Es gesta un col·lectiu ciutadà per la municipalització de l’aigua

Foto: Jordi Pascual

43 persones han donat les seves dades per seguir trobant-se i organitzar un col·lectiu ciutadà en favor de la remunicipaltizació de l’aigua a la ciutat, actualment en mans de Sorea amb un contracte prorrogat. Després d’un primer acte per donar a conèixer l’estat de la qüestió a Sant Cugat i emmirallar-se amb altres referents, el camí cap a la municipalització del servei pren la branca social que fins el moment havia mancat en clau santcugatenca.

L’anhel compta amb el suport del govern municipal, que entre els punts de l’acord tripartit contempla la municipalització de serveis bàsics com l’aigua, una lluita iniciada per la CUP-PC amb una moció al mandat passat i que també va tenir una gran implicació d’ICV-EUiA –ara Sant Cugat en Comú–. Potser per això dues de les ponents a l’acte de dissabte al matí al Casal de Torreblanca han estat Roser Casamitjana, exregidora ecosocialista, i Lourdes Llorente, tinenta d’alcaldia de Bon Govern, Transparència i Participació per la CUP-PC.

La municipalització de l’aigua a Sant Cugat té la possibilitat de reeixir perquè el contracte amb Sorea, que data del 1974 tot i que amb una modificació clau al 2009, venç aquest mateix any. L’aplicació de la pròrroga ha de servir, reivindica Casamitjana, per seguir fent les anàlisis pertinents per veure la viabilitat de la municipalització i preparar els passos que es decideixin per fer-la efectiva: subrogació del personal, constitució d’una empresa pública o no, calcular les inversions a fer...

Casamitjana ha fet un repàs de les accions fetes a l’Ajuntament fins al maig passat, sent la creació d’una comissió mixta el pas més important tot i que a la pràctica, durant el mandat passat, diu, no va ser gaire efectiva. La manca de dades per fer possible la municipalització va provocar la pròrroga, evidenciant al seu parer que durant els anys de l’adjudicació els governs municipals no havien fet bé el control i la governança.

Ara, defensa, cal seguir una estratègia múltiple que ha de tenir en compte els partits i les associacions, la vessant jurídica, l’accés a la documentació, l’anàlisi de l’estat de les instal·lacions, el càlcul de guanys i pèrdues, la subrogació i complaença dels treballadors i l’experiència d’altres ciutats que han fet el pas cap a la recuperació pública del servei.

En aquest sentit Llorente diu que la seva regidoria s’encarregarà de facilitar la informació necessària i treballar per la municipalització. Assegura que ja s’han fet passos en aquesta direcció com inscriure’s a l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública i demanar i analitzar informes per a la liquidació del contracte amb la concessionària del grup Agbar, propietat de la internacional francesa Suez.

Ciutats referents i dificultats del camí

Quim Pérez, d’Aigua és vida, i Marc Cadevall, director de l’àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa, han participat en la jornada de dissabte per explicar els reptes i referències d’altres municipis, específicament l’egarenca, on es va recuperar la gestió pública al desembre passat. Segons Pérez, des del 2010 hi ha hagut 20 municipalitzacions a Catalunya tot i que considera que el gran exemple a nivell estatal és Valladolid, que no només ha municipalitzat l’aigua sinó que amb això ha aconseguit fer inversions de 21,5 milions d’euros sense apujar les tarifes. Es la translació espanyola del que també s’ha viscut a París.

 

Considera que pel camí hi ha complicacions legals pels contenciosos que posen les empreses concessionàries i també per la recuperació gradual d’alguns aspectes, com ara el software informàtic, com ha passat a Terrassa. Tot i així, defensa Cadevall, la clau està en la recuperació de la governança per part dels ajuntaments, ja que, diu, és a partir d’aquesta pressa de control que es pot optar per una municipalització real i efectiva.

Aquest camí, reconeix el director d’àmbit egarenc, topa amb reptes com aconseguir les dades, fer l’extinció del contracte, fer front als contenciosos, fer una bona estructuració de l’equip que ho ha de treballar i liquidar la xarxa. La subrogació del personal, la constitució de l’empresa pública, les despeses per tenir local propi i l’equip informàtic adequat així com altres contractes de serveis derivats són punts complicats en la reversió de la gestió.

Davant un dibuix ampli de les dificultats amb què es troben les administracions locals per municipalitzar el servei, el col·lectiu naixent considera que és una oportunitat per evitar el benefici privat sobre un servei públic, per introduir la participació ciutadana i per aprofitar els beneficis privats per reinvertir en la xarxa, evitant així increments de tarifes. Després del primer contacte, s’emplacen a seguir treballant en favor de l’aigua pública a Sant Cugat.

Notícies relacionades