Wes Anderson’s Festival al Berlinale

Imatges promocionals del film.

Jaume Claret | Sortim de l'hostal on ens allotgem, net, espaiós, a molt bon preu i a 15 minuts a peu del Berlinale Palast, el principal cinema del festival. Però ens han robat l'esmorzar, un desconegut qualsevol amb gana a mitjanit aprofita i pesca més de la meitat de la bossa de pa Bimbo i buida parcialment el pot de Nutella nou.

Amb gana arribem a la zona central del festival, hem d'anar a buscar els tiquets per les sessions que no són de premsa de l'endemà, el caos és important, és la primera vegada al festival, i la primera que estic a Berlín, i se'ns veu d'una hora lluny que som nous. Ens col·loquem a una cua, per sort una senyora simpàtica ens avisa que els tiquets s'agafen allà, on no hi ha cua. Gràcies a la seva amabilitat i observació no ens hem menjat estona d'espera per res.

L'ambient és emocionant, tot de periodistes carregats de catàlegs que regalen gratuïtament, i que nosaltres tampoc ens hi hem pogut resistir, han omplert les nostres bosses abans d'entrar a la pel·lícula inaugural Isle of Dogs de Wes Anderson. Fem cua.

La sala és encara més gran que com ens pensàvem, i no és la més enorme. Estem al centre, la pantalla immensa, les butaques massa còmodes i a esperar 40 minuts a què comenci el film d’animació.

Isle of Dogs Wes Anderson

Si hi ha quelcom que destaca del cinema de Wes Anderson és l'estètica, la composició i perfecció formal, però també la falta de risc i l'escriptura clàssica i eficaç. Això no canvia, però el detallisme i construcció d'això irreal, de la forma, és impecable i em sorprèn gratament. És difícil torbar la novetat en el teu cinema quan el món que crees té referències de totes les pel·lícules anteriors que has realitzat i precisament destaca per construir un paradís amb una uniformitat permanent entre narratives i narratives, com a base de la teva filmografia.

La construcció dels personatges, especialment els humans, és d'una elaboració extrema. La pel·lícula, ambientada a Japó, narra la recerca d'un nen en vers el seu gos, aparentment mal ferit, ens parla de la confrontació entre gossos, deportats a un terreny aliè, una illa, i els humans els principals exterminadors d'aquesta espècie.

Amb una introducció impactant i un final molt ben resolt, Wes Anderson, tot i ser un director que admiro, però no m'apassiona, em produeix un ben estar i fascinació admirable, després que l'any 2009, la seva anterior pel·lícula d'animació Fantastic Mr. Fox em deixés sense determinació ni opinió al respecte.

Una bona fabula amb molt rere fons polític introdueix un festival crític i extens.

A-

***

En acabar el film desemboquem a la interessant sala de conferències a escoltar Greta Gerwig, Bill Murray, Tilda Switon, Bryan Cranston i Wes Anderson, les veus dels personatges entre d'altres. Tot un luxe, el màxim plaer.

Abans de començar la roda de premsa començo a discutir amb el senyor del costat sobre la independència de Catalunya, ell és de Brasil. Entremig de la roda de premsa, m'adono que m'he deixat a la sala de projecció el barret que la Maria m'havia deixat. Surto i vaig a buscar-lo, el trobo.

Durant la tarda passegem per la monumentalitat de Berlín, amb la nostra amiga Majo que hi viu allà, arribem a les nou a l'hostal, anem a sopar, però abans ens han robat el menjar que teníem preparat.

Gràcies i bona nit.

elCugatenc ha acreditat l’Associació Jove de Cinema de Sant Cugat per acudir al Festival Internacional de Cinema de Berlín (Berlinale). Durant la seva estada a la capital alemanya, ens enviaran cròniques de cada jornada del festival. Pots trobar totes les que han fet fins el moment aquí.

Notícies relacionades