Foto: Anna Poquet

L’Ajuntament i la fundació Hàbitat3 han posat en marxa un programa de mobilització d’habitatges buits perquè puguin ser aprofitats per persones amb risc d’exclusió residencial. Parlem amb Natàlia Martínez, responsable de l'Àrea de Captació d'Hàbitat3, perquè ens expliqui quin paper té la fundació en aquest programa i quin tipus de propietaris tenen pisos buits en una ciutat on el preu per metre quadrat és dels més elevats del país.

– En què consisteix l’acord que heu portat a terme amb l’Ajuntament de Sant Cugat?

– És un model que ja hem fet amb altres ajuntaments i que consisteix en intentar captar habitatges en el mercat primat, propietaris particulars que tenen un habitatge que no fan servir, ja sigui perquè necessiten una reforma, perquè hi vivia una persona gran que potser ha anat a una residencia, una herència de més d’un germà, per por a posar-lo de lloguer i que no els hi paguin o el destrossin o bé perquè han tingut una mala experiència, podrien ser totes aquestes situacions.

En qualsevol d’aquests casos el cedeixen a Hàbitat 3 i aquest el posa a disposició de l’Ajuntament perquè hi puguin anar a viure persones que tenen dificultat d’accés a l’habitatge. Els propietaris cobren un lloguer moderat i raonable i els llogaters paguen en funció dels seus ingressos i el diferencial el cobreix l’Ajuntament. En el cas de Sant Cugat s’ha fet per mitjà d’una proposta de subvenció que va sortir a concurs i nosaltres ens vam presentar.

"No només es posa a disposició un habitatge, sinó que també se'ls ajuda i acompanya durant el procés de reinserció laboral"

Hi ha un altre punt que és l’acompanyament d’aquestes famílies que puguin tenir una certa necessitat d’habitatge. No només es posa a disposició un habitatge, sinó que també se’ls ajuda i acompanya en el procés de reinserció laboral. No fem activitats de formació o inserció, però sí que acompanyem a les famílies perquè puguin fer ús dels recursos que hi han al municipi, perquè al final, el que es vol és que aquestes famílies puguin reprendre la seva autonomia de tinença d’habitatge.

– Què passaria en el cas que l’habitatge necessités una reforma?

– El propietari paga la reforma, però se li descompta al llarg del termini de lloguer perquè no tingui que avançar els diners. Fins i tot, part de les obres van a càrrec del programa fons perdut. El diferencial dels lloguers, les obres de rehabilitació i la gestió que fa Hàbitat3 és el que aporta l’Ajuntament en aquest acord. A més, si cal fer obres de rehabilitació de l’habitatge, es fan amb col·laboració d’empreses d’inserció, que són empreses que faciliten feina a persones amb dificultats per accedir al mercat laboral.

Es busca tot un cercle d’habitatges que estan buits, es posen en valor, perquè es rehabiliten per tal que puguin ser habitats i es posen a disposició de serveis socials de l’Ajuntament perquè determini aquelles famílies que ho necessitin.

– Qui es fa càrrec dels costos de la rehabilitació del pis en un primer moment?

– L’Ajuntament posa un fons per avançar els diners de la rehabilitació, perquè moltes vegades són propietaris que no fan aquesta reforma perquè no disposen dels diners. Quan vam començar aquest programa vam pensar en tots els motius pels quals un propietari podia tenir un pis buit i un dels problemes que es va veure clarament va ser aquest, que el pis no estava en condicions de ser llogat perquè el propietari no disposava dels diners per arreglar-lo.

Per posar un pis a lloguer has de tenir uns mínims d’habitabilitat de l’habitatge i moltes vegades els propietaris no tenen el temps o els recursos necessaris per posar-lo al dia. Per exemple, la cèl·lula d’habitabilitat i el certificat d’eficiència energètica han de complir una normativa mínima de seguretat des d’un punt de vista d’instal·lacions elèctriques o de gas, etc.

"Un dels principals motius pels quals els propietaris tenen pisos buits és perquè no tenen diners per fer cap reforma"

A més, ens comprometem que es pagarà l’habitatge perquè hi ha un fons per fer-ho i perquè som una entitat amb col·laboració amb l’Ajuntament i això dóna una certa solvència, està la garantia que es retornarà el pis en condicions i, a més, si algun dia hi ha un problema, nosaltres hi som i ens fem càrrec.

En aquest moment, del volum d’habitatges que tenim en cessió, que són uns 320, entre tots els programes que gestionem, tenim unes 10 situacions en les que hem tingut d’intervenir d’una manera més dràstica, però és un percentatge molt petit.

– Quins requisits es tenen en compte alhora d’escollir les famílies?

– Hàbitat3 posa els habitatges a la disposició de serveis socials, que són els que saben millor que ningú qui necessita un habitatge. La persona que necessita un habitatge té uns mecanismes, a través del municipi i a través de la Generalitat, per notificar aquesta necessitat, per tant, la nostra vocació és trobar habitatges i no tant determinar qui els necessita més o menys.

En el cas de Sant Cugat és serveis socials qui decideix a qui anirà destinat l’habitatge i en el cas de programes d’habitatges per entitats socials, que necessiten habitatges per portar a terme els seus projectes amb persones amb dificultat d’inserció o empreses d’exclusió, ho fem per mitjà de l’entitat.

– En quins moments intervé Hàbitat3 al llarg del procés?

– Res del que estem fent en sí mateix és una cosa que no s’hagués fet abans, el que no s’havia fet abans i potser aquesta és la clau de perquè pot funcionar un programa com aquest, és el fet d’intervenir al llarg de tot el procés. Hàbitat3 és un grup de persones format per una experta en habitatge, un jurista amb experiència en dret civil i contractació, una administradora de finques, dos arquitectes, una persona amb molta experiència en contractació i tracte amb propietaris, un equip d’educadors socials i un equip d’administració i comptabilitat.

És a dir, tenim tot un ventall de professionals de diferents àmbits que fem tot el procés. Des de la relació amb el propietari, per proposar-li el projecte, la negociació dels termes, la firma del contracte i la gestió i rehabilitació de l’habitatge d’aquelles coses que són importants per la seguretat i confort. Això ha donat lloc a tota una estratègia de maneres de rehabilitar els habitatges perquè siguin el més eficients possibles i a la vegada el menys costós possible.

"A diferència d'altres programes, s'intervé al llarg de tot el procés"

Un cop els habitatges es posen a disposició de serveis socials i es deriven a cada  família, hi ha un equip d’educadors socials que fa l’entrada de la família a l’habitatge i l’acompanyament al llarg del temps, amb unes visites periòdiques.

– Quina durada té el contracte de lloguer?

– Aquí a Sant Cugat seran 16 habitatges amb contractes de 3 anys.

– Què passaria en el cas que una família no aconsegueixi recuperar la seva autonomia passats els 3 anys?

– És molt difícil de saber, perquè a vegades són situacions d’emergència que s’han produït per la crisi econòmica i que efectivament, la família entra en un procés de recuperació i un termini curt de 3 anys ha estat suficient per resoldre o començar a resoldre la situació, però sí que és veritat que poden haver casos en els que 3 anys, no sigui un període de temps suficient. Es tracta d’un recurs temporal, la previsió és que les famílies que facin ús dels habitatges sigui per necessitats temporals.

– Com és el procés de detecció d’habitatges buits?

– Hàbitat3 en col·laboració amb l’Ajuntament hem començat una campanya de difusió del programa. El dia 13 de febrer es va fer una nota de premsa per comunicar als propietaris d’habitatges buits que la campanya estava en marxa. A més, es fa amb col·laboració amb l’Oficina Local d’Habitatge, que ja té un programa de captació d’habitatges però de borsa de mediació, que el que fa és posar en contacte propietaris i llogaters.

"La previsió és que les famílies que fan ús dels habitatges sigui per necessitats temporals"

La idea és complementar la campanya de comunicació amb presentació del programa a diferents àmbits de participació ciutadana a partir de principi de març. A més, farem una campanya de distribució de fulletons i farem difusió a les xarxes socials, per tal d’aconseguir els 16 pisos que necessitem, que no són tants, però tal com està el mercat, sobretot a Sant Cugat, és complicat trobar habitatges amb aquestes característiques.

Som conscients que no podem competir amb el mercat i amb el propietari que té un pis per llogar i que l’ha llogat més vegades, però el propietari que no està obtenint res d’un habitatge, potser el que li oferim amb aquest programa pot semblar-li interessant.

– Quins beneficis li aporten als llogaters?

– Són pisos que un propietari té però no s’ha plantejat llogar-lo. A vegades, un habitatge necessita una reforma o un rentat de cara però el propietari no ho fa per mandra o per certa situació emocional, pel fet d’haver-lo de buidar. Per mitjà de les empreses d’inserció i dins el pressupost que li fem al propietari, una de les coses que es pressuposta quan s’escau és aquest buidat del pis.

Per tant, l’avantatge és passar de tenir un pis tancat i que només provoca despeses al propietari, perquè haurà de seguir pagant l’IBI i la comunitat i que en alguns casos pot patir el risc que l’ocupin, a un pis aprofitable, perquè se li pagarà un lloguer al propietari, si s’ha d’adequar se l’ajudarà a fer-ho i es posarà en ús.

Per l’experiència en altres programes que gestionem, també hi ha un valor pel fet de posar un habitatge a disposició d’una família que el necessita. Evidentment que s’ha de pagar un preu just i que s’han d’oferir garanties, però al final del dia, pel propietari també és un plus.

– A quines altres poblacions s’ha realitzat el programa?

– A Barcelona en aquests moments estem gestionant un volum de 250 habitatges, al Prat estem amb 20 habitatges i amb un acord per incrementar uns 15 habitatges més, a Santa Coloma de Gramenet, molt al mateix temps que Sant Cugat i amb un acord molt similar, hem d’aconseguir 15 i altres ajuntaments s’estan interessant i demanant informació del projecte.