Carmen Magallón, construir la pau amb les dones com a protagonistes

Carmen Magallón. Fotos: UNIPAU i Jordi Pascual

“Teníem certa por, por nuclear”. Així de clara es mostrava Carmen Magallón en una entrevista a Canal ZTV al febrer del 2012 pel que fa a l'origen del Seminario de Investigación por la Paz (SIP) al 1984 a Saragossa, on hi havia una base estatunidenca en plena Guerra Freda. Com a encàrrec del primer govern autonòmic al Centro Pignatelli dels jesuïtes va néixer aquest fòrum d'estudi sobre la pau, del qual sempre n'ha format part i ara presideix. Tota aquesta trajectòria l'ha feta meritòria del Memorial Joan XXIII per la pau que atorguen conjuntament l'Institut Víctor Seix de Polemologia i la santcugatenca Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU).

El Memorial s'atorga des del 1967 i, per tant, està a punt de complir els 50 anys. A més, sempre ha premiat persones que han destacat més enllà de la vesant teòrica, com a “representants de la saviesa i la vida”, diu Joan Botam, vocal de l'Institut Víctor Seix. Aquesta vegada han escollit Magallón per la seva tasca al capdavant del SIP, ara en forma de fundació, amb, entre d'altres, llibres complets amb les aportacions dels seminaris per la pau que organitzen on també hi participen militars com a actors actius en el debat per la pau.

Tot això amb el títol de física sota el braç, però també el de filosofia. Tota una experiència en el camp de la pau que l'han portat a participar a l'Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ), de la qual és membre de la junta directiva, que permet mantenir el contacte i intercanviar activitats, persones i materials entre centres amb la mateixa vesant. Alhora és una feminista incombustible que està vinculada a l'organització de dones per la pau més antiga del món, amb 101 anys, la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF), la qual presideix a nivell espanyol.

En la trobada entre el feminisme i la pau hi ha un dels punts més interessants del seu perfil. Així ho explica en una entrevista feta per la Red por un Liderazgo de la Mujeres Plural y Transformador: “En el pla simbòlic, en haver estat excloses històricament dels cossos armats i també de les decisions, les dones vam ser preses com a símbol de pau i també com 'béns a protegir' i 'béns pels quals lluitar'. En el pla dels fets, el moviment per la pau és un dels que més ha mobilitzat les dones, que s'han organitzat de múltiples formes per aconseguir-la”.

En les tres dècades que ha format part activa del SIP, ha vist com el concepte de la pau ha canviat. La política de blocs es va ensorrar, literalment amb el mur de Berlín. Les amenaces deixaven de ser un actor A contra un actor B, encara que sempre són més complexes d'explicar, per ser molt més difícils d'entendre, amb tot tipus d'actors. Alhora, entendre la pau més enllà del no als conflictes armats és un repte que creu que creu, almenys això deia en l'entrevista a ZTV, que els joves han aconseguit tenint una actitud activa en la no violència, com al 15M.

I tot sense perdre força des de la vesant de les dones: “L'empoderament de les dones radica en situar-se en un paradigma propi, per pensar i fer”. Veu amb bons ulls els avenços de les dones tot i que alhora percep que el feminisme s'ha difós. La unió del feminisme i la seva vesant científica professional també l'han portat a escriure desenes d'articles i diversos llibres sobre les aportacions de les dones a la ciència.

Si es busca més detalladament fites concretes del seu historial, només cal fer un cop d'ull al coneixement col·lectiu de la Viquipèdia: Va ser editora de la revista En pie de paz des del seu naixement als anys 80 fins al 2001, al 1993 va ser una de les fundadores del Seminario Interdisciplinar de Estudios de la Mujer (SIEM) de la Univerdad de Zaragoza, entre el 2006 i el 2011 va ser membre del Consejo Asesor sobre Mujer y Ciencia del Departamento de Ciencia, tecnología y universidad del Gobierno de Aragón i entre el 2008 i el 2012 va ser membre del consell editorial del diari Público. Al mateix temps és cofundadora del grup Mujeres de Negro a Saragossa i forma part del Colectivo por la Paz y el Desarme de Zaragosa y del War Resister's International.

Ara el Memorial Joan XXIII se li sumarà al llistat. Encara no hi ha data d'entrega però l'Institut Víctor Seix i la UNIPAU acostumen a fer-ho a l'entorn quotidià del guardonat perquè així ho gaudeixi amb els seus companys, amics i familiars. El premi difícilment és comparable amb altres reconeixements per la pau ja que no té retribució i es presenta com un element simbòlic, si bé, els seus organitzadors consideren que els 48 reconeixements i 17 mencions especials permeten tenir una “harmonia de veus”.

El primer Memorial Frederic Roda

Arcadi Oliveres, president de la UNIPAU, explica que en les vigílies del 50 aniversari del Memorial, han decidit vehicular les mencions especials, que en un cas s'havia atorgat a títol pòstum, a través d'un nou reconeixement que rep el nom del principal impulsor del Memorial a través de l'Institut Víctor Seix de Polemologia i com a fundador de la UNIPAU, reconegut, entre d'altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. D'aquesta manera neix el Memorial Frederic Roda.

En la primera edició d'aquest nou Memorial el jurat ha decidit reconèixer Alfons Banda i Tarradellas, químic, mort al 2014 i que havia treballat en l'educació per la pau. Durant els seus 70 anys de vida va dirigir i participar en diferents escoles tot i que va ser especialment conegut per fundar i presidir la Fundació per la Pau. De fet, quan va morir encara n'era president i vicepresident de l'Institut Català Internacional per la Pau.

Amb aquest guardó, que s'entregarà a la família de Banda, s'enceta un seguit de reconeixements a persones difuntes que en la seva vida van fer una gran tasca a favor de la pau. Segons Oliveres, es una via per posar en valor persones que s'haguessin pogut merèixer el Memorial Joan XXIII però que no se li va arribar a atorgar en vida.

Notícies relacionades