Andrea Gómez: “Semblava que el coronavirus era lluny, no podia pensar que arribaria aquí”

Foto: Cedida

Andrea Gómez és una santcugatenca que treballa d’infermera a Urgències de l’Hospital General de Catalunya. Va arribar-hi ara fa un any, des que es va graduar. El passat dissabte 21 el Departament de Salut de la Generalitat va habilitar 180 llits del centre de salut privat per atendre a pacients de l’Hospital d’Igualada. Tot i que Gómez assegura que ja havien arribat els primers pacients amb símptomes de COVID-19, el dissabte va ser el dia que l’Hospital General de Catalunya va esdevenir centre de referència del Vallès. Gómez ha atès a elCugatenc per explicar com viu el dia a dia a l’hospital combatent l’epidèmia des de primera línia.

Com detecteu si un pacient té coronavirus?

– A través d’una radiografia de tòrax, d’una anàlisi de sang i de la prova de la COVID-19. Si apareix un quadre semblant a una pneumònia bilateral i l’anàlisi és alterada, efectuem la prova. Si el pacient dona positiu en coronavirus queda ingressat a l’hospital.

S’ha creat polèmica sobre si es fan prou proves als pacients...

– A mi m’han dit que s’han de fer proves sempre. El que sí que és cert és que no tenim Quick Test, o test de diagnosi ràpida, que sí que estan arribant a altres comunitats autònomes. Sé que hi ha molta polèmica amb aquest tema però intento no mirar gaire les notícies.

Per què no mires les notícies?

– Quan torno a casa després de moltes hores treballant intento desconnectar: no miro la televisió, ni el telèfon, ni obro el WhatsApp. Ara mateix a l’hospital tenim un nivell d’estrès i ansietat molt alt.

Com creus que ha canviat la teva feina des de l’arribada del coronavirus?

– Jo sempre he treballat a urgències i normalment venen persones amb problemes poc greus, com un mal de panxa, per exemple. I de cop i volta arriben pacients amb un estat de salut crític o que es complica molt ràpidament. Llavors hem d’actuar molt de pressa però també amb molta cura de no contagiar-nos. Has de pensar a cuidar els altres i cuidar-te tu.

També ha canviat el ritme de treball, ja que potser tenim menys pacients a urgències però els hi dediquem més estona.

Les urgències segueixen obertes per a tothom?

– Sí, seguim treballant, però centrat en les persones que tenen COVID-19. Totes les altres les deriven a l’Hospital Quriónsalud de Barcelona.

Quina part de la vostra feina és la més difícil?

– Crec que és la càrrega psicològica, més que la física. Ens costa dormir, menjar, no se’ns treu la feina del cap. La meva família ha marxat de casa, momentàniament perquè no puc tenir cap contacte amb ningú. Sortir de la feina, arribar a casa i estar sola, se’m fa molt dur. També veure com els pacients han de viure tot el procés separats de la seva família, se’ns fa difícil.

En el teu cas, fa realment poc que ets infermera...

– Sí, la veritat és que estic aprenent a hòsties. Les infermeres novelles ens veiem en situacions complicades. A vegades ens hem de moure a altres serveis, com a la Unitat de Cures Intensives (UCI), i tractar a pacients en estat crític. Potser abans només ho havíem fet a una pràctica a la universitat. Per sort, formem un equip molt bo, ens ajudem entre totes i ens animem molt. Sento que les meves companyes em fan costat.

Pel que veus a l’Hospital General, creus que la situació de la pandèmia és greu?

– Prefereixo no contestar aquesta pregunta perquè és molt difícil tenir una resposta verídica. No vull ni alarmar ni tranquil·litzar a ningú.

En algun moment vas pensar que s’arribaria a aquest nivell?

– Que va... en cap moment m’ho podia imaginar. Sentia a dir que passava a la Xina, a Itàlia, però no ho acabava d’assimilar. Entre les companyes ho parlem, estem davant d’una pandèmia!

Hi ha lloc per a més pacients a l’Hospital General?

– Això tampoc ho se dir. Jo estic a urgències i no porto aquests temes.

Hi ha suficient material de protecció per a tot el personal sanitari?

– De moment sí que n’hi ha per a tothom. Si el nombre de contagis segueix augmentant, sí que crec que en necessitarem més.

A la foto que ens has passat veig que vas molt protegida...

– El protocol diu que hem de portar: polaines, una bata impermeable –en el cas que no en tinguem, les bosses d’escombraries ens són molt útils–, una gorra, les ulleres de plàstic, una mascareta quirúrgica sobre una màscara FPP2 i dues capes de guants.

Allò important és un aïllament de secrecions, és a dir, que sigui ben impermeable.

Cada dia a les vuit de la tarda la ciutadania aplaudeix al personal sanitari i el monestir repica les campanes. El passat diumenge els cossos policials i protecció civil van fer sonar les sirenes a urgències per reconèixer la feina que feu. Com us fan sentir aquestes accions?

– Ens fan sentir molt bé. El diumenge, al principi, quan vaig sentir les sirenes, em vaig espantar. Les meves companyes i jo vam tenir l’impuls de sortir corrents per veure què passava, pensàvem el pitjor. Però en veure que era un senyal d’agraïment per a la feina que fem, ens vam emocionar molt.

Però el que nosaltres necessitem i volem és que quan acabi tot això, se’ns segueixi valorant i reconeixien igual que ara. Que es revisin les condicions de treball d’infermeres i auxiliars d’infermeria perquè sense nosaltres un hospital no podria avançar. Ens exposem contínuament i cobrem molt menys que altres companys sanitaris.

Creus que s’està gestionant bé la pandèmia?

– Crec que s’hauria de fer un confinament total. Ho veig a l’hospital. Com els contagis segueixen creixent més no sé què farem. I és preocupant perquè avui el director d’Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha anunciat que ja hi ha 5.400 sanitaris contagiats per coronavirus. Són persones que ja no podran assistir a ningú i passen a ser pacients. Sé que és una situació molt complexa però hem de ser conscients de la situació que estem vivint que és greu.

Notícies relacionades