Ekaitz Cancela: “La tecnologia que manté la classe dominant al poder permet a les desposseïdes apropiar-se dels mitjans de produccióˮ

Fotos: Jordi Pascual

En el marc del seminari d’hivern de la Universitat Internacional de la Pau que se celebra aquest cap de setmana a la Casa de Cultura, el periodista i autor del llibre Despertar del sueño tecnológico (Akal, 2019) ha visitat Sant Cugat per parlar de la tecnologia com a oportunitat i com a esperança. Just abans de començar la seva intervenció, ha atès elCugatenc.

Encara que has vingut a parlar de Despertar del sueño tecnológico, permet-me que comenci amb un altre, El TTIP y sus efectos colaterales (Ed. Temas de hoy, 2016). Sembla que ara aquest tema s’ha perdut del debat polític.

– De fet, el lliure comerç i la tecnologia estan molt relacionats. El comerç aposta pel lliure flux de capital. Les dades, al cap i a la fi són capital. Haver fet la investigació del primer llibre, permet tenir una visió molt clara d’actors econòmics com Silicon Valley. Sobre l’estat del TTIP, fa dues setmanes s’ha donat a conèixer un esborrany de les negociacions entre les administracions estatunidenca i europea. S’hi presenten algunes de les mesures que podrà comprendre. Es trauran algunes mesures polèmiques com els tribunals d’arbitratge per poder arribar a un acord ràpid amb Donald Trump per evitar que se segueixin posant traves a la indústria europea. Alhora, la Unió Europea està obrint-se més perquè Trump ha portat una estratègia de matón.

Tornem al debat de la transparència, llavors.

– La transparència va ser una eina que van utilitzar els moviments per impugnar el tractat. És a dir, és normal que en una negociació comercial hi hagi un cert grau de transparència però el que no és normal és que influeixin lobbies, grans empreses, thing tanks... El problema és que ara l’assumpte no és sobre la taula i, per tant, el tractat seguirà sent opac. A més, el pitjor del TTIP segueix endavant malgrat la transparència.

Hi ha esperança per a les resistències?

– Perquè es doni una resistència o un moviment antisistèmic que aconsegueixi transformar el sistema actual s’han de trobar molt bé quines són les falles del capitalisme digital i les seves contradiccions per intentar resoldre-les. Seria solucionar-les a través d’una via revolucionària. Hi ha moviments que han agafat el TTIP com un element genèric de manera populista. És a dir, han agafat un significant buit, el TTIP, i hi han inserit un seguit de proclames contra el capital global al seu voltant. Això no ha funcionat però sí hem vist que hi ha hagut col·lectius molt diversos que s’hi han oposat. Segurament s’ha de triat millor l’escletxa per ajuntar forces amb una perspectiva anticapitalista.

Per tant, el debat va molt més enllà de la sobirania?

– És un bon punt de partida però s’ha d’entendre com econòmica i no només de fronteres o a nivell territorial. Tenir la capacitat d’articular un poder polític per defensar els teus interessos, és a dir, tenir una infraestructura tecnològica pròpia, és positiu. Ara totes les tecnologies del futur, com l’internet de les coses, necessiten una fibra 5G, que qui la construeix a l’Estat espanyol és Huawei, una corporació xinesa, en aliança amb Telefònia, que és una empresa privada. Això no és sobirania. La sobirania seria que el poble tingués accés a aquestes infraestructures d’una manera oberta i democràtica.

A Despertar del sueño tecnológico parles de les dades com mitjans de producció. Per què?

– De fet, més bé són el recurs. Són com l’energia, l’aigua o qualsevol altre bé comú expropiat que serveix per alimentar una indústria. La infraestructura que generen les dades ofereix un avantatge en el mercat per a qualsevol empresa. És a dir, les grans empreses necessiten les dades al núvol per estalviar despeses, ser més eficients i competir en un mercat capitalista. Per això són un mitjà de producció també.

Hi ha teories, com l’aproximació que fa Jeremy Rifkin a La sociedad de coste marginal cero [Paidos Iberica, 2014], que diuen que la lliure compartició i la capacitat de tenir una producció digital quasi infinita representen una amenaça per al capitalisme. Ho comparteixes?

– Per a mi és una de les claus. No es pot entendre la tecnologia d’una manera aïllada a l’economia o a la societat on s’emmarca. En aquest moment d’avanç del sistema capitalista, la producció es desplaça a una plataforma tecnològica. És un desplaçament com el que deia Marx al Manifest comunista. La mateixa tecnologia que permet que la classe dominant segueixi en el poder permet a les classes desposseïdes apropiar-se dels mitjans de producció –socialitzar els centres de dades– i realment transformar l’economia.

Notícies relacionades