Yezid Arteta: “Les FARC van perdre la batalla mediàtica”

Fotos: Jordi Pascual

Cal Temerari, amb la col·laboració de la UNIPAU, ha estrenat ja el cicle de conferències sobre l'Amèrica Llatina amb el qual pretenen explicar la realitat del continent fugint de les distorsions provocades pels mitjans i la distància. Han començat ben forts, amb Yezid Arteta, excomandant de les FARC, actual col·laborador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i columnista regular al diari colombià Semana. La seva conferència, celebrada dijous, ha arribat en un moment clau, després que en el referèndum sobre els acords de pau entre l'Estat i la guerrilla la majoria de colombians diguessin no. Abans de l'acte vam poder parlar amb ell.

A l'acte va poder explicar que el plebiscit s'havia convertit en una batalla política entre l'anterior president, Álvaro Uribe, i l'actual, Manuel Santos, tot i que els dos rebutgen el retorn de la guerra. Parla de canvi de discurs dels mitjans de comunicació i d'una rehumanització de les FARC a ulls dels colombians ja que durant molt de temps s'havien percebut com uns terroristes sense raons polítiques al darrere.

L'alto al foc ha permès salvar centenars de vides a l'any i conèixer mútuament el que fins el moment havia estat un enemic. Amb l'abstenció tocant el 63% i amb només 50.000 vots de diferència entre el sí i el no, el resultat del referèndum és un imprevist que s'ha de solucionar, al seu parer, per evitar que torni la violència armada.

Creus que el posicionament ideològic de les FARC ha provocat que una part de la dreta apostés pel no al referèndum, no tant per les suposades concessions a la guerrilla com per la por a la institucionalització de la seva ideologia?

– No tant per la seva ideologia sinó, en un sector de la societat, com a càstic a certes accions de les FARC, com el segrest. Fins i tot la guerrilla anys després va fer marxa enrere en l'ús del segrest com arma política i econòmica. El segrest, justament, va ser un dels mètodes de les FARC que li va passar un compte de cost polític molt alt.

Penso que també ha afectat el relat construït al voltant de les FARC en el marc de la societat colombiana. La primera, i segurament única, batalla que ha perdut la guerrilla va ser la mediàtica. En aquesta batalla l'stablishment, l'Estat, va aconseguir sembrar una matriu en la qual va convertir les FARC en la quintaessència del mal en el país i com una organització carent d'ideologia i de principis amb pràctiques netament terroristes associades pràcticament a una organització de caràcter gangsteril.

Aquest relat li'l va fer l'stablishmetn a les FARC i la guerrilla no ha fet el seu propi, li l'han fet els enemics. Aquest relat és el que va començar a prevaldre en el conjunt de la societat colombiana. Un dels problemes que hi ha ara és com els mitjans de comunicació que fins fa poc criticaven i tractaven de narcoterroristes els membres de les FARC han començar una tasca de desmaquillatge i de desdemonització, canviant el tracta, la denominació i els modals.

Fins a quin punt les FARC tenia una relació directa amb el narcotràfic com ens ha arribat aquí a través dels mitjans?

– El narcotràfic és una activitat econòmica que es regeix per la llei de l'oferta i la demanda. Per raons geogràfiques, Colòmbia té uns sòls amb condicions fisicoquímiques que faciliten la sembra dels cultius de fulls de coca. El camp colombià es va veure afectat per les polítiques neoliberals del govern de César Gaviria per les quals el camp va quedar molt malmès. Va haver camperols que van perdre terres, es van arruïnar i se'n van anar a les profunditats de la selva. Allà, l'única possibilitat real de mantenir una supervivència acceptable era mitjançant els cultius de coca.

Aquesta és una realitat que es desenvolupa independentment de la guerrilla. Fins i tot havia zones on abans que nosaltres arribéssim ja existien cultius de coca. Com a economia, a Colòmbia li va tocar la part de la producció. En aquestes zones els fronts gerrillers van aplicar una sèrie d'impostos revolucionaris a tot allò que era activitat econòmica. Com la principal activitat econòmica era la coca, li van aplicar els impostos, especialment als que fan tasques de narcotràfic. S'ha de diferenciar el camperol cocaler, la renda del qual a dures penes dóna per subsistir, i compradors i aquells que estan dins de la cadena del narcotràfic. Les FARC ho ha reconegut: “Nosaltres hem cobrat umpostos a narcotraficants per poder mantenir un esforç bèlic davant el gran esforç militar que ha fet l'Estat colombià”.

Si és així, el procés de pau no ajudarà a acabar amb el narcotràfic...

– Sí ajuda perquè un dels punts de l'agenda de negociació és el tema dels cultius il·lícits. En els processos de pau que han existit a Colòmbia en el passat només es van oferir possibilitat als combatents però als territoris no es va intervenir. En canvi, aquest acord té un caràcter territorial. Es tracta d'atacar les arrels del conflicte.

Hi ha un pla pla important dins de la negociació per buscar la redenció d'aquestes zones on prevalen els cultius de coca a través d'una substitució gradual dels cultius. Això és possible perquè per al camperol cocaler és molt més segur cultivar els productes tradicionals però per a això necessita que l'Estat el proveeixi d'una sèrie d'infraestructures, de canals de comercialització, de cooperatives per a la compra i adquisició dels productes de primera necessitat... Aquest era un dels punts molt importants per resoldre els problemes de les zones rurals del país.

Ara hem tingut tot un procés de negociacions, amb un acord, un referèndum en què la majoria de colombians ha dit no i després l'anunci d'atorgar el Premi Nobe de la Pau a l'actual president colombià, Manuel Santos. Quina anàlisi fas d'una situació en què sembla que hi ha cert bloqueig?

Hi ha un impàs que ha de resoldre's perquè hi ha una organització que està en treva amb un alto al foc bilateral. S'ha d'evitar que es presenti un incident militar que es converteixi en una espècie d'efecte dòmino i tornem un altre cop a l'esclat de la guerra. Aquest és un escenari que ningú col. Els que van votar pel no, no ho van fer perquè estaven en contra de la pau. Per això va ser un referèndum viciat i molt trampós en què pràcticament va haver una batalla entre dos caps polítics.

Crec que el que passa aquests dies, en què hi ha grans mobilitzacions, és esperançador. El resultat ningú l'esperava i va generar una espècie de por, que tornés el conflicte. Tots els polítics han sigut curosos; fins i tot l'extrema dreta, que en el passat buscava mesures de força, ha matisat el seu discurs perquè sap que en aquests moment qui parli de la represa del combat contra les FARC podria ser titllat del malvat del poble que va arruïnar totes les esperances de pau per al país.

Notícies relacionades