El Sindicat de Llogaters acomiada Sara i demana mesures urgents contra l’augment del lloguer

Foto: Jordi Pascual

Més de 40 persones –i altres vianants curiosos que s’han aturat uns minuts– s’han concentrat dijous a la tarda al carrer Pous, al davant de la casa de Sara, la santcugatenca que, per l’augment de 300 euros del preu del seu lloguer, ha decidit marxar del país i buscar fora les oportunitats que diu que l’Estat espanyol ja no li dona. La seva parella ja ha trobat feina a Munic, on el lloguer també és un greu problema però, diu, no representa una càrrega familiar tant important si es tenen en compte els nivells salarials.

“El cas de la Sara és el mirall de moltes situacions que es viuen a Sant Cugatˮ, enraona Mariona Sòria, representant del Sindicat de Llogaters, col·lectiu que ha organitzat la concentració, “és el trencament d’un projecte de vida d’unes persones joves que pretenien instal·lar-se a la ciutat, quedar-se a Catalunya, treballar i crear una família; la decisió és laboral en part però sobretot per l’habitatge ja que han calculat el rendiment de la feina i la despesa que li suposa el lloguerˮ.

La voluntat de la mobilització és donar visibilitat als “desnonaments silenciososˮ i fomentar “una resistència i una desobediència civil en casos d’augments desproporcionatsˮ, els quals diuen que cada cop són més habituals a Sant Cugat. El col·lectiu posa èmfasi així en el pes del lloguer en la decisió de Sara de marxar a l’estranger i ho extrapola al percentatge de càrrega que suposa l’habitatge a molts nuclis familiars.

Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, una família santcugatenca ha d’ingressar de mitjana més de 2.700 euros per fer front al lloguer sense que la despesa suposi més d’un 30% de la càrrega familiar. Més d’un 40% de la població de l’àrea metropolitana que viu de lloguer gasta més d’un 40% dels seus ingressos per fer front a l’habitatge, superant amb escreix les recomanacions de l’Observatori i dels experts. Sant Cugat és, segons les dades recollides per aquest organisme, la segona zona d’anàlisi més cara en quant a lloguer (1.079,5 euros de mitjana), només per darrere del districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi (1.226,8).

La situació ha portat la visibilització de diversos casos des de principis del curs polític amb una mort per suïcidi, un desnonament i la protesta d’una ciutadana que demanava solucions als serveis socials. Mentrestant, l’Ajuntament prepara un gran pacte polític anunciat per l’alcaldessa, Carmela Fortuny, més enllà de les mesures ja preses i del Pla d’Acció de l’empresa pública d’habitatge, que ha portat molt debat polític.

“L’alcaldessa ens ha convocat per parlar de la situació i conèixer les nostres reivindicacions però el problema que tenim és que ja no ens creiem aquest Ajuntament, no tenim cap mena d’esperançaˮ, explica Sòria, “el que no farem és asseure’ns perquè després faci un ús partidista i electoral de les nostres reivindicacionsˮ. El Sindicat, explica la seva representant, acudirà a la trobada amb demandes concretes a curt termini, com posar en marxa els serveis jurídics per atendre persones en risc de desnonament, donar els recursos necessaris a les persones que ja avui dia es troben al carrer i prendre mesures per contenir els lloguers.

La protesta ha arribat, a més, en el marc d’un acord entre el PSOE i Units Podem a nivell estatal, en què s’inclou un increment de la despesa en habitatge i el compromís d’un canvi de llei que hauria de permetre la regulació de les zones més afectades per l’augment dels preus. “Tenim una certa esperança perquè veiem que la mobilització social està servint per moure els poders de l’Estat i per avançar cap a canviar la Llei d’Arrendaments Urbans però no n’hi ha prou i seguirem lluitantˮ, valora Sòria.

Notícies relacionades