Sempre hi ha un problema de classificacions. Des de les institucions artístiques i els centres d’art es treballa per a un públic. Diuen que han de generar públics que consumeixin aquell art. És una afirmació perillosa perquè no deixa de ser la creació de consumidors. Nosaltres no volem consumidors, no ho entenem així. Sempre juguem fora de la lliga institucional però sense acabar en la part de fer tallers a centres cívics, on també es fa bona feina. Hi ha exemples al territori que demostren que un taller de pintura per a dones genera més caliu i comunitat que qualsevol altre tipus de cosa.

No es tracta de classificar una tipologia d’art sinó els seus objectius. Pretenem que, quan anem a una entitat, no es plantegi des de bon principi què es vol fer. No s’ha de pensar en la forma sinó en el contingut. La forma ja sortirà.

Aquesta concepció també trenca la idea que diu que per entendre l’art n’has de saber.

– És una cosa contra la qual tots els artistes hauríem de lluitar. Sempre que he fet tallers sobre l’art i m’han dit que quan van a una exposició la volen gaudir, els he dit que per a això no cal saber història de l’art. Ningú t’ha de dir que una cosa és més bona que una altra. Des de les institucions sobretot hi ha la tendència a dir quin és l’art que val i quin no. Això no ho pot dir ningú! El ciutadà ha de gaudir en funció dels seus gustos. Es tracta de donar eines per ser més crítics. Així, la gent pot venir al FesCamp i dir que és art contemporani i li encanta i, quan vagi a una exposició, ho relacioni amb els paràmetres per dir si li agrada o no.

Notícies relacionades