Blanca Garcés: “Europa necessita la immigració a nivell econòmic, laboral i demogràficˮ

Fotos: Jordi Pascual

La investigadora del CIDOB ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per impartir la conferència El discurs populista de la immigració: cap a una política de miratges. Al final de la intervenció ha atès elCugatenc.

Dius que no tenim una crisi d’immigració i refugiats sinó de solidaritat.

– La percepció quan es parla de la crisi migratòria del 2015 és que arribava un nombre inabastable de refugiats i de migrants i que, per tant, Europa no podia donar resposta. Si mirem els números 1.200.000 refugiats en una Europa de 500 milions d’habitants no és res. A Uganda, que té 40 milions d’habitats, va rebre un milió en un any.

La crisi va ser tenir unes polítiques disfuncionals que no van donar resposta i la manca de solidaritat. Per tant, és una crisi de recepció i de solidaritat entre els estats membres. Parlo de política de miratges perquè la crisi que hi ha darrere de la crisi migratòria és de legitimitat del projecte europeu. No vam ser capaços de posar-nos d’acord justament perquè manca el principi de solidaritat necessari per distribuir de forma equitativa la responsabilitat de les arribades entre els estats membres.

Les polítiques del govern espanyol de Pedro Sánchez són tan diferents a les italianes, on ens fixem en el seu ministre de l’Interior, Salvini?

– Si els comparem, tots recordem el gest de l’Aquarius però les polítiques frontereres espanyoles han estat un laboratori per a les europees. Ara tenim un Pedro Sánchez que ha enviat una notificació a Open Arms dient que si fan rescats al Mediterrani central els acabarà multant amb 900.000 euros. El decret de Salvini multa les ONGs de rescat amb 50.000 euros per l’arribada als ports europeus.

Defenses que la legitimitat d’aquestes polítiques es basa en relats falsos. Qui és el responsable d’aquests relats? Mitjans, polítics..?

– Una mica tots. Ara amb el cas dels MENA també ho veiem, amb una politització a totes bandes amb la participació dels mitjans de comunicació. És cert que els mitjans amplifiquen els discursos més extrems i xocants. Trump i Salvini en són clars exemples. Els mitjans, intentant assenyalar el perill, els han acabat fent la campanya.

D’altra banda, sovint distingim entre bons i dolents quan en el fons les polítiques són molts similars. Per això és important que els que fem investigació sobre aquest tema i els periodistes que el treballen a fons donem a conèixer quines són les polítiques reals d’uns i altres.

Són polítiques similars perquè venen marcades per la Unió Europea?

– Bé, qui marca les polítiques europees són els estats. Ells són els responsables de l’externalització del control fronterer a Líbia, per exemple.

Mentrestant, l’extrema dreta creix a Europa. És això populisme o cal diferenciar-ho? Es legitima sobre el discurs contra les migracions o hi ha alguna cosa més enllà?

– No acostumo a parlar de populisme. Se’n parla molt i això fa que sigui tot i res al mateix temps. Per això prefereixo parlar de discursos antiimigració, que desenvolupen tant partits identificats com d’extrema dreta com d’altres tradicionals. Jo em centraria sobretot en els discursos i els arguments. Per això parlo de política de miratges, és a dir, parlem de crisi migratòria quan el que realment està en joc és com ens posem d’acord els estats membres per gestionar l’espai Schengen.

Fins fa poc Espanya estava considerada una rara avis però ara tenim Vox. Això ens ha europeïtzat?

– Crec que li hem donat molta entitat abans d’hora. Gran part de l’electorat de Vox ho és en clau nacional i no per temes migratoris, encara. A l’Estat i a Catalunya podem tenir una politització de l’afer de la immigració en clau local més que en clau nacional, on estem lluny de tenir-ho com a tema de campanya.

Mentre creixen els discursos antiimigració, apuntes als partits d’esquerres, amb una responsabilitat que no han sabut treballar.

– Quan parlem d’accions xenòfobes apuntem als individus que fan ús de malestars en benefici propi i, per tant, buscant l’augment de vot cap a partits d’aquest tipus. Però també hi ha una responsabilitat dels partits d’esquerres per evitar determinades qüestions, no saber donar explicacions i, sobretot, no construir alternatives. Si no ho fas, deixes que l’alternativa la construeixi l’altre.

Quan el seu discurs s’hegemonitza és molt difícil de revertir. Per això molts partits d’esquerra a nivell europeu han passat a la defensiva. Està molt bé combatre rumors però intentem donar informació en clau positiva i d’alternativa. No només són els debats i els discursos sinó també les polítiques que tenim. El gran tema dels menors estrangers no acompanyats no són els menors en sí sinó com gestionem aquest afers des de les administracions.

És curiós el creixement de la por al migrant mentre Europa necessita la immigració.

– És el gran dilema d’Europa i serà una de les qüestions clau durant els propers anys. Europa necessita la immigració a nivell econòmic, laboral i demogràfic. Això demana una política de portes obertes mentre que en la vessant política es demana la immigració zero.

Què significa regular mobilitats en lloc de blindar fronteres?

– Es tradueix en obrir portes d’entrada tant per als que venen a treballar com els que fugen de situacions de perill. Per tant, s’han de tenir vies legals i segures. Però no només és perquè ells busquin una vida millor sinó també que els nostres mercats laborals els necessiten.

Notícies relacionades