José Ángel Gallego: "Hem comptabilitzat 20 execucions arxivades per estar titulitzades"

Foto: ERC-MES

Ni dación ni pago és un moviment que defensa que no s’ha d’entregar l’habitatge al banc en cas de no poder pagar les quotes. En aquesta entrevista, José Angel Gallego, advocat hipotecari i membre d’aquest moviment, explica que els bancs van titulitzar les hipoteques i que, per tant, al vendre el crèdit al mercat financer, no són els acreedors reals quan una família no pot pagar la hipoteca. El passat 24 d’octubre, al Ple de Sant Cugat, es va aprobar una moció, amb els vots a favor de tots els grups municipals excepte C's, que es va abstenir, amb la qual es demanava que el registre de la propietat inclogui la clàusula de la titulització de les hipoteques.

- Què diferencia Ni dación ni pago d’una associació?

- Ni dación ni pago és un moviment i el que ens diferència és l’objectiu. Som associacions i persones individuals, per això som un moviment, que està compost per diferents grups. Una associació és una unitat organitzada on hi ha una manera de prendre decisions verticalment o horitzontal, però hi ha una unitat d’acció, aquí no, aquí hi ha un grup de persones i associacions que treballen per a un objectiu en concret, que és el de lluitar per mantenir l’habitatge.

- En una roda de premsa aquí a Sant Cugat, comentaves que “la lluita social s’hauria d’haver centrat en mantenir l’habitatge i no tant en dació i PAH”. Què és el que ha fallat?

- L’error és molt greu i ve de lluny. El poble en si no està preparat per defensar-se i davant qualsevol tipus d’agressió contra ell no té resposta. La plataforma és una creació de la pròpia banca, és un “fals amic” que van crear perquè no hi haguessin reivindicacions més profundes i es quedés en algo tant mínim que no pogués avançar més enllà i com no estem preparats, vam trigar anys en donar-nos compte que ens l’estaven jugant. 

En definitiva, van crear la plataforma amb l’objectiu de crear alguna cosa que ells poguessin controlar i no posés en perill quedar-se els habitatges. D’aquesta manera, s’estalvien l’execució hipotecària i esperar anys per aconseguir la casa.

- Què és el que passa quan es deixa de pagar una quota de l’hipoteca?

- La primera opció del banc és perseguir la gent, amb trucades intimidatòries i acusacions, per intentar que tornin a pagar. Si veuen que realment no poden pagar, intenten alguna refinanciació, perquè és un tipus de solució que a ells els beneficia, acceptar una refinanciació no suposa més que endeutar més al deutor-morós per cobrar ells més o en alguns casos, com a segona opció, els bancs intenten el real decret o qualsevol tipus de compromís perquè el deutor, d’una manera o altra, continuï pagant. Si no el convencen, li poden oferir la dació en pagament i, si el deutor no entra en aquest joc i es manté sense pagar, al cap d’un temps demanda i es comença una execució hipotecària.

La qüestió és si el deutor està ben defensat o no i la majoria de les persones, malauradament, no estan ben defensades, perquè des que va començar aquesta crisi, tothom es pensava que no es podia fer res al respecte i en veritat era perquè abans mai s’havia intentat. La defensa de l’execució hipotecària s’ha començat a treballar i a buscar solucions al respecte en els últims anys, per tant, els advocats que s’han dedicat a això, han après a defensar-ho, però és un número limitat. La majoria de les vegades no saben què fer i, de fet, segueixen dient que no hi ha res a fer. La realitat és que hi ha molt per fer i cada cop aprenem més coses i trobem més eines per defensar la gent.

Si el deutor té una bona defensa, el pitjor que li pot passar és que perdi la casa al cap dels anys però es quedi sense deute. Això és el pitjor que li pot passar, que és pitjor que una dació en pagament, perquè guanyaria tots aquests anys, mínim 5 anys. L’extrem oposat, el millor que li pot passar és quedar-se amb la casa i lliurar-se del deute, això és possible. Quan li dic això a la gent es pensa que els hi estic prenent el pèl però és possible, que no vol dir que sigui fàcil. Les possibilitats no són moltes, però és possible i per a la gent que es troba en aquesta situació, la seva primera opció hauria de ser intentar aconseguir-ho.

En el meu cas, sempre intento lluitar perquè els casos que porto a terme puguin aconseguir aquesta opció, si arriba un moment que veig que no hi ha manera, rebaixaré les expectatives. Ho faig gradualment i sabent que, en tot cas, el pitjor que pot passar a la família que defenso és que al cap d’uns anys es perdi la casa, però sense que quedi el deute.

- Durant l’últim Ple, celebrat el passat dilluns 24 d’octubre, es va aprovar una moció sobre la clàusula de titulització de les hipoteques, ens podries explicar què significa aquesta aprovació?

- És un suport moral dels ajuntaments cap als ciutadans que tenen aquest problema. Tot i que alguns partits critiquin que els ajuntaments facin aquest tipus de declaracions sobre temes que no tenen competència, té un component pràctic, perquè ajuden a difondre una qüestió que oculten els grans mitjans de premsa que estan al servei de la banca i, com a conseqüència, és un tema que els perjudica.

- Què és el que pot fer l’ajuntament al no tenir competència?

- Demostrar que estan al costat de la gent ajudant amb la seva difusió i reclamant a les entitats financeres que publiquin tota la informació referent als fons de titulització de les hipoteques, per tal de fer-la accessible i clara de cara a les famílies. 

- No tindria més sentit presentar-la al Parlament?

- Evidentment, però s'ha d'anar pas per pas. El problema és que per presentar-la al Parlament s’ha d’aconseguir que algú ho faci. De fet, en el Parlament de Catalunya ja s’està parlant amb diferents grups, sobretot amb ERC i la CUP.

- ERC va anunciar que la proposició de “no llei” la portaria al Congrés, se sap alguna cosa més?

- Efectivament, ERC ha anat més enllà i ja l’ha presentat al Congrés dels Diputats on sí que té competències, però no se sap res més, perquè és una realitat que las cosas de palacio van despacio. Una de les coses positives de tenir ja govern és que per fi aquesta proposta es tramitarà i veurà la llum. Si ERC segueix amb l’interès que ha demostrat en l’assumpte, significarà que la proposició podrà tenir continuïtat.

- Quants casos s’han arxivat perquè el banc no és el creditor?

- Hem comptabilitzat 20 execucions arxivades per estar titulitzades. És veritat que 20 són una gota en un oceà però aquests 20 demostren que això és real i té fonament. 

Notícies relacionades