Publicitat

El Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel defensa la cultura de la solidaritat en la inauguració del curs de la Unipau

Foto: Marcello Casal Jr. / Agência Brasil

L’inici del curs 2020-21 de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) ha tingut un convidat de luxe, el Premi Nobel de la Pau de l’any 1980, Adolfo Pérez Esquivel. En format videotrucada i en conversa amb el professor de periodisme José María Perceval, el Nobel ha defensat que cal avançar cap a una cultura de la solidaritat davant d’una por que “paralitza i genera fronteres i separacions”. Per al pacifista, la creació de fronteres físiques i socials és mostra d’una malaltia sociològica que en els nostres dies se suma a la COVID-19, que també ha reforçat les fronteres i evidenciat les desigualtats socials.

Pérez Esquivel ha apuntat al neoliberalisme i a la lògica privatitzadora com unes de les grans amenaces a les classes populars d’arreu del món. Considera que el capital financer camina per sobre de la vida de les persones i de la dignitat dels pobles i que, en el marc de la pandèmia, plausiblement deixarà tirades milions de persones vulnerables i en l’atur, també als països nucli del sistema capitalista com els Estats Units, on des de l’inici de la pandèmia s’han detectat més de 6,6 milions de casos i s’han registrat gairebé 200.000 morts, esdevenint així el país més afectat per la pandèmia.

Mentrestant a l’Amèrica Llatina la propagació del virus avança a gran velocitat. El Nobel argentí veu amb preocupació com pot afectar la malaltia a les zones més deprimides com els barris pobres i les faveles. Explica que la COVID-19 també està afectant a les comunitats indígenes de l’Amazones, que ja estaven greument afectades per l’expansió dels monocultius en mans de multinacionals.

Davant aquest marc el terme seguretat torna a situar-se com un element central però Pérez Esquivel demana un canvi de mirada: “La seguretat de molts governs és la repressió, més policia, exèrcit i control social. La seguretat ha de ser social. La democràcia significa drets i igualtat per a tots i totes. Tenim democràcies que són més formals que reals. Una llibertat sense igualtat és una llibertat a mitges”.

La igualtat és, per tant, una de les claus de volta a nivell mundial i que també permet una anàlisi específica de la COVID-19. El Nobel defensa que moltes de les morts registrades s’haurien pogut evitar amb sistemes sanitaris públics potents però entre la privatització i la manca de recursos, molts països només poden esperar males notícies. Per a ell la resposta és recuperar la força dels grans moviments socials coordinats en el marc del Fòrum Social Mundial per avançar cap a un nou contracte social que permeti reduir les desigualtats. Això suposa entendre la diferència entre legalitat i ètica per fer que els marcs legislatiu siguin més justos.

Molts dels moviments que han sorgit a l’Amèrica Llatina apunten a un altre element clau per entendre i donar resposta a la pandèmia: els ecosistemes. Els moviments de camperols i de persones sense terra, desplaçades pels monocultius de grans multinacionals, fa anys que denuncien la situació des d’una perspectiva social i ambiental que pren amb la COVID-19 la seva cara més cruenta. Tenir uns ecosistemes més equilibrats hauria dificultat molt la propagació d’un virus d’aquestes característiques. Per això Pérez Esquivel aposta per canviar el terme desenvolupament per equilibri, que també incorpora una nova manera de relacionar-se amb la mare Terra.

“Ara es té un pensament molt cartesià i cal que el tinguem més holístic”, reflexiona el pacifista, “hem d’entendre que no som els amos de res i que quan trenquem l’equilibri ve la violència”. Els canvis poden estar propiciats per l’organització popular però també han de passar per la coordinació dels estats per a una governança mundial, per a la qual el Nobel demana una revisió ja que, denuncia, segueix pensada com es va dissenyar al final de la Segona Guerra Mundial tot i els canvis socials i polítics evidents des de llavors. El canvi, diu, passa per l’organització social: “Nosaltres hem de ser protagonistes i constructors de la nostra vida i generadors de la nostra història”.

La Unipau al curs 2020-21

L’acte, celebrat aquest dimecres a la tarda, també ha servit per presentar la previsió de la Unipau de cara a aquest curs. El seu president, Arcadi Oliveres, ha reivindicat que amb la participació de Pérez Esquivel es torna als orígens de la idea, ja que la Unipau va néixer el 1984 després d’una visita seva a Sant Cugat.

Ara la universitat està coordinada per la seva directora, Neus Sotomayor, que ha explicat que fins que la pandèmia no permeti fer cap canvi, les nits temàtiques que cada mes es feien a Cal Temerari passaran a ser telemàtiques. Treballaran perquè el seminari d’hivern i el curs d’estiu puguin ser presencials tot i que hores d’ara no ho poden garantir.

A l’estiu recuperaran la previsió que no es va poder complir aquest any, quan van decidir dedicar el curs a la pandèmia i els seus orígens i efectes socials, econòmics i medioambientals. El feminisme, l’ecologisme i l’antirracisme seran temes recurrents en la proposta de la Unipau d’aquest curs, que no renuncia a buscar vincles amb el moment polític i social que es derivi de la COVID-19 durant els propers mesos.

Notícies relacionades