Danilo Chammas i Carolina de Moura expliquen la persecució i assassinat d’activistes contra la minera al Brasil

Foto: Jordi Pascual

La primera nit temàtica de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) ha estat marcada pel programa Ciutats Defensores dels Drets Humans que durant la darrera setmana ha portat defensors dels drets humans d’arreu del món als instituts santcugatecs. La xerrada dels activistes brasilers Danilo Chammas i Carolina da Moura, celebrada divendres al vespre a Cal Temerari, ha estat un cru repàs a les persecucions, assassinats i agressions al medi ambient que la mineria, i específicament l’empresa Vale, comet al Brasil.

Però no només es tracta de la persecució d’activistes que defensen el medi ambient i, específicament, els aqüífers esgotats per la lògica extractiva i exportadora; també hi ha la inseguretat de les instal·lacions amb preses de residus tòxics barrejats amb aigua que no suporten la pressió. Al gener el trencament d’una d’aquestes instal·lacions va suposar una catàstrofe natural al riu Paraopeba i la mort de 270 persones.

Aquesta és una història que va viure de Moura en primera persona com a veïna de la zona. Assegura que es falsegen documents per permetre fer les explotacions incomplint els criteris mínims de seguretat mentre es concedeixen noves llicències, en alguns casos en zones incendiades prèviament de forma intencionada. Tot i que disposa d’una acció de l’empresa Vale, culpable de la catàstrofe, per accedir a la junta d’accionistes i demanar explicacions i mesures, no han aconseguit la victòria.

Mentre, diuen, la defensa de al natura i de les comunitats rurals i indígenes està sotmesa a la pressió de les empreses i dels paramilitars amb connivència del govern de Jair Bolsonaro, també hi ha espais per a les alternatives, com és el cas de la comunitat que treballa per la reforestació i el cultiu agroecològic a la mateixa regió de Minas Gerais.

També és el cas d’una comunitat que després d’haver reivindicat el trasllat de la població davant les activitats mineres. Es tracta de la població de Piquiá da Conquista i és un nou nucli urbà que acull 312 persones i amb diversos serveis autogestionats. Tot i així, el govern de Bolsonaro pot posar en perill el projecte paralitzant els juts mentre la mineria segueix provocant problemes ambientals i socials. “Les dones veuen augmentades les tasques de cures en societats malaltes per la mineriaˮ, enraona da Moura.

Amb tot, explica Chammas, diverses organitzacions s’organitzen arreu del país per tal de buscar alternatives i cada vegada són més conscient que la sortida ha de ser a través d’un canvi de relació amb el planeta, el que suposa incorporar activitats més responsables amb el medi ambient –agricultura ecològica, veganisme...– i la superació del sistema capitalista, que permet el lucre d’unes minories amb la destrucció del planeta i la submissió de persones i ecosistemes complets. De fet, l’activista recorda que segons un estudi de l’ONU prop d’un 26% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle tenen relació amb la mineria.

 

Però el moment polític del Brasil no acompanya. Tots dos activistes reconeixen que el govern de Bolsonaro ha permès i fins i tot ordenat més repressió paramilitar. Paral·lelament es destrueix el sistema educatiu, les entitats culturals i la propietat col·lectiva, entre d’altres. Chammas, a més, considera que el govern ultraconservador és il·legítim ja que prové d’unes eleccions il·legítimes després d’un procés d’impeachment contra l’anterior presidenta, Dilma Rousseff, que considera que va ser un cop d’estat.

Davant una realitat crua i la impossibilitat de fer front als poders econòmics que controlen les matèries primes, els dos activistes criden a visibilitzar la situació arreu del món, cosa que ja fan en diferents institucions, i aconseguir que la societat civil d’arreu del planeta es posicioni en contra de les pràctiques de les multinacionals. L’acte ha clos amb un homenatge a totes les persones mortes i assassinades en aquesta lluita.

Així ha clos una setmana en què Sant Cugat ha acollit xerrades i tallers de cinc altres defensors dels drets humans: Hayat Rguibi, del Sàhara Occidental; Yaneli Fuentes, de Mèxic; Leonard Rentería, de Colòmbia; Magaly Castillo, de Nicaragua, i Noelia Heredia, d’Espanya. Durant aquests dies, elCugatenc ha entrevistat Fuentes i Castillo.

Notícies relacionades