Trànsit

Imatges promocionals

Jaume Claret Muixart i Maria Noguer | A les 11 estem "sopant" un iogurt a la cuina de l'hostal, cansats, saturats i amb una ximpleria a sobre que ens fa riure per qualsevol cosa comentem el dia d'avui que es pot concloure amb poques hores de son, menjars desordenats i quatre pel·lícules on curiosament, tres d'elles ens presentaven escriptors com a protagonistes i temes comuns com la dificultat de crear i obrir camí en el món de l'art, la quarta, d'una directora catalana i coneguda nostra, Meritxell Colell, que ens ha presentat Con el viento.

Dovlatov Alex German Jr.

Nou del matí, ens trobem davant de la pantalla on el rus Alexey German ens presenta el seu nou treball de dues hores ambientat a una Rússia de l'URSS just després de posar fi a la segona guerra mundial. Donant-nos a conèixer un protagonista fred, desmotivat i perdut dins del món de l'escriptura, Sergei Dovlatov (Milan Maric) no acaba de trobar el seu lloc dins de l'època fosca en la qual es troba.

El film ens mostra la dificultat d'obrir-se un camí en un món on la competència i la pressió per buscar la perfecció de l'obra enfonsen el personatge durant la setmana més negra de la seva vida professional on tampoc ajuden els esdeveniments que passen en el seu entorn personal.

Trànsit Christian Petzold

Fresca, emocionant i curiosa pel·lícula ens dóna llum a un personatge principal on la necessitat de fugir d'una Alemanya amb guerra el porta a Marsella. Allà comença una gran entrada i sortida de personatges (destacant la impecable Paula Beer) deixant un rastre al protagonista Georg (Franz Rogowski) que li faran sorgir el dubte de continuar la seva fugida cap a Mèxic o quedar-se en un lloc on ja ha generat el seu ambient.

Admirant el treball del director Christian Petzold que magistralment convida a escena dos ambients completament oposats on dins de ciutats actuals introdueix uns interiors i personatges que recorden els aires de la segona guerra mundial. Destacant el ritme variant com el d'una dansa, causa una intensa atenció cap a la història comparable amb la immersió d'un llibre que t'atrapa.

Eva Benoit Jacquot

Ara més que mai és moment que aquests directors amb una extensa filmografia, però que la seva època d'or ja ha passat i ara realitzen de tant en tant una pel·lícula amb intensions modernes, deixin pas als joves, que són qui porten la frescor i l'oportunitat de noves fronteres.

Aquesta afirmació és una generalització, però recau sobre casos com el director Benoit Jaquot que ha presentat a Berlín Eva, interpretat per la sempre excel·lent Isabelle Huppert i Gasparad Uillel que arriba a un bon nivell.

Però les interpretacions, marcades per la ombra del guió, no brillen gràcies a la penosa direcció del director francès, que intenta aportar modernisme en un tema prou vist els últims anys, curiosament en directors francesos que l'han treballat més dignament. El tema: la modificació de la femme fatale i la passió i el sexe com coses que et transporten a la profunditat més difícil de suportar.

No tan estranyament, la pel·lícula es referència, de forma massa evident, en films com la passada Elle, també amb Isabelle Huppert, de Paulh Verhoven, o l'última fase de la filmografia d'Olivier Assayas, sobretot l'ús del tren, com a element estètic. Però a diferència d'aquests films, Eva no transmet ni aporta res, sinó que es queda en la fredor que busca i la indiferència dels espectadors.

C-

***

Con el viento Meritxell Colell

La primera pel·lícula entre ficció, documental i dansa de Mertixell Colell és un cant a la reflexió gràcies el pas del temps en la calma del lloc on vas deixar les arrels.

Per transmetre la tranquil·litat i el pensament produït per la memòria, però també la tensió i la distensió, la directora catalana s'ajuda amb el control del ritme, que s'accelera en certs conflictes o punts de canvi, i s'alenteix amb l'ajuda de les muntanyes, la plana de Burgos i Palència i les escenes de dansa, marcades per una llum expressiva i ofuscada, interpretades per la ballarina i ara actriu Mónica Garcia.

El paisatge salvatge i dur, no pas oníric, però si fascinant, s'acompanya constantment dels canvis de lluminositat i els vents que fan volar branques i fulles per explicar la història d'una ballarina professional que a causa de la mort del seu pare ha de marxar d'Argentina i tornar a la seva terra, d'on feia temps havia marxat, per tornar a conviure i relacionar-se amb la seva família, que tant temps fa que no veia.

A-

elCugatenc ha acreditat l’Associació Jove de Cinema de Sant Cugat per acudir al Festival Internacional de Cinema de Berlín (Berlinale). Durant la seva estada a la capital alemanya, ens enviaran cròniques de cada jornada del festival. Pots trobar totes les que han fet fins el moment aquí.

Notícies relacionades