El risc que el classisme s’instal·li a les aules

Fotos: Jordi Pascual

El nivell sociocultural és més determinant que el projecte educatiu, el nivell pedagògic o les instal·lacions en el moment d’escollir centre educatiu. Aquesta asseveració, que ha dit Ramon Casals, professor jubilat, exdirector del Leonardo da Vinci i autor de diversos articles i llibres sobre pedagogia, en la presentació del quart monogràfic d’elCugatenc, ha estat en el fons de tot l’acte. Xènia Amorós, mare de l’escola de la Floresta i vicepresidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), considera que la competició entre centres en el moment de fer les preinscripcions pot fomentar la segregació en funció de classe, convertint l’ensenyament en un producte i no en un dret.

La vicepresidenta de FaPaC ha fet un repàs de dades que demostren els reptes educatius que vivim a Catalunya i a Espanya: l’Estat ocupa el sisè lloc en desigualtat educativa a Europa, és capdavanter en abandonament escolar prematur (un 17,9% de l’alumnat abandona l’ensenyament abans d’hora mentre la mitjana europea se situa al voltant del 10%) i per evitar la segregació escolar caldria canviar de centre educatiu un 38% de l’alumnat. Un dels factors clau, segons Amorós, és que la concertació educativa aconsegueix gradualment que l’educació pública esdevingui subsidiària de la concertada i, en els barris més desafavorits, es converteixi en un servei merament assistencial.

Si s’analitzen les dades en clau local –que Amorós diu que han estat molt difícils d’aconseguir durant els darrers anys–, les concertades laiques aguanten el nombre de places oferides (entre 150 i 160) i el nombre d’alumnes inscrits. En canvi, les religioses cada vegada hi ha més places lliures tot i que els cursos d’infantil ofereixen unes 150 places menys que 6è de primària. Mentrestant, la pública absorbeix entre 500 i 600 alumnes per curs, segons les preinscripcions d’aquest any (gràfic extret de la pàgina 6 del monogràfic).

En el context mundial Espanya se situa en un lloc una mica menys crític, explica Casals. Hi ha països on la mercantilització és molt més evident però reconeix que fa anys que l’educació ha deixat de ser un element clau de l’ascensor social. Per sobre de totes les etiquetes d’innovació, renovació i models educatius, l’exdirector creu que el més important a dins del centre educatiu és la relació entre l’educant i l’educat, el que no es pot triar en una jornada de portes obertes. També recorda que l’educació és social i no només es dona a l’escola, també depèn de la família, dels mitjans, de la publicitat, de les joguines... “Abans creia que l’escola podia transformar la societat, ara veig que és la societat la que transforma l’escolaˮ, enraona.

En el cas concret de Sant Cugat, tenir dues zones escolars per fer la inscripció fa que les famílies puguin elegir molts centres i, per tant, aquests mostrin el seu projecte i instal·lacions com a producte. “És com qui va al concessionari a triar un cotxeˮ, es lamenta Amorós, que valora que per evitar que només les famílies que no poden permetre’s grans desplaçament optin per l’escola del barri si aquesta no té un suposat model atractiu cal limitar “el privilegi d’elecció de centreˮ i apostar per unes polítiques educatives sobre l’elecció de centre més valentes.

“Per què no puc escollir CAP però sí escola?ˮ, es pregunta Casals, que també creu que s’han de limitar les zones tenint en compte no només la competició entre centres sinó també el repte de mobilitat que suposa tenir famílies desplaçant-se per tot el municipi cada dia per deixar i recollir els infants de l’escola. Tot i així, també apunta que els centres han de reivindicar-se perquè les famílies i els alumnes han de sentir-lo propi: “Quan era director del Leonardo, que estava apartat del nucli, havíem de batallar perquè la gent cregués que era un bon centre però no ho fèiem per competició sinó perquè això també és determinant per a l’alumnat que ja hi ésˮ. Alhora, recorda que la competició genera una contradicció: els centres amb menys demanda no han d’augmentar la ràtio i l’atenció individualitzada és menys complicada per al professorat.

La vulnerabilitat com a repte: la immigració és un problema?

 

Però el debat no es queda amb l’accés sinó també el tractament de la diversitat i la vulnerabilitat.“Avui dia un 80% de l’alumnat en risc d’exclusió és a la públicaˮ, explica Amorós, “a més, falten recursos, que ara són mantenint els privilegis de la concertada, per aplicar correctament el decret d’inclusió per atendre correctament l’alumnat amb necessitats educatives especialsˮ. Això és així, diu, perquè les famílies més vulnerables no poden accedir a la concertada perquè parteix d’una “exclusió econòmica i culturalˮ.

El repte de la vulnerabilitat té un afegit en el moment que algunes famílies perceben la immigració com un problema i es corre el risc d’etiquetar encara més les escoles i fomentar la guetització. La vicepresidenta de FaPaC diu que els centres i les famílies han de fer autocrítica quan, intentant posar en valor la multiculturalitat, creen activitats, festes i altres propostes folkloritzants que acaben evidenciant més la suposada “estranyesaˮ de l’alumnat d’origen estranger. Recorda, a més, que al fons continua havent el factor econòmic.

Casals comparteix la mirada però rebaixa el to d’alarma dient que a la majoria de centres públics la guetització no és una realitat i que específicament a Sant Cugat no passa. Tot i així, reconeix la dificultat de la integració, especialment a secundària. Tot plegat topa, lamenta, amb la concepció dels centres com guarderies, la dificultat d’aplicar alguns protocols i la submissió a una anàlisi de competències que se centren molt en el resultat acadèmic com a nota i no amb la resta d’elements que s’han de tenir en compte si es concep l’educació com un dret.

El monogràfic d’elCugatenc

Educació pública, avaluació contínua és el títol del quart monogràfic d’elCugatenc, una publicació gratuïta en format paper i de vuit pàgines en què es desenvolupen els reptes de l’ensenyament en clau local. A la primera pàgina Amorós i Casals escriuen tres columnes sobre les etiquetes dels models educatius en què desenvolupen bona part dels punts tractats durant la presentació de la publicació, celebrada dimecres a la tarda a la Floresteca.

El monogràfic també inclou una entrevista a la regidora d’Educació, Pilar Gorina; una a la presidenta de la Coordinadora d’AFA, Laura Alegre; un reportatge sobre el temps de migdia i el menjador escolar acompanyat d’una entrevista al coordinador de l’ONG Del Campo al Cole, Andrés Muñoz; un article sobre zonificació escolar i places; un article sobre camins escolars segurs i una entrevista a l’exdirectora de l’escola Turó de Can Mates i actual voluntària en el reforç escolar a nens nouvinguts, Montse Montesinos.

Els monogràfics d’elCugatenc van néixer a proposta de l’assemblea del diari ara fa dos anys amb la voluntat de fer un producte tangible i de llarga tirada més enllà de la web. És possible gràcies a les subscripcions, al treball voluntari de les persones implicades en les comissions de la publicació i als anunciants que compleixen el codi ètic d’elCugatenc. Les primeres edicions es van dedicar al procés, als indicis de corrupció i a l’habitatge. En el darrer número hi han escrit, a banda d’Amorós i Casals, Clara Ontañón, Clàudia Bell, Aina Serra, Xavier Palahí, Joan Cabasés i Jordi Pascual.

Notícies relacionades